Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

2 de setembre de 2010
19 comentaris

On hi ha més independentistes és a CDC

Convergència és el partit que té més independentistes en termes absoluts. S’ha afirmat sovint. No em prenc la molèstia de verificar-ho, però tenint en compte que és el partit més votat, m’ho crec. L’entorn de CDC sempre ho ha dit per reivindicar-se com a partit que representa aquest sector de votants. En Felip Puig hi ha afegit recentment, un cop més, que sense Convergència no hi ha independència, cosa que ve a refermar aquesta idea que en tenen tants que resulten imprescindibles.
Paral·lelament, es creen dos blocs independentistes nous, Reagrupament i Solidaritat, que aspiren a aplegar tots els independentistes que, pel motiu que sigui, no se senten còmodes amb Esquerra. Sigui perquè el troben progre, perquè el troben cumbaià o perquè el troben poc seriós o per totes tres coses alhora, per expressar-ho en els termes de Carles Mark Serra.

És una excel·lent notícia que finalment una persona que vol la independència però que no se sent còmoda amb Esquerra pugui votar una altra opció que la inclogui, sense fer volar coloms, al programa de la legislatura que ens ocupa i no en legislatures posteriors en què ningú no sap què pot passar.

Constituïdes aquestes noves opcions de vot al marge d’Esquerra, i donant per fet que es presenten a les eleccions, seria lògic pensar que com a partits independentistes aniran a buscar els seus votants on faci falta: a treure’ls de l’abstenció, a prendre-se’ls entre ells, a acabar-los d’arrabassar a Esquerra, etc.  Però això donarà per relativament poc. Un poc que potser ja comença a tocar fons. Però no oblidem que allà on n’hi ha més és a CiU.

No tinc la percepció que cap d’aquestes dues formacions estigui enviant un missatge clar en el sentit de dir que han identificat aquesta gran bossa d’independentistes i que centraran els seus esforços i les seves estratègies a atreure cap a ells el màxim nombre possible de votants de CiU. No veig una OPA d’aquelles descarades i obertes, d’aquelles que fan tremolar les cames i que provoquen comentaris a les tertúlies i que et fan estar pendents de les enquestes per comprovar sensacions i percepcions.

Si una empresa detecta una bossa de possibles clients, és lògic pensar que no pararà de perseguir-los fins que siguin seus, oi?

  1. On hi ha més independentistes és grup dels abstencionistes, que representen el 70% de la població. Aquests són precisament els qui a les properes eleccions es començaran a pronunciar, sense cap dubte, castigant a tots als partits de sempre, que s’han demostrat inservibles per al nostre país. Un país que es troba venut i enfonsat en la més profunda decadència i sota la més miserable subordinació espanyola.

    Encara que no t’agradi, CyU ha deixat de representar la centralitat i el catalanisme d’aquest país. Ho sento, però ja no cola fer-nos creure que només amb CyU s’aconseguirà la independència, que només vosaltres podreu ser els qui treguin al país de la misèria, i menys amb els arguments que dona el senyor Mas. Això del concert econòmic és enganyar, sabeu perfectament quin és el camí que hem de prendre, heu de reconèixer que heu perdut el lideratge.

     

  2. Tens raó, a CIU hi ha molts votants independentistes. Però penso que només una petita part són possiblement abarcables per RCat i SCI. No podem oblidar que més enllà de ser o no ser independentista la gent vota estratègies, polítiques pel dia a dia i maneres de fer i comportar-se. Mentre el nou independentisme es mostri inconsistent, amb presses i amb un discurs simplista i uns dirignts més simples encara, molts votants independentistes es decantaran per CIU. Tot i que….

  3. Veig que contra tota evidència segueixes penjant a Solidaritat etiquetes de dretes.

    Si aspires a entendre la realitat, potser que consideris la hipòtesi que la gent que deixa de votar Esquerra no ho fa perquè la trobi massa d’esquerres…. si no perquè no la troba independentista.

    Les dades electorals demostren que aquest argument de l’independentisme de dretes i d’esquerres és una fal·làcia.  ERC ha patit una patacada electoral mantenint el mateix ideari d’esquerres.  ERC va treure 23 diputats a BCN i 8 a Madrid.  Ara en té 3 a Madrid i ja veurem quants a BCN. Vol dir això que els ex-votants d’ERC s’han fet de dretes en massa?  O que la direcció ha virat cap a l’esquerra? No veus que això que dius no té ni cap ni peus?

