Ahir vaig anar a l’Aplec de les Roquetes. Us recomano que n’aconseguiu el programa de mà i en llegiu els articles de Salvador Cardús i de Sebasteià Alzamora. Tenim tendència a menystenir les nostres tradicions. I les Roquetes ens hi reconcilien. Vaig dinar al costat d’unes senyores del Verdum, que han vist com el barri canviava des que hi van arribar fa cinquanta anys. Ballen sardanes i de tot, "porque en el barrio tenemos la suerte de tener todo tipo de fiestas". Al camp de la Guineueta, mentre tant, s’hi jugava un partit de futbol de la lliga llatinoamericana. Alguns equatorians van baixar a l’Aplec i es van barrejar amb la gent.
L’Aplec farà quaranta anys l’any que ve. Vol dir que van començar l’any ’68, quan a Europa la joventut volia carregar-s’ho tot per mirar de trobar sortides noves a un cul-de-sac espiritual. Aquí una colla de joves se n’anava a les Roquetes a fer ballar la gent. I encara hi són. Hi heu pensat mai? Val la pena en uns dies en els que sembla que ens volen convèncer que estem acabats, que tot plegat forma part d’una decadència imparable. No els feu cas!
(Ah, i per a qui li interessi, avui a les 7 del vspre, a la Fundació Tàpies, hi presento el meu darrer llibre: "Per què faig de polític? Carta oberta als meus fills". Tots i totes hi sou convidats).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hauria volgut ser-hi a la teua presentació, tenia la data assenyalada, però avui no em serà possible: a la mateixa hora haig de ser a la Plaça de Sant Jaume.
Et desitjo molt èxit.
Avui he presenciat la presentació del llibre i m’he divertit com una mala cosa. M’ha agradat veure com t’han ensabonat tant en Mas, com en Cònsol com en Cardús, i no ho dic amb ironia. Tant que diu tothom. La teva intervenció ha estat rara, no sé si ho has fet amb intenció expressa, però al capdavall ha quedat bé, s’ha vist que encara estàs verd però que promets.