Hi ha una qüestió metropolitana oberta a Barcelona. Fa uns quants anys, quan molts de nosaltres encara no havíem sortit de la universitat, l’àrea metropolitana de Barcelona va esdevenir motiu de foc creuat entre dues concepcions del país.
Avui, al cap de més de vint anys, cal que recuperem el coratge per unir-nos al voltant d’una necessitat: la de fer de Barcelona una capital de dimensions competitives. Això no vol dir que els municipis del voltant de la Barcelona estricta hagin de renunciar a res. Vol dir que tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha de tenir la consideració de ciutat, i que tots en som part.
Catalunya necessita unir-se al voltant d’una metròpoli forta, integrada en el país i no enfrontada amb ell (dàquí que alguns defensem un paper important del President de la Generalitat en el nou ens que s’ha de configurar). Per això és tan necessari que d’una vegada ens posem d’acord per refer l’àmbit de concreció de les polítiques metropolitanes. Ni tenia sentit dotar de bandera i d’himne (ni de la seu fastuosa que es va dotar a la Zona Franca) un ens que naixia amb ganes d’oposar-se a la Generalitat, ni té sentit avui com a ens de gestió pura i dura, infradotada per a la visó i per tant per a la política amb majúscules.
És cert que el model de cultura metropolitana que ha generat el camí fet és complexe. Però també és cert que sense la independència de Cornellà, Sant Just, l’Hospitalet i tants d’altres municipis avui els barcelonins del centre viuríem envoltats de barriades sense nom. Ara el que cal és treballar a partir de la realitat que tenim, sabent treure el millor profit de la situació actual. Cal una bona llei de l’Àrea i cal que sàpiga reforçar la personalitat de les parts tot rellançant la força del conjunt. En sabrem? Tot depèn de com ens desempelleguem del llast dels errors dels qui ens avn precedir, i de com podem aprofitar una conjuntura que ens força a trobar el camí correcte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja era hora que algú, des de Convergència, adreçara aquesta direcció. Com si la ciutat i la seua àrea metropolitana pogueren viure al seu aire i independentment. I d’una ciutat de segona corona. Ací s’ha comès molts errors al respecte i durant dècades. La contraposició de la ciutat i els seu hinterland front a la resta del Principat.
No tot és culpa de Convergència, no. També el PSC ha bastit força poder a l’àrea metropolitana per a llançar-la com a arma llancívola contra els governs d’en Jordi Pujol. A més, si t’adones, les filosofies, les estratègies i tàctiques sobre el fet urbà han vingut des del mateix cantó. Excepcció feta d’un Josep Oliva i, massa, pocs més.
I que ja se’ns queda curt, oi Toni?
Vaig fer uns apunts al respecte sobre urbanisme mesos arrere, en què s’incorporava i implementaven amdues concepcions, i m’esmerçava, per depassar-les.
Si et poden servir de quelcom te’ls deixe ací i aquí
Es deien UNA BATERIA D’URBANISME I i II.
Espere que et siguen d’algun profit.
Això que apuntes ens és imprescindible. S’ha perdut massa temps allà dalt.
Al meu parer.