Antoni Vives

Més claror sobre els esdeveniments d’aquests dies a Barcelona: es parla massa de la falta d’inversió. M’estranya que ara hi hagi columnistes i editorialistes que se sumin al desencís ara que no hi ha cap argument que justifiqui el tràngol. Però l’apel·lació a unes inversions que cas d’arribar en veurem els efectes d’aqui uns quants anys em sembla sospitosa. Per què no en parlaven quan tocava? Per què no denunciaven la política colonial dels uns i la col·laboracionista dels altres quan tocava? Per què no s’explicava la inutilitat de la contribució a la governabilitat d’Espanya? Per què no s’ha explicat la traïció constant de l’Estat i l’estultícia dels qui no la volien veure o, veient-la, la callaven?

Ara el problema és un altre: el problema és de gestió, de funcionaris que vénen per voler-ne marxar, que saben que els porten a l’escorxador, marxen i els paguen els serveis prestats amb una rectoria. O us penseu que el problema de rodalies és tan sols un problema d’inversions? No senyor; és de gestió, de mala gestió! I el Prat? Que es perdin les maletes és un problema d’inversions o és un problema de falta de ganes de fer-ho bé? Els bons gestors es demostra que en són quan les coses van justes! I les autopistes, i l’electricitat?

Fem política amb majúscules! Reclamem el que ens toca, el que és nostre amb mentalitat d’Estat, trencant amb els traïdors i amb els col·laboracionistes, sumant els que sabem sumar! I posem a la picota els mals gestors públics per tornar les coses a lloc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!