… Creuràs que estàs a prop et ficaràs dins del meu llit, esperant una papallona convertida en cuc. El temps passa i el temps present es cola dins del meu trinaranjus, el cafè que em vas regalar està cremant les parets guixades del meu cos. I epaaaaaaaaaaaaaa para’t en el punt on tot s’escola dins
… Quan les teves mans el troben a faltar. L’infant et mira amb cara de despistat. T’esperava a la sortida i es girava amb plena de confiança esperant una rebuda d’uns ulls perduts. Els teus. Tot follia entre quatre edificis i un vell. Els passadissos eren màgics i les carícies es feien a través del
… T’ESCAPES a l’habitació, M’abraces i em dius que no parlem d’amor. On tot es va quedar? Ulisses lluita i jo em rendeixo davant de tot. No tot s’esmenta i res es pronúncia. Les paraules trencades només es queden en els meus somnis. No vals i no saltes cap pendent esperant un calvari ple d’ortigues.
… Et miro amb el temps. I la por s’accelera. Atrapada i ballant sota la llum. Et tinc i esbojarrrada crido el teu nom. Yepaaaaaaaaa. Silenci. Una flor violeta.I tornar a toca el ball d’ahir. I jo sento. El cor està a deu graus. Les temperatures han pujat. I la por es fa més gran
… Tornes amb una maleta perduda i els ulls plorosos. Laura està a l’aeroport. Londres la salvat. Porta un barret com si es tractés d’una dandi. Els seus ulls verds estan preparats per seguir la festa a Can GIRAL. Agafes el cotxe i no saps ben be per què tornes però ho fas i prou.
… El desig ha baixat les escales. Tu et baixes la faldilla per si les mosques. Balles una dansa desconeguda amb un mig conegut . Això mai. Et rius com si estiguessis en un circ. Et puges sobre un elefant i rodes sense sentit. Només vols escriure, res més vols fer. Ni més planetes necessites.
… Avui no intentaré oblidar-te. Amb cafès i croissants el dia fa ruig ruig. I jo agafo el casc baixo per bailen i jo me’n vaig a Finlàndia. Entre roses i gelats. La xocolata arrebossa el kiwi que em prenc mentre faig un chupa chup. I la nit et ballava com si fos la última
… Pasqual espera a l’Elena. Jo canto una nota de mi. Mentre els meus pits es fan més petits i m’estrenyenen el cos. El nen ha perdut el seu gelat i jo li regalo un somriure. Una clau per entrar. Un somni guanyat i corro per passeig sant joan, la bruixa m’ha deixat de seguir.
… Quan t’adorms entre la nit i un matí amb olor a la Barceloneta que impregna tota la diagonal d’est a oest. Et trobes a faltar. Ahir sí. No estimes. Ja no. I les colometes baixant com si haguessin perdut un vol. Africa està aprop dins del meu cor. El gel està encès. Cuidarem el
….Cantaré la cançó d’avui…i demà veure un riu..em giraré i diré Laura…on estàs? aquí…banyant-me nua davant teu donant tombarelles…el gel està sec i jo estic freda….Laura d’on surt?Laura fes-me el ball. Am el tutut que et vas deixar sota les escales…Les cançons surten de la finestra tu voles com una bruixa sense escombra, no et
…. El jo poètic. Entra en joc. Surt de la butxaca un Ulisses perdut. James Joyce, m’espera. Això sembla. Ara toca llegir-lo. Entre papers i exàmens. Mocs i nens. Què és un clàssic? El que va ser i el que encara és avui. Retrobat de la biblioteca d’un avi. No sabia que t’agradaven els clàssics.
…Buscant la paraula correcta, s’amaga entre l’ombra i el solet! Seria dificil definir el que i el com de poder trobar-te. Em dius que m’agafi i me’n vaig, em dius que m’atrapes i jo faig fuig i fuig…. Com deu ser dir aquesta és la que busco? Com es deu fer Flaubert? Tu les trobaves
SI T’HA AGRADAT AQUESTA ENTRADA POTS VOTAR-LA A: http://www.premisblocs.cat/bloc/283 Barcelona buida es reconeix sense saber a qui acollir. Tot un mes d’agost en aquest desert urbà. Avui ja tot comença a ser normal. Les botigues deixen de mandrejar i obren les seves cortines. Xup xup xup. Tothom torna i la calor ha tornat dins de
sI alguns sou seguidors del meu bloc i us ha agradat el meu camí amb voslaltres, a la feina o a casa, o a pel carrer…em podeu votar al http://www.premisblocs.cat/bloc/283 Quin és el mecanisme de votació? Pel que fa a les votacions, la novetat d’aquest any és que a banda de votar els blocs que
ets una forimigueta… El misteri de sortir de la teva mare…és quelcom tant misteriós com quan em somriu un colom assassí…Mareta meva ara et dic…buscant el teu somriure…Al principi no et deia et plorava perquè no sabia ni pronunciar ni la ma ni la ma. Però tot i així tu sabies que et necessitava….Ets artesana