Coc Ràpid

L’alliberament del poble iroquès ha d’anar unit a la coalició de totes les tribus i a la seva contribució activa a la lluita per la independència de la colònia del Nou Món. És aquesta la lectura de la profecia que l’anònim comentarista transmet a les potències europees.

Res no se sap sobre l’escriptor que escrigué “L’Apocalipsi”, el seu anonimat és absolut, hagué d’ésser un home de confiança del Congrés de les Colònies Unides i en especial del seu President, bon coneixedor dels indis iroquesos i de les seves tradicions i cultura, familiaritzat amb la política de les potències del  continent i experimentat en l’exègesi bíblica. Podria haver estat un sulpicià, un membre del col·legi de Sant Sulpici del Quebec, de la Companyia dels Pares de Sant Sulpici, amos de Montreal i de les terres del Llac de les Dues Montanyes a Oka des de 1717 fins al segle XX; en qualsevol cas fou un home al servei del Congrés molt bon coneixedor de les tècniques de la publicitat política, com demostren els seus comentaris i explicació de la profecia. 

  

Chiokoythikoy, el valent cabdill mai no vençut, el sempre victoriós, acaba el relat profètic dient

 El secret serà revelat per altre que no jo, jo llavors no hi seré.
 La meva posteritat viurà.

I el comentarista afirma “l’atzar ha volgut que jo sigui aquest altre”.

És l’època cultural en què preval la nostàlgia de l’edat d’or, en què els intel·lectuals francesos són fascinats pels indis americans, en què s’idealitza el “bon salvatge”. El comentarista en treu profit per a la persuasió política. L’indi és noble i bo per naturalesa i té el dret a la seva terra i a ésser un germà dels britànnics independentistes, el profeta li promet la llibertat quan hagin estat vençuts els enemics de la fraternitat i de la llibertat, els quatre Monstres apocalíptics que el comentarista identifica com Espanya, Holanda, Portugal i França.

Diu el profeta Chiokoyhikoy, el cabdill sempre victoriòs,

Més enllà de la gran Llum i molt prop de l’indret on tots els dies desapareix, s’aixeca un Núvol de foc. Dividit en cinc parts, quatre unides i una separada, m’ha semblat un Nou Món, una nova terra.

És el Nou Món americà, les Colònies Unides, el Monstre que serà l’últim a ser expulsat d’Amèrica és identificat pel comentarista com els espanyols ” seran els últims pobles a ser expulsats de les Terres, la seva cobdícia els perdrà, confiarà massa en el seu poder perquè es creurà invencible ,serà vençut i s’aliarà amb aquells que el perdran. Serà vençut per un poble Savi, Humà I Vigilant”. 

La profecia es complí. “L’Apocalipsi de Chiokoyhikoy” es publicà l’any 1777, quan els iroquesos formaren la seva Coalició i les colònies se separaren dels britànnics continentals. Es promulgà la Declaració d’Independència i s’inicià el mil·leni d’un Nou Món. La profecia iroquesa potser espúria es complí ja que “el que succeirà és l’única regla segura i infal·lible sobre la qual el Savi jutja el Profeta”. 

Chiokoyhikoy digué

Conserva tot això en el teu cor.

I així ho farem.

“L’Apocalipsi de Chiokoyhikoy, cabdill dels salvatges iroquesos”. 1777. Filadelfia. 
Al 1779 fou inclòs a l’Índex dels llibres pohibits i condemnats i oblidat fins als nostres dies..