BioSofia

Les mirades positives sobre els joves no són freqüents. Alfons Todó i Ramon Carreté escampen una mirada engrescadora damunt el món globalitzat i el troben farcit d’oportunitats per a la gent del futur, els nostres joves. Així ho reflecteixen en el seu llibre El gran horitzó.

L’AVUI entrevista a Alfons Todó, que reuneix la doble condició d’estar en contacte amb la joventut universitària des de la seva càtedra d’ESADE i de treballar en una parcel.la important del món financer com a director general de Caixa Manresa. En reprodueixo els fragments més significatius al meu entendre.

El llibre parla molt no tan sols d’acceptar el canvi, sinó de formar-ne part…

Pot ser molt esgotador adaptar-se constantment a les novetats. Amb tota la modèstia, cal integrar-s’hi i fer els canvis petits que convinguin al nostre entorn immediat. L’única manera de ser responsable socialment és ser-ho a escala individual. Jo crec que un altre món és possible, però de moment em conformo pensant que una altra ciutat és possible. Dostoievski deia que és més fàcil estimar-se la humanitat que no pas el veí del costat.

El text ha rebut felicitacions de personatges tan dispars com Anthony Giddens i Ferran Adrià. Aquest últim, precisament, al pròleg parla del desconcert dels joves actuals. ¿En què es diferencia del desconcert que es dóna generació rere generació?

Les coses canvien de manera molt accelerada. La sobreinformació sovint impedeix la comunicació, la dels fills amb els pares, la dels amics… Tots hem sentit que la generació prèvia era més esforçada, més treballadora, etc. I jo crec que no, que els joves d’ara són millors: saben més idiomes i aprofiten més les oportunitats que nosaltres. Si penséssim d’una altra manera hauríem d’admetre que la millor generació és la dels Neandertals. Un nen, quan el fas jugar al mateix joc tres dies seguits, al final se’n cansa, però als adults ens passa el contrari: volem mantenir els espais de seguretat. Però el que cal és mantenir la mirada curiosa del nen davant els canvis.

Però periòdicament, i centrant-nos en el cas català, es parla de la falta d’esperit emprenedor…

Les generacions més adultes estem transmetent por i inseguretats: la necessitat d’estudiar a la facultat prop de casa, de trobar feina de seguida, i que sigui segura… I cal una certa dosi d’autoestima per vèncer aquestes pors. La globalització s’ha de vendre "amb IVA" (idees, valors, actituds)… El món és complex i sovint injust, però s’hi pot navegar i fer-hi coses.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!