Enguany el viatge d’estiu amb les meues cunyades i cunyats l’hem fet a l’illa de Sicília. Tot i que allí la calor l’han deixada caure a cabassos, si fa no fa com ací a casa nostra, la veritat és que ha pagat la pena visitar-la. Aquesta Trinàcria, com l’anomenaren els grecs, vigilada pels fars
LA FRASE. “És senzill: volem tornar a la nostra terra, a les nostres cases” (Salah Momahed Salah” (Levante EMV, 06-07-2019).El conflicte entre els palestins i els jueus és difícil de comprendre, i més encara amb uns mitjans de comunicació que en lloc de cercar la veritat i esclarir l’origen i l’evolució, prefereixen les imatges
Avui fa 27 anys que va faltar l’assagista de Sueca Joan Fuster, tot un referent per a nosaltres, els valencians. El trobem molt i molt a faltar. Jo el vull recordar amb aquests humils versos que vaig escriure fa uns anys. [oh fuster de mil finestrals de llum] Com un infant de silenci vas ser
Ha faltat Carme Miquel, tot un referent de l’escola valenciana. Alguns mestres de valencià, el curs 1983-84, encetàrem la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) amb alguns dels seus llibres, que ens ajudaren molt en aquells inicis on hi havia una gran mancaça de materials curriculars en català. Avui l’escola valenciana, i la cultura
Al Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi (CCOM) s’ha inaugurat una nova exposició. Es tracta d’INVISIBLES, del “Grup Matèrics. Ximo Canet, Enric Piera i Xavi Vaquer ens aporten la seua mirada sobre algunes de les injustícies que tenim al nostre voltant: pobresa, migracions, precarietat laboral, manca d’habitatge, desnonaments… I és que, com apunta Antoni Miró
Fa només uns dies que a la bústia de casa em vaig trobar un gruixut sobre. En obrir-lo, vaig pensar que enguany els reis s’havien avançat. I és que l’escriptor i amic Manel Alonso ha volgut obsequiar-me amb el CD “10 poemes contemporanis”. Un treball del castellonenc Artur Àlvarez, un dels fundadors del grup
És una realitat inqüestionable la relació estreta que hi ha entre pintura i música. Al llarg de tota la història de l’art hi ha hagut pintors i escultors que han fet servir referències musicals en les seues obres, fins i tot compositors que s’han inspirat en pintures. El pintor rus Wassily Kandinsky en va parlar
Si us agrada la poesia visual no deixeu d’anar al CCOM d’Alcoi per veure l’exposició que acaben d’inaugurar. Un total de 22 artistes ens mostren 42 obres originals de caràcter escultòric, totes al voltant del llibre, que és el veritable protagonista. Efectivament el llibre objecte, que és, com diu Francesc González, “un suport per a
A la gent que ens agrada la literatura, i no solament en la nostra llengua sinó la literatura en general, quan viatgem pel món i anem a una població ens motiva cercar i visitar la casa o el museu d’algun dels seus escriptors. Per això de Praga, a més dels seu palaus i castells,
Si de juny a mitjan octubre, i a les Drassanes del Port de València, hem pogut gaudir de l’exposició Suite Tribunal de les Aigües, ara de bell nou, i fins a finals de desembre, ho podem tornar fer amb una altra del mateix pintor alcoià, instal·lada molt a prop d’aquesta, a “La Base” (Alinghi)
Anit, i a la Filà Benimerins d’Alcoi, tingué lloc el primer Sopar Estellés organitzat conjuntament pel Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM) i la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià. Aquests sopars són una iniciativa de l’escriptor Josep Lozano, que agafà la idea de la festa anual que es fa a Escòcia, la Burns supper, al voltant de
El periòdic El Gratis acaba de complir el seu 31é aniversari. Han estat tres dècades d’informació de proximitat, arrelada al territori, potenciant la nostra cultura, creant xarxes de complicitat arreu de les Comarques Centrals i, tot plegat, en la nostra llengua. I per celebrar-ho ha entregat els premis “Palmells 2018, mà del futur” a
Tots els pobles del món tenen uns trets d’identitat que els fa ser únics, i nosaltres els valencians en tenim un bon grapat. Trets que, alhora, actuen com a elements cohesionadors, com a pal de paller d’una població diversa i al voltant del qual es basteix una identitat comuna. Els valencians, però, malauradament massa sovint,
A la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia podem veure l’exposició “Antoni Miró, obra recent”. En aquesta darrera mostra hi podem trobar alguns dels darrers treballs d’aquest pintor que, com ha dit més d’una vegada, “pinte allò que no m’agrada’. I a Miró no li agrada el dol de les mares
En arribar el primer dissabte d’agost la Plaça de la Torre, del saforenc poble de Piles, s’ompli de públic a vessar. I és que el Recital de Poesia i Música, organitzat per l’editor i escriptor Manel Arcos, ha acabat esdevenint una de les activitats culturals estiuenques més reeixides i consolidades de la Safor. Efectivament, anit