Coc Ràpid

 
Escolta Chiokoyhikoy, la veritat t’ha estat revelada.
El gran Oka t’ha mostrat el que ha de succeir.

I Oka profetitza “grans mals primers, després et consolaré”. Hi haurà “el dia malaurat, el dia fosc, el dia terrible, el dia de fang, el dia de desolació”. “Els bons temps tornaran”.

La profecia apocalíptica de Chiokoyhikoy, el cabdill dels indis iroquesos, fou dita el setè dia de la 46317 Lluna, després de la mort del valent Okonimikot, sempre victoriós, vencedor dels enemics. Al calendari de l’any cristià fou l’any 1305.

L’any 1777 fou publicada a Filadelfia en francès l’obra “Apocalipsi de Chiokoyhikoy, cabdill dels salvatges iroquesos del Nord d’Amèrica”, amb transcripció i comentaris d’un autor anònim, per ordre del Congrés Continental. Dos anys més tard fou inclosa a l’Index dels llibres prohibits. L’any 1777 era l’any de la Declaració d’Independència americana, l’existència i popularitat entre els indis de l’antiga profecia mil·lenarista fou un instrument polític en benefici de la nova nació.  

La profecia segueix la tradició del “mil·leni” paradisíac, promet els mil anys que seguiran la caiguda del Mal, mil anys de pau en els quals tots els homes seran germans i no hi haurà diferències socials. Hi haurà guerres i catàstrofes, dies de fang i desolació, i després arribarà la restauració del bé. I Chiokoyhikoy proclama que ” l’alliberament de la meva pàtria arriba”.

L’anònim comentarista i traductor narra que el cabdill dels iroquesos li donà “dos grans i belles escorces d’arbre pulcrament enrotllades” on hi havia manuscrita la profecia, rotllos que des de feia segles romandrien amagats dins d’una cova fins que el temps de l’alliberament del poble iroquès arribés. I aquest temps havia arribat. Era l’any 1777, s’iniciava amb la Declaració d’Independència el mil·leni d’un Nou Món: es restaurarien els drets dels veritables amos d’aquell , els aborígens, els bons salvatges. “Els bons temps tornaran”.

L’ús polític de la profecia havia d’aconseguir el recolzament actiu dels iroquesos en la lluita per la independència americana, havien de prendre partit pel final de la colònia i era també la manipulació del sentiment europeu de l’època idealitzador del “bon salvatge” i l’exposició pràctica de la lluita per la igualtat.

(,,,)