En el cas de l’estatut ha estat així: s’han esplaiat en l’enèsima retallada i el resultat és una caiguda del cavall massiva del federalisme, una sonora patacada dels socialistes catalans a les enquestes i un augment clar de l’independentisme que per primera vegada se situa per damunt de l’unionisme en algunes enquestes, cosa que permetria posar data al referèndum i començar-lo a preparar. Paradoxalment, però, ens podríem trobar que el comportament electoral de l’independentisme, seduït pels cants de sirena convergents, ens conduís a un carreró sense sortida.
Què passaria si, d’una manera o altra, el resultat de posar el concert econòmic damunt la taula fos positiu? No plantejo pas la hipòtesi que l’estat s’avingués al concert, sinó que fes les mínimes concessions que permetessin a CiU vendre l’operació negociadora com una mena de concert econòmic. Si negar el concert ens dóna ales, acceptar-lo ens les talla? Tenim cap necessitat d’assumir aquest risc? No en teníem prou amb la sentència del TC per donar ales a l’independentisme?
Em neguiteja, sincerament, que a mi se m’hagi titllat sovint d’ingenu i que ara puguem estar presenciant una presa de pèl massiva. Hi ha molta gent que compta que la intenció d’Artur Mas és plantejar el concert perquè l’hi neguin i d’aquesta manera poder liderar el rebuig generalitzat i conduir-lo cap a la independència. Si finalment això fos així, no sabeu com me n’alegraré. Però si resultés que aquestes persones que es creuen aquest full de ruta “ocult” són titelles al servei d’una operació de frenada i control de l’independentisme, no sabeu com em decebrà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
vaja, es pot criticar a qui vota una força que promet una cosa i n’acaba fent una altra, per ingenuus si vols…però qui vota una força que promet que NO farà una cosa just creient convençut que sí que la farà, això no és criticable ni ingenuu. És senzillament imbècil. Amb corbata i tot el que vulguis. Però imbècil. La fe fa aquestes coses.
Els partits aquests que tenim són la cosa més acomodatícia, poruga i reaccionària que hi ha. No és simplement la lògica inèrcia de les grans organitzacions. Dubto que siguin regenerables.
Ja abans de començar sabem que no hi haurà concert econòmic. En les primeres fases del debat estatutari es va posar en circulació un concepte succedani – conveni, em sembla que en deien – que devia semblar massa agosarat i aviat va caure en l’oblit.
I ara, perquè no ens fem il·lusions, en Duran Lleida diu que concert no, que no és possible, i en Mas no el desmenteix pas, ans al contrari, diu que serà ‘una mena de’ concert econòmic.
Ja anem bé, ja…
I Artur Mas, que és intel·ligent, és obvi que ho sap això.
Però, com molt bé dius, és impossible de saber les seves veritables intencions, el seu pla veritable, degut a la indefinició nacional de CiU de tota la vida. Ara també. I les dues opcions que planteges són possibles. Es veritat. Tant l’una com l’altre.
Això dóna una gran incertessa i molta intranquilitat. Tot i així la majoria d’independentistes votarà CiU o no votarà. La pregunta és per què ?
Crec que, principalment, hi ha dues raons:
1. Els partits independentistes ( ERC -RCAT -SI ) tenen un greu problema de credibilitat. Molta gent no confia en ells. I és urgent analitzar a fons el per què.
2. Potser, molta gent desitja la independència però li costa fer el pas definitiu. Aquí hi podrien haver qüestions psicològiques inclós el mateix caràcter català.