De tot l’enrenou provocat per la incompetència del Conseller Saura i el cas dels islamistes radicals, el pitjor de tot, per a mi, és el nul exemple que la família Saura-Mayol representen a la política catalana en aquests moments. O, en sentit contrari, l’exemple d’incoherència que tots dos s’esforcen a representar. Per un costat ella, parlant de ser una antisistema… tinent d’alcalde d’un dels sistemes institucionals més forts del país, com és l’Ajuntament de Barcelona! Per l’altre ell, que gosa parlar d’accions policials preventives, aplicant-hi un sentit idèntic a la guerra preventiva, quan ha passat per ser un adalid de la “lluita” (a tot se’n diu lluita avui dia) contra la cultura política d’en Bush i els seus. Per cert, ara ja sabem que els fets desmenteixen els qui deien que retirant tropes de l’Irak estàvem salvats. Ara sabem que el feixisme totalitari dels islamistes radicals es fixen en nosaltres perquè nosaltres som part del món lliure, del món que odien, del món que pot canviar la gent que ells pensen que els pertany.
El cert és que “l’esquerra bread & butter” catalana va donant el to del que és capaç, aferrada al gest i a una estètica passadora. Poca cosa més. L’Ajuntament de Barcelona ens dóna oportunitats molt repetides de constatar la buidor de tants missatges que sonen a progrés però que amaguen l’absoluta inanició política i conceptual de qui els formulen.
Ara, dit això, cal afegir que la inanició va per barris. I cal tenir molt present que quan es parla de nacionalisme, de catalanisme, de “lluita” per la llibertat nacional, per la cultura nacional, haurem de començar a avaluar quanta gent que oficialment “lluita” per la nostra causa des d’un lloc més o menys oficial, ben retribuit, ho ha fet abans voluntàriament, sense esperar res a canvi, sense l’exigència joiosa de la gratuïtat. Quants n’hi ha? Qui són? Dels uns i dels altres. Feu l’avaluació de la coherència personal de tots plegats i anem-ne parlant… Espero seguir-ho fent als pròxims posts!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!