President dels Jocs Florals des de 1910 a 1935, president de l’Ateneu Barcelonès i l’Orfeó Català. Fundà diverses revistes, “Renaixença”, “La Jove Catalunya”, el suplement “Feminal” dirigit per Carme Karr, l’editorial Catalana, la Col·leció de “Lectura Popular” amb què impusà la novel·la catalana. Poeta “romanticista” mantingué una posició contrària al modernisme i al noucentisme. No acceptà fins a l’any 1933 les normes ortogràfiques establertes per l’Institut d’Estudis Catalans, la virulència dels seus atacs i el seu persistent ús de l’article “lo” li valgueren que els fabrians l’anomenessin “Matheu-lo”.
La seva poesia patriòtica és dura, agra, n’és una mostra “A Felip Quint”:
L’orgull, lo crim i la guerra
van trenar la teva sort,
Déu va fer-te amb la mà esquerra,
la teva ombra era la mort.
Jo só la veu de la terra
que maleeix ton record.
Companys…
Só la pàtria malferida,
só l’antiga llibertat,
que retornen a la vida
com un roure retanyat,
que reneguen maleïda!
de la bava que has deixat.
Companys…
De l’infern que amb tu s’esbrava
si pogués baixar al pregon,
per venjar la pàtria esclava´
per retornar-te l’afront,
faria lletres de lava
per escriure’t lladre al front.
Companys…
Si davant de tota Europa,
poguesses tornar a sortir,
amb ton orgull i ta tropa
voldria veure’t aquí
per oferir-te ma copa…
però plena de verí.
Companys, beguem-hi
tot maleint
a la memòria
de Felip quint.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!