Blog d'en Xavier Mir

Em solidaritzo completament amb el pobre Joan Pérez, que en tot aquest merder no li han donat ni veu ni vot. Tothom parla d’ell o per ell, però ningú no ha pensat a escoltar-lo, a donar-li l’oportunitat de parlar.  Va decidir no expressar-se a les urnes, però en lloc d’escoltar-lo per veure si té raó, el linxen. Diuen que no va anar a votar perquè confiava que en Mas guanyaria, però jo he parlat amb ell i això no és cert. És un votant de CiU de tota la vida –això sí que és cert–, però fa massa temps que se sent maltractat, infantilitzat. Pensa que la comunicació política està prenent un rumb que no pot ser bo. Per això, per protestar contra aquesta infantilització, va decidir no anar a votar. I ara està que trina perquè va fer carambola. La cosa va venir d’un vot, però no li ha servit de res la protesta perquè tant el partit com la gent en general continuen sense voler escoltar-lo. Per a mi és un honor, doncs, cedir-li l’espai d’aquest bloc perquè pugui expressar-se.

En Joan Pérez diu que cada cop que s’acosta una campanya es posa a tremolar. Diu que la gent amb qui parla cada dia, la gent que l’envolta, es passa quatre anys xerrant i debatent i formant-se una opinió de les coses en termes polítics, preparant el sentit del vot, però que aleshores arriba la campanya com una mena de núvol tòxic i la gent comença a fer coses rares i de sobte canvia d’opinió i entra en contradicció i perd la capacitat d’argumentar de manera sòlida.

Diu que això va passar amb l’estatut el 2006, que tothom amb qui parlava tenia clar que l’estatut de setembre de 2005, sense ser una solució definitiva, era una bona fita per al país, però que després de rebaixar-lo com es va rebaixar no  podíem pas acceptar-lo. Ell va ser a la manifestació de la PDD el 18 de febrer. Però aleshores va arribar la campanya i semblava que si votaves que NO eres d’Esquerra i la gent es va sentir pressionada, induïda a votar SÍ. I al cap de poc se’n penedien, com si es comencessin a despertar d’una mena d’hipnosi que haguessin patit i que els hagués canviat la voluntat. Ara reconeixen que aquell estatut era una piltrafa i que l’hauríem d’haver rebutjat.

També recorda les eleccions espanyoles del 2008. Tots els seus amics i companys tenien decidit votar en clau catalana per fer més forts els partits catalans a Madrid, però aleshores va sortir el flautista d’Hamelín aquell d’en PP Zaragoza amb allò de “si tu no hi vas ells tornen” i tothom va tornar a patir amnèsia, tothom a votar PSOE-C perquè el PP no manés a Espanya. I, tot plegat, què han fet per Catalunya aquells 25 diputats socialistes a Madrid? Ara tots se’n penedeixen i no s’expliquen què els va induir a votar-los.

En Joan Pérez em comenta que està fart d’aquestes campanyes infantils que atien la por i que escampen missatges sobre premisses falses. Pensa que si el 2006 CiU hagués volgut fer impossible el tripartit ho hauria tingut molt fàcil perquè una aposta clara per la independència per part de CiU hauria fet que Esquerra es desmarqués de PSOE-C i d’ICV a l’acte. En canvi, diu, va ser amb aquell coi de vídeo, el ConfidencialCat, que van estrènyer complicitats i ho van fer possible de nou.

I ara, diu, ara que en Puigcercós ja va dir al ple que es va fer arran de la sentència del TC que s’havia acabat el recorregut amb el PSOE-C, ara que també Montilla rebutja un tripartit i que fa campanya remarcant que no és independentista, ara atien el fantasma d’un tercer tripartit, que és del tot impossible, per pura avarícia, per veure si així aconsegueixen la majoria absoluta.

En Joan Pérez està tip i més que tip de no poder ser mai res per a CiU, tip que ara se li carregui a ell el mort de la mala estratègia de CiU, que insisteix a consolidar dos blocs (CiU i la resta) en lloc de trencar el bloc d’esquerres acostant-se a ERC. Només percep odi i ganes de venjança envers els republicans i pensa que així no es pot ni aixecar el país ni construir res de positiu. Per tot això havia perdut les ganes d’anar a votar Mas. Ara que ha vist que finalment es recorden d’ell, però, i que per una vegada que ho fan és per criminalitzar-lo, ha decidit que sí, que anirà a votar, però que hi anirà rebotat i que farà un #votaindependencia com una catedral. Perquè un tercer tripartit és impossible, perquè només ICV el vol. I perquè compta que Mas serà president igualment, però prefereix tenir-lo collat gràcies a una bona pila de diputats independentistes. A ell, si més no, no el fotran!