Vicent Luna i Sirera

Un any més Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) ha celebrat el seu sopar anual. I ho feu, anit mateix, al Maset del Llauradors de Beneixama, un sopar amanit, com cada any, pels amics de Catering Susi.

Enguany el tema escollit per parlar-ne ha estat el riu Vinalopó, el “rierol o sargantana d’aigua”, com diu el poeta Estellés, que ens uneix als pobles de la comarca natural de la Mariola Nord, l’espai d’actuació l’esment institut. En l’acte es presentà “El riu Vinalopó. Història i geografia al sud valencià”. Un llibre editat per la Institució Alfons el Magnànim. Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, i dins de de la col·lecció que dirigeix Enric Estrela. Tomàs Pérez Medina, com a coordinador i editor, ens feu un repàs dels diferents articles que hi figuren al llibre. Articles tots relacionats, com és natural, amb aquest riu: geografia, cartografia, sostenibilitat, canals, aprofitament… A més a més, el beneixamí Joan Vicent Pérez Albero, que també hi participa amb un article, ens parlà de les plantes barrelleres que s’hi poden trobar al voltant d’aquest riu, així com del seu aprofitament. Albero, que en sap un fum de plantes i és un enamorat de l’etnobotànica, ens va sorprendre a tots amb la informació que en facilità sobre l’aprofitament d’aquestes plantes barrelleres. Plantes que hem vist tantes vegades en bancals i marges i que a la majoria ens van passar desapercebudes, sense pena ni gloria. En el futur, i quan en vejam alguna, de segur que la mirarem amb uns altres ulls.

Després de sopar, el secretari de l’IEVM Josep Puig, l’encarregat cada anys de coordinar l’acte i de preparar el llibret amb textos i poemes per a llegir, va donar pas a les lectures. El poeta Antoni Defez ens recità dos dels seues poemes. Amb “Patiràs” ens va fer recordar aquest paratge tant bonic on tots hem anat tantes vegades: “…aniríem a Patiràs./ Quin nom! Una premonició?/ Un mas amb ermita, font/ i una bassa entre oliveres velles i ametlers”. I també una altra, “El Pontarró”, un mas preciós que hi havia a la Vall de Biar i que malauradament ja no hi és: “De vegades hi tornem de sobte,/ veladament,/ quan busquem de nit la nit,/ si retalles l’afany del vent/ que corre…/O quan recordes que allí abans hi era una casa, uns xiprers/ i un lledó d’ombra”.

Tot seguir el mestre i escriptor alcoià Jordi Raül Verdú, contacontes i animador lector,  ens va contar una de les centenars de rondalles que sap, ha recollit i va contant a menuts joves i grans d’arreu de les nostres comarques. Anit ens va contat “La tia Misèria” (Editorial Marfil, Col·lecció “Rondalles de Cresol”), una història fantàstica que li va contar Étel Payà, una veïna de Banyeres de Mariola. Raül ens va tindre durant deu minuts, com si fórem xiquets, expectants, en total silenci, amb els ulls ben oberts, el somriure a la bona…bocabadats! No deixeu de llegir els seus llibres que són un autèntic tresor. Jordi Raül, jo no em canse de repetir-ho, és el nostre Enric Valor del segle XXI.

A continuació el mestre Vicent Luna ens va recitar dos dels seus poemes. Amb “Ara cloc els ulls” Luna es trasllada a la seua infantesa, recordant i evocant tot un llistat de topònims “d’un poble de bodegues i corrals,/ de carros cruixint camí dels bancals/ i de dones matineres comprant”. I amb “Jo sé d’unes valls galanes” vol fer un petit homenatge a les valls de la Mariola Nord, valls i pobles, com diria Estellés, “en el migdia d’or”. Valls de la Mariola que “el llevant les té oblidades,/ cobejades pel ponent,/ no us deixeu portar pel vent/ ni per tantes abraçades”.

