Un àngel sota les escales et crida i et diu que tot està viu ,que la ciutat està en crisis. La gent plora fora i dins del metro. Els somriures els han esborrat ,la literatura només parlar de mort, de sexe i d’horrors. Tot està escrit i ja ningú parlarà d’art ni de somnis i l’amor ha deixat d’existir. Mentida mentida sobre l’aire.
Escriptura sota el tren, tot tornar a començar després d’aquella ruptura TOt està per fer. Tots els suïcidis van ser paraules alienes i la mort ha deixat de ser el que un dia van dir. Perquè t’estimo i tot està aquí dins dels nostres fogons i sota el nos- tre llit ,sobre el nos- tre sofà, escriuré els poemes que em van faltar per fer. Aquells que els hi faltava el quelcom que ara puc dir. Seguretat i complicitat. Sense dubtes, sense mitges veritats, sense boirines. Ho veig tot clar sobre teu. I em tapes amb el nòrdic. Noruega està molt lluny, molt viva. Però jo soc de Barcelona amb el meu accent preferit. El barceloní. Punt i coma , un t’estimo des de Collserola.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!