L’entrevista de Vilaweb TV a Rut Carandell és una oportunitat excel·lent per poder explicar millor els pros i contres de la proposta de Reagrupament i les diferències respecte de l’altra opció d’una candidatura transversal sense ideologia, sense lideratge i sense lluites de poder. Tal com deia a l’apunt de dimecres, aquestes són les tres claus
Ja fa un temps que vaig publicar un article a Socialcat.cat en què parlava de tres fronts i de vuit perfils en un intent de teoritzar una possible planificació. Els vuit perfils eren una possible segmentació. Segurament excessiva. Se’n podrien fer d’altres. Probablement ho podríem reduir a cinc perfils amb alguns de transició. Continuo pensant
Si alguna virtut ha tingut la baixa de Joan Carretero d’ERC ha estat aconseguir que bona part de l’opinió pública torni a reflexionar sobre la dreta, l’esquerra i el projecte de la independència. A l’apunt de divendres apostava per una candidatura o partit sense ideologia com la millor estratègia que poden seguir els qui, com
Segueixo amb atenció l’evolució d’aquest possible nou front que es pot obrir dins del projecte independentista. Ja vaig escriure ahir al Bloc Gran del Sobiranisme que jo no vull formar part de cap escissió de res, però que si es crea una llista transversal, amb gent de diversos partits o de cap partit, no només
L’independentisme és, cada cop més, un mar de combustible esperant un llumí encès. Aquests darrers dies el llumí ha tornat a dir-se Joan Carretero. En el seu article a l’Avui proposava “que el creixent independentisme sociològic torni a comptar amb un referent electoral clar” i manifestava que “a les properes eleccions al Parlament s’hi ha
Contra El Nacionalismo Y Por La Calidad De View more presentations from xaviermir. Continuo provant d’imaginar-me com hauria de ser una campanya per la independència. Avui, concretament, provo d’imaginar com hauria de ser el missatge que caldria adreçar al 61,6% que, segons l’estudi d’en Marc Belzunces per al CES, són contraris a la independència i
Obama, please, have a look at this! View more presentations from xaviermir. Aquesta és la presentació de la proposta en què s’emmarca la de l’apunt d’ahir. Si us hi voleu afegir, ja ho sabeu. Després de Brussel·les, cal anar preparant diverses línies per aconseguir que els Estats Units es fixin en Catalunya o en les
Do You believe in Democracy? View more presentations from xaviermir. Fa temps que rumio que fa falta un gir en l’estratègia que tenim plantejada. No estic segur que l’esforç blocaire que estem fent tots plegats sigui ja tan eficaç com temps enrere o tan efectiu com voldríem. Tot ajuda, cert, però ara ja som en
No sabem el dia que coneixerem la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, però hi ha consens a no dubtar del sentit de la decisió. Hi haurà retallada amb tota probabilitat, i per tant hi haurà d’haver reacció. No tothom té pensat el mateix tipus de reacció. Per tant, caldria fer una reflexió qui encara no
Hi ha apunts que, simplement, toquen. I avui toca fer la carta dels reis. Portem gairebé 300 anys menjant carbó i ja és hora que les coses comencin a canviar, que tots plegats ens ho mereixem. M’agradaria, per exemple, que els reis em portessin una mica d’atenció i respecte per les més de 16.000 persones
Quan volem guanyar una batalla política hem de tenir clares un parell de coses bàsiques. La primera, qui és el nostre adversari. La segona, quins són els seus punts febles. Si oblidem això ens podem acabar obsessionant amb allò que fan o deixen de fer, no els adversaris, sinó els propis. En aquest país (i
Sembla que Jordi Pujol vulgui fullar i desfullar la margarida del referèndum. L’Avui informa que a l’acte d’ahir a Òmnium s’hi va tornar a acostar després d’haver fet unes declaracions en què afirmava que no és la millor opció perquè la gent està cansada. Ara sí, ara no. Ara sí, ara no. Pujol acabarà marejant
Ahir, tal com ja havia anunciat al bloc i al twitter, vaig ser a l’Autònoma. Em va fer gràcia tornar-hi setze anys després i ho vaig fer amb certa nostàlgia. La jornada va començar a les onze del matí amb l’infal·lible Alfons López Tena. Tot i la contundència de les seves exposicions i tot que
Per molt que ara sembli que tot allò de Marx i Engels estigui superat, per molt que es digui que els treballadors d’avui no tenen raó de queixar-se comparat amb la situació del segle XIX o que avui ja no existeix una classe treballadora, és evident que el col·lectiu treballador existeix i que les estructures
Vicent Partal dedica el Mail Obert d’avui a la decisió de Carod. La seva anàlisi és, com sempre, rigorosa i lúcida. Si a l’apunt del matí jo parlava d’intel·ligència, ell parla d’habilitat. Potser no s’equivoca quan atribueix a Carod el “protagonisme en la definició d’una estratègia i d’una política d’aliances que són les que han