A vegades escric/ A veces escribo/

Barcelona està neta de perills amorosos. Més acció , farem un rèquiem a aquesta història de ruptures. Som una teranyina i la resseguim fem zums i zums. Avui t’has fet més forta sense saber-ho. T’he vist fer-te nena, t’he vist en els teus màxims de pubertat. I sobre la platja t’he vist convertir-te en una dona. Estàs preciosa i encara no ho saps. Ompliràs el teu cor de nou. Ey. Potser sí. Tornes a BCN amb dol però amb el cap seré i la felicitat és això. Tot són decisions. 
Un punt de gir s’obra a Sarrià i juntes reescriurem la teva estructura i no tinguis por que el pitjor ja ha passat. Amiga meva. Gaudeix de refer la vida , no és un joc de ficció. És la vida de veritat sense mentides ni esborranys. La vida no es reescriu.

pànic, angoixa, calmants,  carinyo,  fa dies que t’estimo, immens, la ciutat està preparada per ballar plorant , somrius em dius Touch. Totes les ruptures brinden el meu ordinador, dèries amb desig i fora de joc jo me’n duc la propina i tu la comissió però no em demanis amor que no tenim temps de fer tombarelles sobre l’aeroport. Una altre ruptura a BCN per escriure. Avui tens el dol demà tindràs posat el vestit de princesa. No pateixis que no estàs sola. La valentia et donarà el que tants volen i no tenen forces per dir prou. Ja no volem més.