Blog d'en Xavier Mir

S’acosta la data de les eleccions. Les darreres enquestes situen CiU a tocar de la majoria absoluta, però des d’aquest bloc continuo sostenint que no hi ha més recorregut per guanyar nous electors i que, més aviat al contratri, els podrien perdre en l’esprint final. De fet, ahir a l’Àgora de TV3 Artur Mas es posava com a objectiu els 60 escons. I tant la porra multitudinària del beersandpolitics (58 escons) com la de Crònica (59-60) els situen per sota dels 60. Falten quaranta dies justos i si aconseguim fer arribar a més opinadors i col·lectius independentistes l’esperit del #votaindependencia la diferència entre CiU i el bloc independentista encara es podria escurçar més.

Per què hauríem de votar CiU? Per hipotecar-nos els propers quatre anys amb el compromís de no convocar cap referèndum d’independència? I mentrestant, què? Si el govern espanyol vol tornar a retallar el sou dels funcionaris catalans, que ja són els que tenen el sou més baix perquè viuen on el cost de vida té el nivell més alt, ho farà; si el govern espanyol decideix que retalla més inversions a Catalunya perquè la crisi encara és massa preocupant, ho farà; si, per contra, l’economia es recupera però igualment es busquen excuses per no complir, què?

En tots aquests casos la resposta de CiU és, únicament, “un govern fort”. Però la fortalesa o la fermesa –que seria millor– no la dóna pas la legitimitat d’unes eleccions guanyades gairebé per majoria absoluta ni el trumfo de l’amenaça/utilització del dret de decidir. Tot això pot quedar reduït al ridícul, perquè si es tracta de treure pit o de marcar paquet, ens posem a la seva alçada. L’única garantia contra el govern espanyol i la legalitat que l’empara per fer i desfer a Catalunya és tenir una legalitat pròpia, és a dir, un estat; tenir la sobirania. Voleu quedar lligats de mans i peus pels propers quatre anys ara que s’acosta el tram final de la independència?

Molt probablement l’estratègia del concert econòmic és tan sols una manera de guanyar temps o una excusa, però com que és el full de ruta de Mas i companyia, és el que tindrem a la propera legislatura tant sí com no. Del que es tracta, doncs, és de donar als tres partits independentistes la força suficient perquè puguin condicionar Mas, apressar-lo. Tant Esquerra com Reagrupament com Solidaritat estan participant ja del #votaindependencia, però insisteixo que no és tan sols qüestió de fer servir el hashtag, sinó que cal aplicar-ne l’esperit als plantejament de qualsevol persona que vulgui l’estat.