Nits negres hi ha a tots els pobles. Però sí, per què no dir, que aquesta nit ens ha deixat a tots muts. Paralitzats. Impotència. La violència mai ha estat amiga del silenci. Un silenci que avui respira Paris. Bales i més bales. Innocents que mai parlaran. Perquè senyors aquesta és la guerra del silenci.
Tornant per l’eterna tardor! I faig un salt esmenat i remenat. Podria comptar 1, 2 i 3 un poema de formosa il·lumina el passadís. Un compàs enredat i una nota que juga a ser doble. Els carrers de Barcelona sempre han estat l’escenari perfecte. Per tu i per mi. Avui ja no ballaré. Avui cridaré.
Un piano s’escola per la porta del teu apartament. Prems al boto que et permet fugir de qualsevol bruixa. Agafes línia groga. La veu se’t trencar. Un nen et mira i et recordar el misteri de la vida. Un misteri que el tenies enterrat. Camines entre una massa, que literalment t’absorbeix. I penses en ell.
Mollier em sospira. Espriu em rebutja El meu cor fa un salt d’espant. Virginia Woolf m’explica el secret de mi i de tu. Tinc clar que la casa segueix congelada, les espelmes s’han fos, i el timbre no sona. No tinc pressa ni esma. Un cor fos i una espurna sense clavar. Vull fixar la meva mirada com Baudelaire, vull fixar
Benvingut hivern…altre cop… Baixes la pujada que ja no tombes i en la que ja no hi creus. Un temps present plantejat en passat. Un passat. Un ball. El primer ball. I que més dóna si la vida té preu de crisi. Jo avui agafo la maleta i agafaré un vol cap a Frankfurt. Allà
… Entre columnes i vidres. El Trastevere m’il·lumina sense pell i amb esma. Roma m’envolta sense saber on anar ni com parlar. Enyoro la ciutat i els ferrocarrils ben col·locats. Trobo un coliseu, que m’estampa la cara i em fa entendre aquesta ciutat. Tot comença quan tot acaba. Un viatge amb passatge en stand by ,
VULL UN IMPARELL A LA MEVA VIDA… Obra els ulls bonica. El cel és blau i un any nou comença. Tot està per fer i un any més ha quedat lluny d’un riu. I tu rius amb esma perquè saps que tot s’aclarirà i poc a poc tornaràs a teclejar lletra per lletra tot el
… Cucu…em fa el tic tac del despertador. I tot ha anat malament. Bon dia em diu el peu i el funicular va de baix amunt. Els polítics es debaten entre mentides mentidetes…I L’ART HA QUEDAT PER L’ART. I els llibres s’estimben a la biblioteca central ,on un incendi els cremaria de cop, això es
… Quan el nessun dorma t’agafa de les orelles res més pot existir. I la música t’omple el cap ple de pensaments que ni saps que els tenies. Una llàgrima cau dins del cafè només amb la veu del sant Pavarotti i tot gira. Era el que necessitaves ,que existís ,alguna cosa que t’emocionés. Mare
… Ostres m’he dit avui, sense esma ni fums… la tardor ja s’ha imposat a la ciutat. I jo tinc el pis buit ni maletes ni despertadors. La Barcelona bruta avisa de noves crisis. Jo tinc el desastre desordenat dins meu. I amb el cafè faig glup glup mentre hi ha formigues dins el meu
… oBRA LA FINESTRA. dIa a la platja. El sol bombardeja les animes perdudes. Avui t’agafaré la mà i et diré que no t’has equivocat. Les distàncies no són dolentes. Et valoraran uns altres braços et besaran molts més llavis i tindran sabor a pinya fresca tornaràs a escoltar altres cançons que t’ompliran el cor.
… El sol es posa dins de les teves punteres. Rodoles per major de Sarrià mentre esperes un gelat de maduixa amb puntetes de xocolata. Escrius a ta mare que si que te l’estimes i que has de marxar lluny. Et creus dolça i només hi ha algú molt lluny que et veu amarga. Amarga
… No em queda més resposta que escriure. Una gota i Barcelona esta mullada per la teva falta de felicitat. Podem fer veure que tot segueix igual. No és així. Cleòpatra es desperta en els meus somnis i jo voto per la esquizofrènia que ella em revela. Mentre em diu que tot s’acaba que rés
… Tot tornar a començar. Una ruptura a bcn que es va espatllar per un poema sense pauses ni amors que mai es va escapar. Et volies morir. I no saps d’on vas treure aquelles forces que ningú et va explicar que tenies. Ja estàs a la ciutat ja no la veus tant bruta. és
… Volaves, volaves i no et vas caure en cap riu fosc i ensopit per la boirina dels teus maldecaps. Vas escriure la vida i la mort. I la primavera? la vas deixar en dos glicines i una rosa perduda per l’Empordà. A Girona et van diagnosticar el que escrivies amb sang i amb ànsia.