Tinc la sensació que Barcelona se’ns queda a les mans. No pot ser que falli tot i que tot sigui una casualitat maleïda. Barcelona se’ns queda a les mans, se’ns apaga perquè possiblement no hem tingut prou coratge per dir-nos que hem anat en pilotes massa temps. I ara recollim el que hem sembrat.
És molt dur veure que l’única reacció oficial, tant de l’alclde com de la super tinent d’alcalde Mayol, sigui protestar airadament, com si la cosa no anés amb ells. La gran Mayol ja ens va donar una lliçó de com no s’han de fer les coses quan la famosa embarrancada de l’aeroport del Prat ara fa un any. Al cap de dotze mesos a fet el mateix, això si, sense vestir-se de guiri: "que hi facin alguna cosa!" crida ella i crida l’equip de Govern. Però són ells els que hi haurien d’haver fet alguna cosa els darrers anys, i ara mateix.
L’alcalde hauria d’agafar els líders polítics de la ciutat, tots, i endur-se’ls a Madrid a veure a qui fos, a seure davant de qui fos, a exigir a qui fos. El que és inacceptable és que ens apaguin de la manera com ens apaguen. Francament, ni el millor guió no aconseguiria acabar amb nosaltres de manera més indigna… O potser va d’això?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És realment una vergonya el tracte que rep Catalunya de l’Estat Espanyol… Amb les falses promeses, deficients instalacions i escasses inversions l’Estat Espanyol practica l’opressió en democràcia més forta des de la transició !!! No entenc com després de que l’executiu espanyol és mofés del Parlament de Catalunya (90 % dels parlamentaris van aprovar l’Estatut d’Autonomia originari), i fins hi tot de la immensa majoria dels ciutadans (SÍ claríssim en el referèndum) encara tenen la collonada de servir als ciutadans de Catalunya com si fossin titelles… Que si aprovaré l’Estatut d’Autonomia que aprovi el parlament de Catalunya, que si us traspassaré la RENFE (a sí??? quan??? amb quin paquet de finançament???? ) que si l¡agència tributària pròpia, que si el possible consorci del prat de llobregat, etc. etc… I els NO us dónu la delegació pròpia europea (importantíssim tenir veu a Europa), NO us dónu un finançament solidari, sinó un règim feudal… Però què és pensen? I els polítics d’aquí què fan??? Rés de rés… Doncs no cal ser molt hàbil per vaticinar que si NO canvien les coses, ben aviat notarem una crisi global a Catalunya que ben bé pot ser irreversible, tant del punt de vista econòmic-empresarial, com del cívic-social.. Crec que ja és hora de que els fills de l’Estatut de Núria ens sentim orgullosos de ser com som, és a dir, CATALANS FOR EVER AND EVER !!! I a qui no li agradi, que s’hi pos-hi fulles !!!!! VISCA CATALUNYA LLIURE O NO, això depèn del tracte que rebem d’Espanya ….
Nois, perdoneu que discrepi. Si us heu d’esquinçar les vestidures feu-ho per una altra cosa. Això de la llum és un privilegi, no un dret. Algú s’ha pensat que un invent amb només 100 anys de vida és una millora que la humanitat conservarà perpètuament? Que no recordeu com van acabar les vies romanes? Si s’apaga el llum, us aguanteu. És un bon moment per gaudir del silenci, per fer l’amor, per veure les estrelles (que la punyetera llum no deixa veure). Atenció als vells i als hospitals, via judicial per als que hi tenen pèrdues i la resta… la resta a disfrutar i a reflexionar: tot el que som s’aguanta d’un fil. El progrés? El progrés és una estupidesa, una aparença. I no serveix de res ser ecologista, ans al contrari: amb la MAT no hi hauria hagut l’apagada (si no volen apagades, que defensin la MAT).Però tot això que ens hauríem perdut. Quants anys fa que no heu vist una cuca de llum? Doncs aquests dies n’he vist una al mig de Barcelona. I això sol ho compensa tot!
Doncs això, que fas moltes faltes i de grosses. No m’esperava això de tu.
Au, salut i aprèn a escriure.
Barcelona es nota més però per mi és tota Catalunya la que s’enfonsa però què
podem esperar amb aquests governants actuals? Quan miro la gent pels
carrers penso que molts els han votat… què podem esperar?
Toni, seguiu lluitant els que teniu un càrrec per fer-ho. Entre tots canviarem el país!
La Mayol el màxim que ha fet és representar el paper de l’emprenyada.
Dubto si era sincera. Ara, que ella vivint a Gràcia podria ben ser que s’hagués quedat penjada, també. I que aquell caviar de Beluga de’n Xoan, hores d’ara no serveixi ni per donar-li-ho al canari. Certament, n’hi hauria per emprenyar-se.
ON
Salutacions, Antoni.
Al casal Jaume I de la Malva-rosa (València) estem buscant la manera de posar-nos en contacte amb tu per mitjà del teu correu electrònic. Si tens un moment, fes el favor d’enviar-nos-el. Molt agraïts. Toni de la Torre: delatorre.antoni@gmail.com.