Blog d'en Xavier Mir

M’han sorprès força algunes reaccions provinents de l’entorn de CiU contra el #votaindependencia. En un altre apunt ja vaig comentar la piulada de Carles Agustí, que m’exigia que en tragués Esquerra o hi posés CiU per poder-se sumar a la iniciativa. Un arriba a tenir la impressió que no li permeten denunciar públicament allò que és obvi, i és que CiU s’ha compromès amb l’autonomisme per quatre anys més.

Després, segons qui llegeixes, trobes coses que juguen amb l’ambigüitat, com quan Jordi Martí diu això en resposta a un comentari meu d’un apunt seu: “La meva teoria és la dels “formatgets”: entre les 21 i les 22 hores del
vespre del 28-N, quan per les televisions apareixin els formatgets, amb
la distribució d’escons, es podrà veure amb claretat quin o quins
governs es podran fer. I els fulls de ruta escrits fins a leshores, de
ben poca cosa serviran.” Vol dir que, malgrat el compromís de Mas, es podria admetre un referèndum d’independència? Si vol dir això, que ho digui clar i que no jugui a enganyar l’electorat.

D’altres, exhibint una prepotència ben curiosa, es pensen que qualsevol iniciativa per la independència a la xarxa, pel fet d’excloure CiU ja esdevé destructiva, com si fos culpa nostra que en Mas s’hagi compromès amb l’autonomisme per quatre anys més. Així, amb una tranquil·litat que frega el cinisme, et deixen anar que “quan vulguis construir, allà ens trobaràs“. Que potser es pensen que sense ells no és possible construir res?

Altres proven de ridiculitzar-nos, com en Marc Pallarès, que en una piulada deia que pel fet d’incloure el #votaindependencia a les nostres piulades i ser primers a twit.cat ens pensem que serem independents. Ell sap tan bé com el primer que tot plegat és una qüestió de comunicar. Tampoc es guanyen les eleccions per omplir els carrers de cartells, per donar tríptics del partit a tothom o per fer espots televisius a totes hores, però tots tenim un missatge que volem fer arribar. I aquest nostre, si més no, té un cost zero.

No m’explico aquestes respostes tan irades si no és per un excés de zel partidista que no em lliga gaire amb el discurs de posar el país per davant dels interessos de partit o per una resposta a la defensiva, impotent i desesperada  davant la possibiltat que el compromís de Mas allunyi els votants independentistes que perden la paciència. O potser, ai ves!, resulta que és perquè l’espontani #votaindependencia està tenint més pes a la xarxa que no pas cap altre hashtag de partit, inclòs l’#unacatalunyamillor dels cativistes.