El president de l’IEVM, Romà Francés, ens va fer una semblança de la figura de Joan Navarro i Luna, conegut com a “Palloc”, i ens va recitar un dels seus pomes: “Oda a ma terra”. Palloc va ser un enamorat dels nostres pobles, promotor de mil històries, com l’homenatge que anualment es fa al poeta Joan Baptista Pastor Aicart. Fou uns dels primers que ens parla de la nació completa: “Del Reconco al Pirineu i Puig Major:/ La mare confia en fills que la defensen;/ Com la terra espera que ella pensen:/ Les dues són mares! Negar-ho, és pitjor!”

El poeta Vicent Berenguer, com a membre de l’IEVM, a més de presentar-nos als esmentats ponents del llibre “El riu Vinalopó”, ens va recitar un dels seues pomes, “Serra de Mariola”, que comença així: “Les estrelles entorn/ de les estrelles,/ les pluges amerant/ totes les sendes,/ el vals del vent/ acaronant les ribes,/ com s’obri un solc de llum/ en cada braç d’aigua”. I tot just quan Berenguer acabà de recitar-nos el poema, el dolçainer Vicent Sanz es posà a tocar-nos la coneguda cançó, i tots ens posarem a cantar “Serra de Mariola/ tota a floretes/ tota a floretes sí/ tota a floretes no…”

Àngela Sirera, incidint, amb tota la raó del món, que fins aquell moment només havíem intervingut homes, va recitar-nos “Paisatges de serra i vall, 4”, un dels poemes més reeixits i coneguts del poemari “La cançó de Mariola”, del poeta alcoià Joan Valls i Jordà. El poema acaba amb aquests versos que tantes vegades hem escoltat i recitat: ”Pels cingles de Mariola/ vaig igual que un pelegrí./ Del meu gest de bruixot místic/ s’ha burlat un teuladí”.

El professor i historiador Josep-David Garrido i Valls, aprofità la vetllada per fer-nos cinc cèntims del seu darrer llibre: “Terra de Poetes” (Editorial Denes, Col·lecció Edicions de la Guerra, 2023). Aquest alacantí, historiador, filòleg i estudiós sobretot del món medieval i que podem seguir els seues articles al setmanari El Temps i a Diari la Veu, ha traduït al català la poesia de cinc poetes àrabs del País Valencià: Ibn al-Labbana, Ibn Khafaja, Ibn az-Zaqqaq, Ar-Rusafi i Ibn al-Abbar. Havíem llegit alguna vegada alguns versos d’aquests poetes, però ara tenim l’oportunitat de llegir-los traduïts al català directament de l’àrab, no del castellà, com ho havíem fet fins ara.

Per anar tancant l’apartar de lectures, el mestre Josep Puig ens convidà a emportar-se el Calendari 2024 que edita l’IEVM (dissenyat, il·lustrat i maquetat per Josep Miquel Francés: “tam-tam disseny”) i, a més a més, ens va llegir un fragment del llibre d’Enric Valor “Un fonamentalista del Vinalopó”, tot just quan “Miquel[…] a la claror de la lluna [amb la cara il·luminada per una potent llum de llanterna va sertir] la veu grossa: -Miquele Quinquil·la Cucarel·la?”.

I tancà les lectures el professor, escriptor i activista polític Josep Guia. Començà per  esperonant-nos a participar i organitzar tota mena d’actes per celebrar l’any “Cent d’Estelles”, que tot just acaba de començar i, tot seguit, ens recità “Postes de sol, 3”, un bellíssim poema de Vicent Andrés Estellés (Els Rius, Mural del País Valencià II) que ens posa els pèls de punta en sentir: “Quatre grans rius creues el meu país/ com un fulgor, com un clamor de seda,/ com una carn que no oblida el seu fang,/ com manament de sang perpetuada/ sobre l’escut divers del meu país. […] Quatre grans rius com les barres de sang,/ […] Quatre grans rius creuen el meu país” .

Vam cloure la vetllada, tots dempeus, escoltant la Muixeranga que l’amic Vicent Sanz sap tocar tant bé. I tots, després de saludar-nos i celebrar la continuïtat d’aquests sopars de germanor, ens acomiadàrem emplaçant-nos per a l’any vinent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!