Avui, Manel Bargalló torna a preguntar-se, des del Bloc Gran del Sobiranisme: “sembla que algunes persones o grups que diuen que són independentistes, no volen apuntar-se a Reagrupament. Per què?” Ve a ser allò de “tan guapo que sóc i ningú no ho veu, com és?”. Doncs bé, alguns dels comentaristes que fins ara s’hi han deixat caure apunten coses interessants. N’hi ha que, un cop més, tenen la bondat i paciència de tornar a explicar què és el que no funciona prou bé (espero que tinguin més sort que no pas jo), com els núm. 3, 6, 7, 15, etc. I molt especialment el comentari núm. 14 de l’Albert: “Hi hagi retincències o no a entrar-hi, Reagrupament és ja un
fet, i sens dubte encapçalarà la candidatura, ja que serà la
organització més important que la integri. La qüestió és com ho faran
els Enric Canela i els CA per sumar-s’hi. O sigui, que s’hauria de
separar ja des d’aquest moment l’associació Reagrupament de la
candidatura electoral que s’acabarà formant. Començar a ser conscients,
des de Reagrupament (sóc Reagrupat), que serem un subconjunt d’alguna
cosa més àmplia. I pensar ja (Reagrupament i tothom) com s’articularà.
Perquè tot requereix organització.“
Per tant, tot i que no sóc creient, si cal em poso a resar perquè hi hagi la intel·ligència suficient per treballar en aquesta línia, la disposició per fer sacrificis de marca i de lideratge entre altres coses. Al cap i a la fi, Carretero ha dit en nombroses ocasions que ell vol aquesta llista transversal però que preferiria no liderar-la. Cert o no?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si, però mentres ha passat aixó:
http://politica.e-noticies.cat/saura-ja-anuncia-el-tercer-tripartit-31068.html
La qual cosa vol dir que Esquerra ja és un partit totalment inùtil per els interessos de Catalunya. Esquerra només defensa els interessos del PSOE del NE…per tant, els d’Espanya.
Comfiem que Reagrupament i CiU facin matemàticament impossible aquest disbrat del tripartit 3.0, Catalunya no s’ho pot permetre.
Evidentment no s’ha de forçar ni obligar ningú a fer-se ni de Reagrupament ni de cap altre formació. Només faltaria. S’han de aprofiar i canalitzar les sinèrgies en augment del món independentista que no para de créixer. I tothom s’hi ha de sentir cómode i trobar el seu lloc, col·laborant des de el lloc que un sent que millor pot servir a la causa. Oi què estem d’acord en això ?
A partir d’aquí, jo que soc tant independent com tú i no milito enlloc, tampoc no entenc que tinguis tant interés en marcar distàncies respecte de Reagrupament i la teva insistència en trobar-los “defectes” “males pràctiques” i no sé quins “errors”. De debò t’ho dic. Al cap i la fi, la major o menor transverssalitat de RCat només dependrà de les persones que s’hi apuntin. Res més que això.
I vindràn les properes eleccions i els independentistes haurem de triar entre CiU, ERC i RCat. Aquesta és la realitat. I jo encara no sé per qui votaré, ni tinc predilecció ni preferència per ningú però segur que votaré per un d’aquests tres. I saps per què ? Doncs perquè no hi ha ningú més. Es així de simple. Jo tinc un respecte molt gran per tothom però la situació és la que és.
Es un problema endèmic dels catalans, en genaral. CiU i ERC no paren de putajar-se i de fer-se la trabeta, mentre que PP i PSOE quan està en qüestió la seva nació tarden cinc minuts en posar-se d’acord. I és que el país abans que una altre cosa. O no? I això sí que és actuar amb intel·ligència i no una altre cosa.
I que cadascú faci el que vulgui però amb la fragmentació i el marcar distàncies entre nosaltres només aconsseguim fer-li un gran favor a l’espanyolisme.