Si a l’apunt d’ahir hi havia una mica de Llach, al d’avui hi poso una mica de Raimon. I és que el cas d’aquest estat anomenat Espanya ha de ser explicat al món sencer. Tothom ha de saber-ho. El món ha de saber-ho (us en recordeu, d’ara fa dos anys?). És molt evident que l’Estat
Tal com diu Benach a l’entrevista d’aquest matí, la sentència del TC comportarà una crisi d’Estat. Ell parla de pacte entre Catalunya i Espanya i fa uns dies Alfons López Tena ja explicava que no hi ha un pacte sinó una concessió graciosa d’autonomia per part d’Espanya, però li entenc l’expressió com una manera de
En tres dies, tothom s’ha activat. La cosa va començar diumenge a l’Avui amb l’article de Pasqual Maragall. El mateix dia s’hi afegia Artur Mas. Ara ja sabem que Jordi Porta treballa des d’Òmnium per fer possible aquesta manifestació unitària de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional. Les veus contràries a la protesta, com
Pasqual Maragall ha publicat un article aquest diumenge a l’Avui. En el seu estil característic. Hi parla de l’Estatut i de la sentència del TC i diu: “I ara el volen retocar en el Tribunal Constitucional. Doncs bé: si ho fan, sortirem al carrer 200.000 persones per baixar pel passeig de Gràcia cantant “Volem l’Estatut”,
La societat és diversa i té objectius, necessitats i prioritats diferents. Si tots volguéssim un estat propi i tots estiguéssim d’acord en l’estratègia per arribar-hi, és evident que ja el tindríem, però, com deia el príncep dels poetes, “ve’t aquí l’engany i la malenconia”. I davant d’aquesta diversitat que uns concreten en unes propostes i
El debat mediàtic, el que partits i empresaris de la comunicació posen damunt la taula, és el de l’acord de finançament. Aquest debat és positiu per al sector PSOE-C i ICV perquè els alleuja d’un factor d’erosió. Però és negatiu tant per a ERC com per a CiU, que són els dos partits que ens
Catalunya viu, al capdavant dels Països Catalans en el procés de recuperació de la sobirania, una doble vida política. Per una banda, el llarg termini, aquell que arrenca d’ara fa 300 anys i que en aquests tres segles ha anat trobant solucions diverses a l’entorn de coses com el catalanisme polític o assolint punts més
Aquest diumenge les CUP decideixen si es presenten a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Fa uns dies va aparèixer un manifest a l’Avui en què un seguit de persones els demanàvem que s’hi decidissin. Jo era entre els signants. Des del més absolut respecte per una formació en la qual no milito, crec
El dia de Corpus vàrem enterrar simbòlicament la via estatutària i vàrem donar el tret de sortida de les nostres accions. Aquest 27 de juny és quan la nostra acció deixa de ser simbòlica per esdevenir una exigència de responsabilitats a la nostra classe política i una demanada de respostes i posicionament dels nostres representants
Hi és des de dijous passat cap a quarts de nou del vespre. Ignoro si algú l’ha intentat retirar físicament (no hi he tornat a passar des d’aleshores), però em temo que això no tindrà cap efecte. Per molt que s’amagui el cos del difunt, la seva absència crea un buit que s’eixampla i s’eixampla
No són poques les vies a través de les quals hem estat convocats per demà passat a dos quarts de vuit del vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i, simultàniament, a altres com la plaça del Vi de Girona. Els qui volem un estat propi hi serem per dir que ja n’hi
Diumenge passat Alfons López Tena va publicar un altre dels seus articles magistrals a l’Avui. En aquesta ocasió el títol era “Lliçons de la xiulada“. Permeteu-me que en reprodueixi íntegrament el primer paràgraf (els subratllats són meus) i tot seguit el comento: “L’espectacular xiulada que desenes de milers de catalans i bascos van dedicar a
L’Avui d’aquest diumenge publicava un article de Vicenç Relats tan simptomàtic com esperat: “De la desafecció a l’eclosió del sobiranisme“. Si ho dius una vegada potser no queda prou clar. Si ho tornes a dir, la gent ja ho té més present. Quan fa temps que t’arriba per totes bandes comença a ser una remor
És notable el suport d’Heribert Barrera a la proposta de Joan Carretero. Tot un trumfo per al projecte. És una prova més que la proposta de Reagrupament continua avançant i guanyant suport. Sempre és una bona notícia que hi hagi formacions independentistes al Parlament, com espero que hi sigui la CUP. Barrera sintetitza en set
En el marc d’aquest inqüestionable augment de l’estat d’opinió favorable a la independència van sortint articles. Són molts, el país en va ple, i per això sempre és difícil triar-ne un o dos. Avui em quedo amb aquest que va publicar fa uns dies Quim Torra al Singular Digital i amb el Mail Obert d’en