    La gent deixa de votar ERC per dos motius: primer, per que fa temps que ha deixat d’actuar com a independentista i segon, per que es va dir allò de les “mans netes” i un cop al govern es va actuar com CiU i PSC, quan calia un canvi d’estil.

    Aquesta mandanga de l’independentisme de dretes és una invenció de la direcció actual d’ERC que mentre s’enfonsa el Titànic es consola dient-se que tothom que no pensa com ells són de dretes. Ja es va fer per desacreditar Rcat fa 1 any i ara hi tornen amb SI. Si en Pere Esteve era prou d’esquerres al 2003, ara resultarà que en Carretero i l’Uriel són massa de dretes al 2010. Siguem seriosos i no propaguem arguments interessats que no aguanten ni mig minut d’anàlisi.

  4. És cert que una gran part de votants de convergència votarien que sí en un referèndum per la independència, però això no vol dir, ni molt menys! que siguin plenament independentistes. L’independentisme de CDC és l’indepentisme immòbil, el que deixa que els factors vagin avançant i no s’immuta, és l’ideologia passiva que té el partit en general per altra banda. El votant de CiU fidel i tradicional no es planteja res si CiU no fa que s’ho plantegi, amb l’ombra del Pujol i la idea que el país és Convergència, que el Parlament és Convergència i que el Govern és Convergència i per, tant, només Convergència té el dret de decidir com ha de ser Catalunya en el món o, fins i tot, es creu en el dret de treure diners d’on vulgui, perquè també els recursos de Catalunya són Convergència.

    El votant fidel de CiU tendeix a confondre aquests termes, i el que cal entendre és que el Govern és de qualsevol partit que guanyi les eleccions o que aconsegueixi prou aliats per pactar (que en política democràtica és una virtut i no un defecte com s’ha intentat titllar l’actitud d’altres partits), i en aquest sentit estic molt d’acord amb tu en el fet que Reagrupament o SC no representen una veritable opció de vot per a l’independentista passiu que des del principi ha votat a Convergència, ja que el seu veritable objectiu no és el de lluitar per la independència, si no el d’anar fent sense grans ambicions i seguir, com sempre hem fet a Catalunya, resignant-nos tot esperan un demà millor.

  5. La CiUitis és un complexe d’inferioritat no compensat que es cura votant-los.

     Guanyar per una vegada a la vida, és bo per la salut mental, com ho és deixar de fer el paria politic. Perqué sembla que malgrat tots els esforços esmerçats en aconseguir que CiU “es dissolgués com un terrò de sucre a la oposició” no ha funcionat, i com diu la dita, si no pots vèncer a un enemic, uneix-te a ell.

  6. Com que dius que no t’has pres la molèstia de verificar-ho i que t’ho creies perquè et resultava versemblant, he tingut la curiositat de mirar-ho perquè trobo que deixem anar molts llocs comuns sense verificar-los.

    I és que no. Els qui creuen que Catalunya hauria de ser un estat independent segons el darrer baròmetre del CEO (pregunta 28) es reparteixen de la següent manera: No va votar-No ho recorda-No contesta (30,4%), ERC (26%), CiU (23,1%), PSC (9,1%), ICV (6,9%)… Això segons el record de vot a les darreres autonòmiques.

    Els resultats d’altres onades són similars.

    I molt important: els independentistes dins l’electorat de CiU no representen ni la tercera part, a penes el 28,4%.

    Com pots esperar que la federació assumeixi un discurs més explicitament sobiranista si els independentistes són tan minoritaris dins del seu electorat? Al màxim al que volen aspirar és a no disgustar-los en excés…

  7. Es clar que cal anar directament a fer una opa hostil a CIU. CIU no representa el que diu que representa, les dades històriques ho confirmen. CIU mai ha estat ambigua, Hi han moltes sensibilitats dins CIU però curiosament sempre, sempre i quan dic sempre vol dir sempre guanya la mateixa: CIU s’ha mostrat sempre per construir i reforçar Espanya des de Catalunya. no és un partit nacionalista català, sinó el contrari està per la construcció de l’estat espanyol (des del regionalisme polític català).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!