Coc Ràpid

Vora la Mediterrània, a la Baixa Edat Mitjana, sorgí la gran revolució cultural que empoderà les llengües vernacles com a vehicle literari en detriment del llatí. Un moviment paral·lel en el temps en terres distintes, a Catalunya, a la Provença, França i Sicília.

Dant al 1305 escrigué , encara en llatí, el tractat més influent sobre la dignitat, bellesa i noblesa de les llengües vernacles, “De vulgari eloquentia”, en què declarà que “els 150 primers anys de la poesia italiana fou escrita en sicilià”. En aquesta mateixa època un trobador-preceptista català nascut a Inca, de pares nascuts a l’Anoia, escriu en prosa i en vers un tractat de preceptiva poètica, “Mirall de trobar”, única obra d’ell coneguda, en què empra com a eina comunicativa el català per a la prosa i l’occità per al vers. El nostre trobador és Berenguer d’Anoia.

Berenguer dedica la primera part del “MIrall de trobar”a l’alphabet “en pla i sense rima, de baix fins a dalt, de l’alphabet com va i es va començar” i narra així la mítica història: “lo qual fo ordenat en Italia per una dona nomenada Carmet ninfa. Aquesta Carmet ninfa, segons que diu sant Isidorus, fou de Sanno que es una ylla de mar della Sicilia. E fou una deles Sybylles per que es dita Sybilla Samja. E hac un fill qui fon appellata Samis Latinus, don la gent es dita latina. E les letres que ella troba son dites latines. Aquest alphabet prymeirament fo pres de Grech car alpha vol aytant dir primer o començament. E bet es pres de boca qui es la segona letra de Grechs. E així es dit alphabet qui devalla, o es pres de grech, e en ebraic es dit alfabet. E en arabich es dit alifbet.”

Sicília, l’illa on convergen les tres cultures, llatina, grega i àrab, la Trinàcria física i cultural que Dant admira, la Sicília catalana sobre la qual regna Frederic II, fill de Pere el Gran i Constança, és el lloc on Berenguer , seguint tradicions antigues, situa l’origen mític de l’alfabet. Una nimfa fluvial, la Sibila Sàmnia , profeta com el seu nom Carmenta, la dels oracles en vers, revela, ha fugit de Grècia a Sicília amb el seu fill Evandre, que amb el nom de Samni, el llatí, ensenya a les gents el nou alfabet, que serà el de les nobles, belles i dignes llengües vernacles. Berenguer d’Anoia, el trobador d’Inca, és qui per primer cop narra l’origen de l’alfabet en la digna, bella i noble llengua catalana.

“… sia beneït, amén. E així son finides e complides les doctrines e les figures les quals en Berenguer de Noya ha fetes”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!