Vicent Luna i Sirera

Divendres passat, i al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM), es va fer la gala d’entrega dels Premis Palmells 2022, mà del futur, uns reconeixements a la cultura dels valencians i valencianes, una escultura de l’artista Antoni Miró. A l’acte, conduït per la periodista Amàlia Garrigós, van intervidre Josep Sou, Jordi Tormo i Palmira Torregrossa, que van glossar els guardonats. Vicent Luna en parlà dels 20 anys del COM; Fernando Amaya, Dani López i Xus Colomer ens van tocar la Muixeranga; Moisés Olcina va interpretar Tot ben senzill, soliloqui sobre notes d’Ovidi; Jacobo Blanes, Rafa Sempere i Juan Mateo van interpretar Homenatge a Teresa i Josep Maria Gadea i Juan Mateo interpretaren Toti i Cuc per peteneres i Ai ciutat d’engranatges. A més a més també van dedicar unes paraules Xavier Montllor, germà de l’Ovidi i la presidenta del CAEHA Elisa Beneyto. I no hem d’oblidar els meravellosos quadres amb la senyera, del pintor Ximo Canet, que es van repartir als participants.

Uns premis que anualment lliura el periòdic EL GRAT. Aquest periòdic en paper, que acaba de fer 35 anys, poca broma!, és l’únic que tenim al País Valencià íntegrament en català. Les institucions valencianes (municipals, provincials, autonòmiques…) haurien de tenir-lo present, sobretot a l’hora d’assignar anuncis institucionals i subvencions i als mitjans de comunicació.

Efectivament, uns reconeixements a persones i entitats que han destacat per la defensa i promoció de la nostra cultura. Perquè la cultura és el pal de paller d’una societat on encaixen, com les peces d’un trencaclosques, els trets més rellevants d’un poble. La cultura és l’ànima d’un país, allò que ens fa ser únics al món, l’arrel que ens enfonsa en la identitat comuna.

Aquesta realitat és ben sabuda, per això quan un poble ha volgut dominar a un altre, s’ha esmerçat en atacar, laminar i minar la seua cultura, és la manera més sibil•lina de fer desaparèixer un poble, de que se “consiga el efecto, sin que se note el cuidado”. Ja ho deia Manuel de Pedrolo que “una cultura únicament és entrebancada, perseguida i anihilada amb la finalitat d’anorrear l’existència d’un poble com a nació”. I és això precisament el què ens passa a nosaltres, que som un poble que a nivell cultural (però també, polític, econòmic, lingüístic, etcètera) des de fa anys i panys que patim els efectes perversos de tres estats, i de molts dels nostres mateixos governants, que estan al seu servei, que en lloc d’ajudar a enlairar-nos, ens retallen les ales i ens hi posen tota mena d’entrebancs.

Tot i així, i malgrat aquesta obsessió malaltissa que tenen envers la nostra llengua i cultura, no farà que desistim i, com diu Jordi Cuixart, “hem decidit que la nostra principal i única arma serà la cultura, la cultura com a Arma de Construcció Massiva. La cultura com a arma d’alliberament individual i col•lectiu. I la cultura, com afegirà l’esmentat Pedrolo, “no solament ho és l’art, o els llibres, sinó totes les formes de manifestació d’una comunitat […] Cultura és la mateixa manera de viure que té un poble”.

Doncs bé, aquest any EL GRAT ha guardonat a Ovidi Montllor, a títol pòstum, al cantautor Jordi Gil i al Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA). A Ovidi Montllor, l’actor, el cantant, el pallasso, perquè  “va arribar amb les seues lletres a un nombrós públic catalanoparlant, i la seua obra encara ressona en altres punts de la península després de més de 25 anys de les seues vacances, i continua sent tot un referent per a cantants i artistes en la nostra llengua”. A Jordi Gil per tota la seua trajectòria, “un artista transcendent de la Nova Cançó que ja pujava als escenaris durant la dictadura franquista i va formar part del moviment social i polític que va sorgir pels Països Catalans». I al CAEHA per la seua “ tasca d’estudi i difusió de la història local, i per la conservació del patrimoni alcoià”.

Els valencians i valencianes necessitem artistes com Ovidi Montllor i Jordi Gil, cantautors compromesos amb el nostre poble, amb la nostra cultura, amb la nostra lluita d’alliberament nacional. Tots dos van formar part de la Nova Cançó, aquell moviment musical que va fer trontollar el franquisme. I necessitem també centre d’estudis com el CAEHA, perquè la història és fonamental per afermar la identitat d’un poble. Per això, no debades, van estar tants anys enganyant-nos, com diria Raimon “amagant-nos la història, i dient-nos que no en teníem i que la nostra era la d’ells”.

L’Ovidi, Jordi Gil, el CAEHA, heus ací tres palmells que empenyen l’agulla saquera per cosir i repuntar la cultura d’un poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que mena camins de dignitat.

Enhorabona als guardonat, i llarga vida als Premis Palmells, mà del futur.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!