BioSofia

Aquest mes de novembre ens ha regalat dues
perles mediàtiques que expressen magníficament
el pensament d?alguns sectors d?esquerra sobre el món de l?educació.
L?esquerra que així es manifesta és l?esquerra dogmàtica. Segueixo col.laborant
amb els moviments de renovació pedagògica. L?esperit de renovació i progrés no
ha de tenir res a veure amb la pose ?progre? que ara descriuré.

Primera perla: l?editorial de elPeriódico del
dia tres comentant el nou Decret sobre el batxillerat. N?extrec el paràgraf més
significatiu.

?[…] però es manté la idea de poder
completar el batxillerat en un màxim de quatre anys sense el pes que fins ara patien els alumnes ja que havien de repetir tot el curs si
comptaven amb més de dues assignatures suspeses.?

Segona. Les paraules de l?actual conseller
d?educació sr. Maragall a RAC1 ? programa Minoria Absoluta. En aquest cas m?he
de refiar de la transcripció d?un tercer.

"Això de [!] que 25 o 30 nois de
12, 13, 14 o 15 anys pensem que poden estar-se una hora quiets i callats a una aula, escoltant el que els hi explica un senyor que diu que ho sap tot, ha
passat a la història …………. Algunes vegades – per exemple a Tecnologies
de la informació – no es gens estrany
que els nois que hi ha a una aula (d’aquestes edats) en sàpiguen més que el seu professor [!]. Doncs jo crec que una part de la pèrdua de respecte i de
l’autoritat ve d’això. D’aquest tipus de desequilibris".

El posicionament de l?esquerra dogmàtica
parteix del fet que el nen o la nena un cop posa els peus en un centre educatiu
és una espècie a protegir. L? alumne, per principi, és víctima d?un sistema i uns educadors
propensos a l?abús de la seva autoritat. Segons la mentalitat progre, l?actuació dels professors (o del
sistema, eufemisme per a no ferir el col.lectiu) s?inclina necessàriament a
l?excés: excés de treballs, excés de deures (nens estressats!), excés de
disciplina o control (compte amb els càstigs!), excés de normes (el vestir!),
excés d?exigència (si una matèria està aprovada perquè l?han de repetir?),
excés de …

Conseqüentment, l?editorial que comentem no
pot per menys de veure com un patiment
i un gran pes per a l?alumne el fet
de tornar a estudiar determinades matèries si repeteix curs. La realitat, però, és que
tornar a presentar-se de matèries que s?havien aprovat resulta un passeig
triomfal sobre uns coneixements que només cal repassar. Sabem d?alguns
repetidors que ho han aprofitat per millorar ostensiblement la nota. Els meus
companys diuen que ?dignifiquen l?ofici de repetidor?. No confonguem: una
cosa és considerar molt positiu que se?ls ofereixi l?oportunitat d?oblidar-se
del que tenen aprovat per poder avançar matèries de segon (ho aplaudeixo!) i
una altra és voler-ho raonar a partir d?un imaginari pes i patiment en el fet
de repassar matèries ja conegudes. Llavors, els nois i les noies que ho han
aprovat tot a la primera què són, un herois de l?estudi? Quina sortida de to la
del socialista Nadal, director de elPeriódico!

Aquest raonament respon a la pedagogia del
?pobret?: pobret nen que ha de repetir, pobreta nena que té tants de deures,
etc. Una educació lacrimògena que, dissortadament, ha impregnat la majoria de
mentalitats del país. Els infants sempre són unes víctimes a protegir i els
professors (eufemísticament el sistema educatiu) unes persones sempre sota
sospita d?excedir-se.

En aquest context mental conceptes com
disciplina, ordre, memòria, esforç, voluntat, perseverança, etc. tenen mal
encaix. Darrerament, a la vista de l?augment dels comportaments indesitjables
dintre les aules i en el conjunt de la societat, i a la vista dels mals
resultats acadèmics, la paraula esforç té més predicament. El concepte
d?exigència comença a reivindicar-se. Però, tal com passa en el decret que vam
comentar, les normes pràctiques segueixen orientant-se en sentit contrari.
Esforç i exigència resten encara com a peces decoratives del discurs i prou.
Mirem-ho en positiu, així es comença!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!