M’he passat els darrers anys debatent amb els socialistes i demostrant-los que no tenien arguments, només actituds, respecte de la nostra proposta d’independència. Ara les enquestes els donen 27 o 28 escons. Ja sé que, per desgràcia, les eleccions no sempre es guanyen amb arguments, però entre poc i massa. Tampoc ha de ser gaire bo que puguis anar tombant tot l’argumentari de CiU i que, malgrat tot, tinguin la majoria absoluta a tocar.
Algú m’ha dit que CiU sempre ha guanyat les eleccions i que tantes persones com els voten no poden estar equivocades. Però aquesta màxima no funciona. Els individus ens equivoquem i els col·lectius també poden fer-ho. Quantes persones no van votar PP el 1995 quan estaven cansades de la corrupció del PSOE a Espanya i després se’n van penedir amb el trio de les Açores? Quantes persones no han votat Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona i després se n’han penedit? Tenim dret d’equivocar-nos, però tampoc cal fer de la necessitat virtut ni resignar-nos a l’equivocació perenne. Per evitar això rumiem i debatem. Contrastem arguments.
Si anem desgranant amb paciència els ítems de la campanya de CiU ens adonarem que no tenen prou fonament. Mas guanyarà per certa imatge de confiança, per desgast del tripartit, per tripartiditis. Tant se val els arguments, aleshores. L’únic que estem fent és una reacció massiva contra Montilla. Ergo, votem en clau de passat. Votem per castigar Esquerra perquè el 2007 va fer president Montilla. Però el que votem el 28 de novembre ens ho haurem de menjar amb patates durant quatre anys. Quan hàgim castigat Puigcercós i companyia, què ens quedarà al davant?
Ahir em vaig escoltar que pot ser sóc jo la immadura perquè tinc molt de temps per a escriure sobre aquestes coses….. Els implícits són horrorosos. També algunes altres de les lletanies de CiU i fins i tot l’afirmació de que és CiU qui millor representa l’esperit del 10 de juliol.
Ho he respost sense voler en una conversa on mirava de desfilar el que veig i penso sobre el fet del 10J, l’increment de l’independentisme, i les previsions de manca de reflex en les previsions dels resultats electorals.
Li he dedicat un apunt, també ho he escrit pensant en la situació que explicites bé.
Anoto el final: espero que la representació independentista al Parlament creixi igual que ha crescut al consciència: la pròpia, la col·lectiva, la de la situació, la ciutadana. Cal lluitar contra unes inèrcies, uns poders a la contra, i contra la manca d’arguments contraris, difícil, però espero que ho aconseguim.
Precisament jo treballo fent enquestes. Aquesta és la meva feina actual. Cada dia, tots els dies, pregunto a la gent més diversa de Catalunya sobre mitjans de comunicació, cultura i política. Per tant, en aquest sentit, estic en posició privilegiada. Sé el que pensa la gent, molt més que els polítics i molt més que els opinadors a sou que corren pels mitjans. No soc més llest que ningú, només que estic en una posició privilegiada per un atzar de la vida.
I en la meva feina actual d’he pogut treure algunes conclusions.
1. La gent, gairebé tothom, està molt decebuda amb TOTS els polítics.
2. Dintre d’aquesta gran decepció, molta gent veu CiU com el mal menor. Digue’m que CiU han sabut vendre confiança, seriositat i rigor. Obviament que això sigui veritat és molt i molt discutible però ells han sabut vendre la idea.
3. ERC és fotarà una hòstia electoral que serà massa. Tant forta serà la davallada que és segur que, després de les eleccions, hi haurà canvis importants en el partit. I, que consti que em sap molt greu.
4. El PSOE també baixarà molt i això condicionarà el futur del partit, però em temo que les conseqüències no seràn tant greus com en el cas d’ERC.
En tot cas, al igual que ERC, després de les eleccions el PSC-PSOE haurà de reorientar-se.
5. ICV baixarà una mica. Res a veure amb les davallades de PSOE i ERC. Per què només una mica ? Doncs perquè ha estat el més coherent dels tres.
6. PP i Ciudadanos en mantindràn igual amb una lleugeríssima tendència al alça. Aquests només els cal atiar el foc espanyolista (tal com estàn fent) per mobilitzar els fatxes que hi ha a Catalunya.
7. El pols Reagrupament-Solidaritat el guanyarà clarament Solidaritat. Si, a més a més, la gent s’adona que SC entra al parlament i RCat, no i, a sobre, la demanda, per venjança personal de Rosell contra Laporta (parlem clar, és així), només aconsseguirà que més suports per a Laporta. Igual que li va passar a Carod el 2004. Per tant, només em queda desitjar-li a SI que tregui molts diputats i que entri amb molta força al parlament. Auguro que SI serà la gran sorpresa d’aquestes eleccions.
“La grandesa de la democràcia no consisteix en triar als millors, perqué d’antuvi, aixó mai se sap amb certesa, pel que serveix és per fer fora als incompetents, i aixó si que se sep, passat el temps de la legislatura” (Sir Winston Chirchil)
A que és un bon argument per votar CiU i assegurar-nos de que fotrem fora l’incompetent tripartit?.