Han frustrat la celebració d’una cimera sobre habitatge a Barcelona, i ho han fet a costa de la imatge de la ciutat. De tot plegat el pitjor per a mi és la manera com això s’ha produit, com s’han rifat la Casa Gran. Vull dir que una decisió d’aquesta mena hauria d’haver estat intervinguda per
Quan era petit pujava a Miramar amb els pares. Era un lloc agradable. Hi fèiem un refresc i deixavem passar la tarda. Ara el nou Hotel Miramar ha privatitzat de fet aquell racó tan barceloní. És curiós que els qui l’han manllevat als barcelonins siguin els champions de l’espai públic. Aquesta mena de contraciccions entre
El sud de Madrid viu un dels creixements més espectaculars d’Europa. Entre Getafe i Leganés al sudoest de la ciutat, i Vallecas al Sudest; i més al sud, fins arribar a Illescas, ja ben endins de la província de Toledo, les promocions de vivendes, els mars de grues, els moviments de terres no deixen veure
Els jutges ja diran el que hagin de dir al respecte. La presumpció d’innocència és un bé bàsic de la nostra societat. Ara, una cosa és la presumpció d’innocència i l’altre és admetre l’ocultació dels fets per part dels responsables polítics. L’escàndol de la Guàrdia Urbana no és l’escàndol de TOTA la Guàrdia Urbana de
Què valen les festes de la Mercè? Per què s’organitzen exclusivament des de l’Ajuntament? De qui i de què té por l’Ajuntament? Per què no són unes festes populars, és a dir, cedides a la societat civil, fetes i desenvolupades per les entitats barcelonines? Per què es confon el concepte "presència als actes de la
Fa un moment que m’han dit que Jordi Portabella ha decidit no anar al pregó de les festes de la Mercè, i no m’ho crec. En Jordi no és un cínic, ell no. No pot ser que fa una setmana decidís votar un alcalde sotmès a les ordres del PSOE, i que ara digui que
L’Avui ha estat el "meu" diari des que vaig sortir de casa fa gairebé vint anys. El diari forma part de la nostra quotidianeïtat, ens construeix i ens explica. No crec que valorem prou el que significa comptar amb un mitjà de comunicació nacional com l’Avui. Massa vegades constato que gent del meu entorn, formats
Barcelonies és el títol del meu darrer llibre. Però Barcelonies també és una manera de viure la meva ciutat, una manera de relacionar-m’hi. Barcelonies és una manera de fer política que mira de ser personal, generada de dins cap enfora; i una manera de créixer, una manera de pensar, una manera de fer. Avui escric