En aquest vídeo, trobareu la meva intervenció en el darrer plenari criticant la liquidació dels pressupostos municipals del 2007, que vaig acompanyar d’aquesta presentació (també la podreu seguir si amplieu aquest article) . | View | Upload your own
Hem entrat al període de comptes de l’Ajuntament de Barcelona i si voleu saber de què es tracta podeu veure-ho a aquest vídeo.
Aquests darrers dies s’ha paralt molt poc del que va pasasr al ple del’Ajuntament de Barcelona divendres passat. De fet es parla molt poc de Barcelona com a ens polític. Se’n parla una mica més des del punt de vista de la gestió, però no gaire més. El cas és que s’hi va discutir sobre
Hi ha una qüestió metropolitana oberta a Barcelona. Fa uns quants anys, quan molts de nosaltres encara no havíem sortit de la universitat, l’àrea metropolitana de Barcelona va esdevenir motiu de foc creuat entre dues concepcions del país. Avui, al cap de més de vint anys, cal que recuperem el coratge per unir-nos al voltant
“Barcelona ha de ser una ciutat amable, una ciutat feta de palmeres i música a l’estil de la que ens van anar colant des del temps del Gato Pérez, perquè era fàcil i ens permetia anar fent. Barcelona ha de deixar de competir per ser una ciutat entre ciutats, ha d’optar per l’optimisme de la
De tot l’enrenou provocat per la incompetència del Conseller Saura i el cas dels islamistes radicals, el pitjor de tot, per a mi, és el nul exemple que la família Saura-Mayol representen a la política catalana en aquests moments. O, en sentit contrari, l’exemple d’incoherència que tots dos s’esforcen a representar. Per un costat ella,
Jordi Hereu diu que no executarà les accions que li imposa l’oposició municipal (ho diu ell amb una certa elegància; ho diu algun company seu pel broc gros, com si fos traït pel subconscient menys confessable). En la manera de dir-ho hi ha un error de partida: no és l’oposició qui imoposa. És el joc
Hem passat uns dies a la província de Sòria, amb les poesies de Machado a les mans. Ens agrada mirar de comprendre Espanya. Cal comprendre l’adversari per saber-lo guanyar. A més Espanya encara ofereix racons d’autenticitat difícils de trobar a la resta d’Europa, racons que poden ajudar a deixifrar oblits nostres. Una d’aquestes oportunitats me
Llegeixo amb una certa perplexitat que ADIF informa sobre el nobre d’injeccions de morter que faran al túnel que va de l’Hospitalet a Sants. Francament, em sembla estem arriban a uns nivells de tonteria que esgarrifa. Ja sabeu que escric un article setmanal al "Dossier". Els dos darrers articles els he dedicat al colonialisme que Espanya ens
Ahir vaig anar a l’Aplec de les Roquetes. Us recomano que n’aconseguiu el programa de mà i en llegiu els articles de Salvador Cardús i de Sebasteià Alzamora. Tenim tendència a menystenir les nostres tradicions. I les Roquetes ens hi reconcilien. Vaig dinar al costat d’unes senyores del Verdum, que han vist com el barri
De l’experiència d’uns pocs mesos de regidor de l’Ajuntament de Barcelona en trec algunes conclusions que vull compartir amb vosaltres: En primer lloc la sensació que aquí, a la Casa Gran, encara hi ha coses que funcionen com abans de l’any 1977. A la Generalitat, malgrat tots els malgrats, s’hi respirava un ambient de projecte
Més claror sobre els esdeveniments d’aquests dies a Barcelona: es parla massa de la falta d’inversió. M’estranya que ara hi hagi columnistes i editorialistes que se sumin al desencís ara que no hi ha cap argument que justifiqui el tràngol. Però l’apel·lació a unes inversions que cas d’arribar en veurem els efectes d’aqui uns quants
Tinc la sensació que Barcelona se’ns queda a les mans. No pot ser que falli tot i que tot sigui una casualitat maleïda. Barcelona se’ns queda a les mans, se’ns apaga perquè possiblement no hem tingut prou coratge per dir-nos que hem anat en pilotes massa temps. I ara recollim el que hem sembrat. És
Divendres vaig assistir a la primera sessió plenària ordinària de l’Ajuntament de Barcelona de la meva vida. Ja han sortit als diaris força comentaris sobre com va anar tot plegat. No em puc estar de comentar, tanmateix, alguns dels pensaments que em van venir al cap mentre estava assegut a l’escó del Saló de la