Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
Ho havia escoltat molts cops a casa, la mare, que provenia de pagès, adornava de vegades la parla amb paraules i dites apreses de petita, notes saboroses amb gust a poble. Ella les recorda amb el desig que mai no desapareguin, el “pesar figues” quan algú s’endormiscava, les “faves comptades” que acabaven la discussió, el veí “tibat com un rave” o “el poll ressuscitat” que era el perfecte retrat de la persona pervinguda i estarrufada. Cal dir que durant molts d’anys havia cregut que aquell poll estarrufat no era un pollet sinó el paràsit que els cabells de les criatures han patit en algun moment de sa vida, puix era aquest el poll conegut a ciutat.
Sembla ser que de polls ressuscitats n’hi han hagut sempre. Fins i tot han donat nom a una obra teatral. Marçal Busquets, dramaturg, periodista i traductor, publicà l’any 1865 una obra breu, la comèdia en un acte i en vers “El poll ressucitat” , que dedicà a l’actor i director teatral Gervasi Roca amb aquestes paraules:
“Ara donchs que V. l’ha dotat de la vida que jo per ell somiava, no lo deixi de la ma, que piqui tant com pugui, y així estich segur de que lo ressucitat gosará llarga existencia en l’escena catalana”.
En Pepet és el protagonista de l’obra, un pagès que ha fet una gran fortuna i que es troba …
“avui me trobo tan diferent y mudat, qu’ á mi mateix n’ m coneixo: tinch l’enteniment mes clar, molt mes talent, mes inqueniu…”
El desig de l’autor reusenc s’ha complert. Hi ha polls ressuscitats arreu i a d’altres escenaris que no el teatral. N’he vist i en segueixo veient donant sentit al refrany que diu “El poll ressuscitat pica més que cap”
Marçal Busquets i Torroja. Reus,1832- Barcelona,1876.
,
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!