De l’experiència d’uns pocs mesos de regidor de l’Ajuntament de Barcelona en trec algunes conclusions que vull compartir amb vosaltres:
En primer lloc la sensació que aquí, a la Casa Gran, encara hi ha coses que funcionen com abans de l’any 1977. A la Generalitat, malgrat tots els malgrats, s’hi respirava un ambient de projecte en marxa, d’horitzó difús, en el que tot hi cabia.
En segon lloc, la potència concentrada que és aquest Ajuntament. Hi ha possibilitat de fer molt i sobta la incapacitat de l’equip actual de matar els fantasmes olímpics del passat. Ara sembla que no hi ha cap idea refrescant, cap il·lusió traspassable als barcelonins. Però en canvi és cert que l’Ajuntament pot actuar de dinamitzador i de multiplicador de les capacitats de la societat. També és veritat que Barcelona haurà d’aprendre a respirar més acompassadament amb la resta de l’Àrea Metropolitana, si no vol passar a convertir-se en el llast dels qui l’envolten.
En tercer lloc, la immensitat de la xarxa empresarial pública que s’ha generat, tan gran que arriba a competir en camps com el de la restauració. Cap mirada còmplice a la societat civil, cap oferiment de cooperació realment generosa. Tot ha de ser a canvi d’alguna cosa perquè aquest és el regne de la desconfiança.
Finalment, tinc la impressió que els socialistes no estan preparats per deixar de governar i s’aferraran a la cadira a qualsevol preu. Ramon Tremosa sempre diu que un socialista es defineix com el polític que saps quan s’asseu en una cadira però que mai no saps quan se n’aixecarà.
Ara és el temps, per tant, de pensar Barcelona de manera diferent i de fer-la de manera diferent. Ara veig que parlar d’una Barcelona "oberta", liberal, socialment equitativa, jovial i seriosa a la vegada, treballadora, amb gust per l’excel·lència i atrevida en les apostes estratègiques és una necessitat. Ho anirem fent entre tots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sóc ignorant i a més a més sóc un trànsfuga de Barcelona. Tot i que hi vaig néixer, fa ants vaig descobrir que es viu millor fora de Metròpolis. Em miro sovint amb llàstima aquesta ciutat, que s’ha tornat un club de rics amb un grapat d’esclaus a la perifèria.
També sóc un ignorant en un altre sentit: no sé qui ets. Vull dir, que no sé de quin partit ets. Però per diverses perletes incloses al teu post, dedueixo que convergent. Si m’equivoco em perdones, però el raonament és aquest:
a) l’adjectiu oberta entre cometes: només un conservador clàssic té por de les obertures, i les ha d’escriure encomillades
b) liberal: adjectiu ambigu. Liberal en la sexualitat? En l’economia?
c) Jovial i seriosa. Una expressió pròpia del pensament dèbil i de la burgesia de sempre. Jovial però no massa. Llibertat però ben entesa. Gresca però amb mesura.
D’altra banda, la frase "tinc la impressió que els socialistes no estan preparats per deixar de governar" és d’una profunditat intel·lectual esfereïdora. M’he quedat garratibat davant d’un pensament tan elaborat i tan potent. Potser vols dir que CiU estava preparada per deixar de governar (la Generalitat) i per això han paït tan bé el relleu, i no els ha sabut cap greu i han entès que era l’hora de plegar i marxar de casa (Ferrussola dixit).
De veritat: amb polítics com tu Barcelona pot dormir tranquil·la perquè sap que el dia de demà té polítics brillants que la sabran conduir vers l’excel·lència (gran paraula, també). Els polítics en general em provoqueu una barreja de llàstima, vergonya aliena i estupefacció. Els de CiU m’eleveu al quadrat aquests sentiments.
Consti que no sóc un sociata, ni un d’ERC ni tan sols d’ICV. Us mereixeu el que teniu: l’abstenció (encara que us patina, és clar).
Però la història algun dia us posarà al lloc que us mereixeu. Si rellegeixes el teu darrer paràgraf comprendràs que no es pot esperar res decent d’unes ments tan brillants. I d’això en dius "pensar Barcelona i fer Barcelona".
Quina titulació demanen per fer de polític? Val amb el graduat escolar?
impresentable la rèplica i el to del Carnes
Paciència
L’Ajuntament ha engegat el PAM. I ens pregunta als barcelonins què fariem pel nostre barri. Però jo em pregunto: Com pot ser que l’equip que governa Ajuntament no sàpiga què ha de fer després de 6 mesos de guanyar les eleccions? No és això una mostra més de la improvització de les actuacions dels que ens governen?
Quan hi ha gent que es mostra il·lusionada per un altre projecte, que no coincideix amb el dels que ara manen, sempre apareixen els que amb paraules buides, sense cap argument de pes i els tòpics de sempre.
A veure si el proper març hi ha un canvi com el del 82.
Antoni,
Heus aquí una cita de John Locke al Second Treatise of Government, paràgraf 116, que expressa molt bé el dret que tenim a autodeterminar-nos, ni que sigui individualment (més endavant justifica aquest dret de forma col·lectiva), i l’absurditat de considerar inamovibles els marcs polítics:
"Whatever engagements or promises any one has made for himself, he is under the obligation of them, but cannot, by any compact whatsoever, bind his children or posterity. For his son, when a man, being altogether as free as the father, any act of the father can no more give away the liberty of the son than it can of any body else."