Des dels meus 20 anys d’experiència docent, crec que la clau es troba en el paper dels pares en tot plegat. Tenint en compte que la societat està formada per unitats familiars, moltes d’elles amb fills, si els pares canviessin la seva visió de l’educació i del professorat, tindríem molt de guanyat. Com a tutora, a les meves entrevistes amb pares d’alumnes, he pogut comprovar com l’interès dels progenitors envers els estudis, NO només L’APROVAT!!!, dels seus fills millora l’actitud de l’alumne i, en general, aporta millors resultats acadèmics i formatius.
BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Contiuo la reflexió sobre l’Informe Pisa iniciada en el post anterior. La meva visió és molt més positiva que la donada pels mitjans. Ho hem fet bé. Les circumstàncies no ens permeten millors resultats, però Déu n’hi do. Avui assenyalem els punts a reforçar: l’educació familiar i el recolzament als mestres. No defugim d’estudi, tots plegats!
5. Les inversions no són determinants, el nivell cultural dels pares sí.
PISA ha analitzat la correlació dels rendiments amb dues variables que, d’entrada, sembla que poden influir en el rendiment escolar: els recursos invertits i el nivell cultural dels progenitors.
Conclusions: els diners no són determinants. Hi ha països que inverteixen poc i obtenen bons resultats (consulteu l’AVUI: Eslovènia, Txèquia, Corea). Altres, que inverteixen més que no pas nosaltres, obtenen resultats similars o inferiors (França, Dinamarca). De fet, en l’informe anterior ja quedava palès, però els nostres sindicats, i amb ells l’esquerra dogmàtica , no paraven de repetir que la baixa inversió era la causa de tots els mals. Fa pocs dies, l’ informe de la Fundació J. Bofill també queia en el mateix error sense cap mena de base científica, és clar.
El que queda meridianament clar és que el nivell cultural dels pares sí correlaciona punt per punt amb els resultats dels fills. Absolutament.
- Degut a l’envestida brutal de la doble immigració, Catalunya encara arrossega un dèficit cultural més feixuc que el d’altres països. La primera onada representa el 50% dels pares dels nostres alumnes actuals. Aquesta és l’explicació d’uns resultats que haurien de ser superiors per la qualitat del nostre professorat i de la nostra tradició. Sé que estic tocant un tema tabú. Però és injust apuntar als professors quan PISA situa les causes en els pares. ZP ha encertat les paraules: “El que determina l’educació d’una generació és l’educació dels seus pares”. Ho havia de dir per justificar la feina del seu govern, però nosaltres ho corroborem per ser justos amb els professors i la tradició pedagògica del país.
6. Hem de millorar, és clar.
Hem de continuar pel camí de l’exce l.lència pedagògica. Encara que els recursos no vagin directament correlacionats amb el rendiment, no cal obviar que la segona immigració ens en demana molts més. Ara bé, allà on també s’hi han d’abocar és en la culturització de la gent gran: han d’apreciar molt més l’educació. Apreciar l’educació a casa vol dir implantant hàbits, apreciar l’educació de l’escola vol dir motivar el fill a aprendre. Als adults els correspon inculcar l’amor al coneixement i als coneixements. Ells han de ser els primers a motivar els seus fills i els han d’acompanyar en el procés d’aprenentatge escolar de la mà dels seus mestres.
La millor eina pedagògica és fer costat als mestres i professors perquè aquests exerceixin a gust la seva feina.
Tots hi sortirem guanyant i molt.
-
-
Des dels meus 20 anys d’experiència docent, crec que la clau es troba en el paper dels pares en tot plegat. Tenint en compte que la societat està formada per unitats familiars, moltes d’elles amb fills, si els pares canviessin la seva visió de l’educació i del professorat, tindríem molt de guanyat. Com a tutora, a les meves entrevistes amb pares d’alumnes, he pogut comprovar com l’interès dels progenitors envers els estudis, NO només L’APROVAT!!!, dels seus fills millora l’actitud de l’alumne i, en general, aporta millors resultats acadèmics i formatius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!