Cal recordar un cop més la xifra que dóna el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió: 36,8% al juliol de 2009 pensen que Catalunya hauria de ser una comunitat autònoma. Aquest és el percentatge de població que podria tenir algun interès a defensar un estatut d’autonomia. No són pas una majoria. La majoria la formen els qui volen un canvi, els qui volen que siguem estat: 51,2%. Té sentit, doncs, no fer cas de la majoria que surt al carrer i en canvi convocar a mobilitzacions aquells que són minoria?
Sigui com sigui, si se’n surten, si aconsegueixen aquesta unitat i la complicitat necessària per fer una gran manifestació d’afirmació nacional, s’hi haurà de ser. Alerta, però: no pas calladets i submisos darrere de la pancarta desfasada que parla d’un difunt que ningú no vol, sinó cridant ben fort “L’Estatut és mort. Volem la independència”. Au, doncs, que convoquin. I que sàpiguen que mentre a la capçalera es llegirà això de l’Estaut la gentada de la manifestació cridarà la realitat de la qual sembla que no volen fer cas.
PS: El que li passava al periquito Tamudo és que està engabiat. “Ah, era això…!”, deveu pensar. Potser sí, que tothom està acostumat a veure els periquitos dins de gàbies, però si us hi heu fixat tenen ales i les ales són per volar. Ens podem acostumar a una determinada realitat provisionalment alterada. Aquesta provisionalitat pot durar fins i tot 300 anys. Però la realitat són les ales. Mentre tothom buscava tres peus al gat i observava minuciosament, el periquito continuava dins la gàbia. I aprofito per dedicar el comentari a la memòria d’aquest esportista, Daniel Jarque, la mort sobtada del qual ens ha sorprès aquest cap de setmana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord!
La manifestació, sigui l’eslogan oficial el que sigui serà per la Independència! per la ruptura amb Espanya i França!
per la creació del nostre estat propi, el dels catalans!
L’estatut és mort i inutil per a nosaltres, més que inútil, contraproduent!
L’estatut és un zombi que volen mantenir eternament viu com al Franco.
És el “zombitut” la trampa per mantenir-nos subjugats, espoliats i dominats per Espanya.
És d’esperar que molt aviat multitud de catalans lliures surtin de l’armari, multitud de convergents i no convergents … !
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i President de Berguedans per a la Independència de Catalunya.
Tens tota la raó del món en això que dius car és obvi que amb Espanya no hi ha res a fer. Quan topes amb una pared només pots fer una cosa : saltarla. Però tenim un greu problema: falta massa crítica, De debò, admiro el teu optimisme, però penso que el procés d’allibarment nacional està encara molt vert. Es veritat que darrerament l’independentisme està pujant però també és veritat que venim de molt aball. Em dol en l’ànima dir això però no crec que vagi errat.
Si parles em molta gent d’aquí i com més diversa sigui millor i de procedències diferents veuràs que la gran majoria continua patint una hispanoaddicció i un autooodi brutal. Potser alguns es definiràn com a catalanistes o amants de Catalunya però només cal que comencin a xerrar una mica o que tú els facis unes preguntes o afirmacions determinades i veuràs com molt ràpidament els traeïx el seu subconscient espanyolista. A això afageix el fet que -ja és hora que algú parli clar i tingui prou coratge- als Paísos Catalans han vingut massa estrengers que es pensen que son a Espanya i se’ls en refot mil vegades la llengua catalana i la seva Nació. A això súmali l’autooodi dels catalans i tot plagat fa que estiguem en una situació d’extrema gravetat que fa necessari solucions d’urgència.
M’agradaria molt equivocarme però penso que els catalans estem encara lluny de tenir la maduresa i la claretat mental com per saber que només ens queda una solució: la independència.
Malgrat tot jo t’animo a que continuis picant pedra, Xavier. No podem fer mes més.