Diumenge passat Alfons López Tena va publicar un altre dels seus articles magistrals a l’
Avui. En aquesta ocasió el títol era “
Lliçons de la xiulada“. Permeteu-me que en reprodueixi íntegrament el primer paràgraf (els subratllats són meus) i tot seguit el comento: “L’espectacular xiulada que desenes de milers de catalans i bascos
van dedicar a l’himne i al rei d’Espanya a la final de la Copa del seu
títol, a València, ha dut els espanyols a reaccions molt reveladores de
l’estat actual de la seva mentalitat envers les nacions no espanyoles
que dominen i neguen. La primera i sobtada fou el xoc davant una
realitat que
ni coneixen ni esperen. Cal haver-se immergit en la
societat espanyola, nomenklatura inclosa, per copsar fins a quin punt,
nodrits exclusivament pels mitjans, opinadors, intel·lectuals i
polítics que ells mateixos generen, i amb una forta dosi d’odi, els
espanyols
es creuen la seva pròpia propaganda, i s’astoren quan no
poden amagar-se ni amagar l’evidència del rebuig popular i massiu de
catalans i bascos a ser una possessió espanyola sense ni existència
pròpia. La sorpresa espanyola és genuïna:
viuen en un circuit tancat
d’intoxicacions provincianes on el seu rei és unànimement lloat al
planeta Terra i la seva nació l’única existent dins del seu Estat. No
distingeixen entre ciutadania i nacionalitat, han decidit per nosaltres
que tots som espanyols, i cada dia es repeteixen incansables unes
mentides que els són molt útils per assimilar catalans i convertir-nos
en espanyols si ens les creiem; però
si els únics que se les creuen són
els espanyols, esdevenen letals per a ells mateixos perquè els prenen
el coneixement necessari de la realitat per vèncer-nos. “
Ben llegit, l’article no té pèrdua. L’anàlisi d’Alfons López Tena ens explica també per quin motiu encara hi ha persones que no s’han assabentat que el procés ha començat, que la independència ha passat de ser un somni o una quimera a ser un projecte pel qual s’està treballant des de molts fronts alhora. Alguns ho descobreixen, de sobte, en una xiulada d’un partit de futbol. I com que formaven part d’aquest núvol d’intoxicació que amaga la realitat, se sorprenen.
Després d’aquest senyal, però, ja tenen una excusa menys per no estar informats. Si volen continuar escoltant i llegint allò que han escoltat i llegit sempre, hi tenen tot el dret, però és molt més engrescador saber què s’està movent a la realitat. Quina tristesa trobar-se que, de la nit al dia i sense haver-ho vist venir, la teva comunitat autònoma s’ha convertit en un nou estat de la Unió Europea. Quina llàstima no haver-ho pogut viure més de prop, fer-se’n protagonista, com si un hagués estat vivint en un altre món. N’hi ha que hi viuen perquè volen i mai no voldran baixar del núvol. N’hi ha que potser voldrien baixar-ne si sabessin el pa que s’hi dóna. Però n’hi ha encara massa que fa temps que n’haurien d’haver baixat. En quin món viuen, aquests?
Em declaro un hoolligan de’n López Tena…i de’n Sala i Marín. Si ells son de CiU, jo voto CiU, no Esquerda ni altres mandangues.
Ens sentim demá al B.G.S….allá, qui esborra…o no… les opinions, és en Manel.