Conegudes les nostres capacitats i estimades les nostres potencialitats, els pilars d’un model econòmic que ofereixi prosperitat a la societat catalana són aquests quatre: la indústria, el turisme, la logística i l’explotació, en el bon sentit del terme, del talent. Si ordenem aquests quatre pilars d’una certa manera i n’agafem les inicials, ens surt TILT. Casualment, en anglès, tilt significa decantar i és justament això el que volem d’aquests quatre sectors, que decantin la nostra economia cap a un escenari que sigui més sostenible, més resilient i més distributiu.
Aquest és el propòsit de l’estratègia industrial, però també ho ha de ser –i ho és– de les polítiques que orienten la innovació, la internacionalització, la digitalització, l’emprenedoria, el desenvolupament territorial o l’ecoeficiència.
Sens dubte, hi ha qui hi trobarà a faltar els serveis en aquesta selecció. De fet, amb la classificació convencional és el sector més important de la nostra economia. No l’excloc, esclar, però hem d’entendre que, per definició, els serveis són serveis a alguna cosa. Els serveis que poden ser forts a Catalunya són els serveis a l’economia productiva –a la indústria, al turisme, a la logística, al talent. També, els serveis a la gent –l’educació, la salut, la cultura, l’atenció social…–, però l’amplitud d’aquests dependrà de la fortalesa de l’economia productiva. Per això, els esforços prioritaris els hem de posar en la transformació dels quatre pilars del model; la resta els acompanyarà.
Tornem a l’anglès: at full tilt vol dir a tota castanya, a màxima velocitat. La locució ens serveix per a arrodonir la idea d’aquest simbòlic joc de paraules. Ens cal anar de pressa, sense precipitacions però sense dilacions. Són aquests anys de sortida de la crisi els propicis per a empènyer l’evolució del nostre model econòmic cap a aquestes bases renovades, per a evitar que es reinstal·li l’esquema anterior, el que ens va menar a la gran recessió que hem patit i, en massa aspectes, encara patim.
Són uns anys clau per a fer la transició. Aquesta, l’econòmica, i l’altra, la política. Totes dues, perquè, probablement, l’una no se’n sortirà sense l’altra. Com a país, doncs, se’ns ha girat feina, però podem fer-la. I fer-la bé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!