Diletant i dissonant

Durant 85 dies, la plataforma petroliera Deepwater Horizon va deixar anar petroli al Golf de Mèxic. L’equivalent a més de 3 milions de barrils. La tragèdia humana –onze morts– va sumar-se a un desastre ecològic de gran magnitud i a uns extensos perjudicis econòmics que exigien compensacions. Ja s’han fixat: 18,7 miliards de dòlars.[1] Són molts diners, que, agregats als gastats fins ara, enfilen el cost de l’accident per sobre dels 50 miliards.

Són unes xifres que maregen, però dues notícies col·laterals hi afegeixen uns certs maldecaps:

1. L’acord de compensacions ha repercutit, lògicament, a les borses… però positivament: alces de les accions de BP de més d’un 4%. ¿Pot significar aquesta reacció que el món de les finances s’esperava un càstig més sever? ¿S’ha estat, finalment, tou amb l’empresa?
2. La petroliera, un cop resolt l’expedient, vol tornar a invertir en plataformes d’explotació al Golf de Mèxic. ¿Vol dir que ha progressat tant en coneixements que la catàstrofe és irrepetible o, contràriament, ens indica que, malgrat els elevadíssims costos que li ha suposat, els guanys previsibles fan el nou risc assumible?

Necessitem energia. I la necessitem barata. Tanmateix, que continuem fiant el nostre futur en jaciments que desafien constantment la tecnologia per a fer-los segurs i que contribuiran a escalfar encara més el planeta té poc sentit si situem el bé comú al capdamunt de les nostres prioritats.

Ens vantem de ser una espècie que aprèn. I, en general, és cert. Tanmateix, també som l’espècie que no aprèn. I massa sovint ho oblidem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!