A vegades escric/ A veces escribo/

Paraules trencades/ Palabras rotas

El dia en paraules

UNA HABITACIÓ PRÒPIA

21 d'octubre de 2016

Vaig temptejar la vida com vaig poder. Un pas endavant et va marcar la diferència en aquell espectacle absurd de somriures de pallasso. Vas caure amb el tutú abandonat i no vas saber fer aquell gir on tot depenia del teu peu i aquell braç on un dia ell et va besar. Mires ara un

Llegir més

BENVOLGUDA TARDOR

22 de setembre de 2016

Tornant per l’eterna tardor! I faig un salt esmenat i remenat. Podria comptar 1, 2 i 3 un poema de formosa il·lumina el passadís. Un compàs enredat i una nota que juga a ser doble. Els carrers de Barcelona sempre han estat l’escenari perfecte. Per tu i per mi. Avui ja no ballaré. Avui cridaré. Un

Llegir més

T’ESCRIC…

16 de juny de 2016

Una novel.la et vaig escriure. Avui hem tornat a reprendre una reescriptura sense ruptures ni esquerdes. Sense esquinçades d’un regust amarg, d’un dolor massa present. Tot ha passat i tot es creua entre la ficció i la no ficció. Però què més dona si jo em dic Laura i tu no et dius Anna. Exaltada.

Llegir més

BARCELONA EM SOMRIU

8 d'abril de 2016

Puc dir-te que tot està de pujada i jo segueixo de baixada. Els pocs detalls són els que m’omplen un somriure ben sonat mentre volo per la ciutat. I et veig petit petitet des de un cel enprimaverat. I tornem a ser-hi en el aeroport on un somriure es va escampar entre maletes buides i

Llegir més

COLLSEROLA EM SUSPIRA

9 de març de 2016

Somric mentre oloro com la primavera avança. Un hivern passat i oblidat. Un any més. Fa cinc anys vaig fer la última volta per sempre. Les sabates abandonades pel carrer Balmes van desaparèixer. Tu me les vas agafar i em vas dir mai més tornaràs a ballar sola per Barcelona. Tenia un cor trencat i

Llegir més

BARCELONA ET SOMRIU

30 de gener de 2016

Vaig veure a la castanyera. Encara hi és. No vol marxar. Té uns ulls tristos. No vol que aquest hivern emprimeverat se’n vagi. Es fon i ella ho veu mentre la olor de les castanyes ja no fan olor a hivern. Cantaré mentre la veig. En aquella petitona cantonada del carrer aribau. La paradeta escup

Llegir més

DEU ANYS I UN SOMRIURE

12 de desembre de 2015

  Un cometa que no vol volar. Un somriure que mai vas entendre. Una nit. I un matí. El cafè amarg arriba als teus llavis sense esma ni fums. Avui Laura, no estàs per bromes i jo menys. Una nota de do, una nota de re mi fa s’escola pel pis. I recordo aquells macarrons.

Llegir més