Vaig ser dels que va pensar que la reacció generada per la presència de Woody Allen a Barcelona era excessiva. De sergui da vaig veure, però, que la set fa que els primers glops siguin exagerats, i això és el que ens ha passat amb l’arribada d’el director americà. Res més. La mosca se’m va
L’altre dia parlava de desglaç, i potser hi va haver algú que es va pensar que parlava de resultats imminents provocats per la nova situació a Barcelona. No és així. Barcelona s’ha mogut, és cert, però el moviment és i serà lent, perquè es tracta d’un moviment estructural. És clar que CiU ha aguantat bé,
Tot es mou. Molt poc, és cert. Però es mou. I és important constatar-ho perquè el que es mou no ha de quedar en l’anècdota post-electoral. L’emergència de la possibilitat de reconstituir l’eix polític nacional des de Barcelona és més que rellevant. No és el mateix reconstituir-lo des del cap i casal que des d’un
El Tripartit es va fundar a Barcelona i morirà a Barcelona. Ho hem dit des de fa temps en Xavier Trias, jo maiteix i tants d’altres. No teníem gens d’èxit, ni a casa ni fora de casa. Però serà així. En Portabella fa un exercici de coherència i de rectitud política. Ara cal que parlem
Ara que ja sabem com ha acabat tot plegat, és hora de mirar cap endavant. Nosaltres anàvem a les eleccions amb alguna cosa més que un programa electoral: sabíem que volíem fer des del primer dia que haguéssim entrat al govern municipal. En un temps en el que hi ha massa gent que tan sols
Que Barcelona necessita un canvi a l’Ajuntament és clar per al 80% dels barcelonins. El que és curiós és que quan el canvi que alguns plantegem el fem girar sobre propostes concretes, com la de fer el Barri al Morrot, se’ns tirin a sobre els corleonians de sempre dient que som una colla de mentiders
Totes les enquestes pre-electorals tenen intenció: per moure vot, per deixar-lo a casa… Aquests dies en veiem un munt que conviden els barcelonins a no posar-s’hi gaire, perquè les enquestes ja ho han decidit: tot continuarà igual. Doncs no és cert. No és cert perquè si una cosa hem après aquests darrers anys és que
La´"cessió" del Castell de Montjuïc escenificada ahïr a Madrid és ridícula. No calen més comentaris. El pitjor de tot és que no és Jordi Hereu sol a qui han fet fer el ridícul. Ens l’han fet fer a tots els barcelonins. Anar a Madrid a retre pleitesia a un president de govern que fa aigües
El Consorci de la Zona Franca és un ens públic dirigit per l’Estat i presideit per l’alcalde de Barcelona, que fa de promotor immobiliari, i compra i ven terrenys on s’hi fan polígons industrials i urbanitzacions. La Generalitat no hi és. El Consorci organitza salons immobiliaris com el Meeting Point i el saló immobiliari de
El dia 14 de febrer vaig ser convidat per la London School of Economics a dictar una conferència sobre Barcelona i Catalunya des d’una visió nacionalista. El títol: Mevish de Barcelona (Barcelona: Europa, Identitat, Revolució) Vaig orientar-la cap als camps que més m’han fet pensar i escriure aquests anys: el camí cap a la necessària
Han estat molt decebedores les declaracions de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en les que parlava de la necessitat que Barcelona passés per Madrid per anar a Europa. Decebedores perquè expressen el baixíssim nivell d’autoestima al que han arribat els socialistes catalans a l’hora de creure en les possibilitats de la ciutat. De fet Hereu
Alguns de vosaltres sabeu que fa temps que Barcelona és un dels centres de les meves reflexions i accions polítiques. Ho faig perquè crec que Barcelona és fonamental per a assegurar l’èxit dels nostres objectius nacionals, i ho faig perquè m’interesa sobremanera aquest fenomen polític únic que és la ciutat. Fa temps, també, que amb
Es veu que llancen un coet a l’espai amb el nom de la nostra maltractada capital. Ja m’està bé. Bon tros a l’olla, que diria aquell! Ara, em sembla que ens l’estan fotent. Un dia d’aquests s’ha de decidir a quina ciutat d’Europa s’adjudica el projecte Galileu, el gran projecte de tecnologia de l’espai europeu.
Aquests dies veiem a Barcelona fins a quin punt és possible passar algunes línies imaginàries. L’Ajuntament està desplegant una campanya de propaganda com feia temps que no es veia. Vull pensar que ho fa sense adonar-se de fins a quin punt tergiversa la funció de la institució pública. Vull pensar que no s’adona de fins
He estat al ple d’aquest matí. Volia veure quines explicacions es donaven per la suspensió de la cimera de l’habitatge que s’havia de fer a Barcelona. La discussió de fons era la de l’autoritat de l’alcalde, la del plegament davant de la violència o del plegament als interessos del PSC. La imatge de Barcelona n’ha