Aquesta suma la vol fer tothom, cadascú per al seu partit, tant si és un dels que ja hi havia com si és un dels nous. L’interès partidista és legítim, però formar part d’un partit dificulta la credibilitat a l’hora de demanar aquesta suma. Per tant, paradoxalment, diria que la màxima suma s’aconseguirà amb la màxima resta: creant una llista i traient-ne el màxim d’elements possibles que defineixen un partit: la ideologia, la jerarquització, els lideratges, etc.
A l’article surten un seguit de noms que tots i totes coneixem i que són les persones que aquests darrers anys han treballat en aquest sentit des d’allò que anomenem la societat civil, en un relatiu anonimat, o les persones que hi han cedit la seva imatge, la seva popularitat. Noms com Enric Canela mateix, Víctor Cucurull, Carme Forcadell, Elisenda Paluzie, Miquel Strubell, Max Cahner, Patrícia Gabancho, Carme Sansa, Antoni Badia i Margarit, Salvador Cardús, Elisenda Romeu, Mònica Sabata, etc. etc. La llista seria llarga i em limito a repetir els que cita l’article.
Quin gran reconeixement per a totes aquestes persones no seria que formessin part, si ho volguessin, d’una candidatura sense ideologia, amb l’únic objectiu d’ocupar uns escons i de forçar l’única votació parlamentària que encara té sentit? No serien parlamentaris com els altres sinó una mena d’escons buits, com escons insubmisos, però que omplirien simbòlicament amb la seva personalitat i amb un missatge unitari.
És un somni? És una quimera? O es pot fer? De moment, més de 200 persones ja hi donen suport en un grup obert al Facebook: Sumem per la Independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En el millor dels casos per aconseguir una majoria parlamentaria que sumes per la declaracio d’independencia farien falta mes d’un milio de vots. Aix“o comptant que es mantingui a la baixa l’actual tendencia abstencionista. Si no fos aixi ens en hauriem d’anar prop dels dos milions … La major concentracio demografica es a l’area metropolitana de Bcn, encavat les de les altres grans capitals. Nomes cal donar un cop d’ull a l’IDESCAT per comprovar-ne la composicio socio-economica d’aquesta base demografica… Be, jo encara no veig per enlloc una escletxa per poder entrar amb exit en aquest entorn. Ni en el pitjors moments de la Magdalena Alvarez, cosa que els afectava molt considerablement, es van immutar. Ni el sector empresarial … que es va acollonir al minim indici de boicot als seus productes. Aixi ja podem anar fent llistes transversals que els unics que ens atravessarem serem nosatres solets!!!
Després de bastants anys de que no hi hagi cap grup que treballi dedicadament per la independència al parlament, finalment s’està gestant una opció esperençadora, que no sabem exactament què serà però almenys permetrà l’independentisme al parlament: Reagrupament. Ho permetrà sempre que no comencin a surtir nous grups marcant diferències abans de ni tant sols saber què serà exactament Reagrupament, al qual, molts hi estem precisament per no estar a cap partit polític, i si acaba sent un partit, ja ha quedat clar que només ho serà per raons logístiques i per treballar per un tema: la independència. Tothom és lliure de fer el que cregui, però val la pena pensar-s’ho bé, abans de dividir. No em refereixo només a dividir l’independentisme, ja no vindria d’aquí. Em refereixo a dividir l’independentisme disposat a treballar únicament en aquest direcció, i amb possibilitats de triumfar. Val la pena doncs començar una suma paral·lela per dividir? No és millor sumar i confiar amb qui ja està treballant per a que l’independentisme que treballarà per la independència arribi al parlament?
Jo crec molt més en aquesta manera de saber sumar: http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3585834
El que tu proposes és una estratègia antipolítica injustificable: un diputat ha de fer política perquè el país rutlli fins allà on sigui possible. Per fer un projecte transversal que forci els partits nacionals a definir-se (i sense aquesta demagògia antipolítica que hi poses tu), ja existeix Reagrupament. Cony, Xavier, si estàs per això, suma-t’hi; si no, almenys no emboliquis la troca.
Has llegit “La dictadura de la incompetencia” de X. Roig? Els aparells
dels partits no promouran cap canvi. Caldria “dinamitar” el mapa
polític català i canviar el sistema electoral. La regeneració política
no garanteix la independència però sense aquesta regeneració no fotarem
res de profit i segur que d’independència res de res.