Diletant i dissonant

El bloc de Pere Torres

14 de maig de 2015
0 comentaris

Relació universitat-empresa: entre el plural i el singular

La necessitat d’estrènyer els lligams entre la universitat i l’empresa és un clàssic dels discursos públics des de fa decennis. És cert que alguns sectors universitaris, minoritaris però cridaners, s’hi oposen amb rotunditat; de vegades, fins i tot, amb formes contundents. De totes maneres, el gruix dels dos mons és conscient que aquesta és una assignatura pendent i que convindria aprovar-la aviat.

Sense l’aspiració de convertir la universitat és una mera fàbrica de professionals a la carta dels ocupadors –la universitat té altres funcions en la formació de les persones–, ens cal que tingui més en compte la demanda laboral a l’hora de dissenyar els seus estudis. Sense pretendre que els grups de recerca esdevinguin consultores o enginyeries que busquen clients –la universitat té un rol essencial en la generació “espontània” de nous coneixements–, ens cal que hi hagi vincles més directes, més intensos i més estables entre els creadors i els productors.

S’han endegat moltes iniciatives amb aquest propòsit, encara que potser no prous. Cal persistir-hi, però, per a fer-ho bé, ens convindria pluralitzar l’expressió: no hi haurà una bona relació universitat-empresa fins que no hi hagi moltes relacions concretes entre grups universitaris concrets i empreses concretes. Aquesta és la clau de volta d’aquesta anhelada cooperació; aquest és l’únic camí per a un èxit de debò. Enfoquem, doncs, tota la teoria sobre la relació universitat-empresa cap a la pràctica de les relacions entre universitats i empreses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!