No vull veure el President sotmès, per manca dels recolzaments parlamentaris necessaris, a una segona votació d’investidura. N´Artur Mas ha donat amb escreix proves contundents del seu compromís amb el procés d’independència, s’ha enfrontat al poder polític i econòmic, està imputat per haver donat veu al nostre poble, ha deixat de banda el partidisme, ha conduït
Assolir la independència, la sobirania plena, és sempre un combat difícil, arriscat i dur per a un poble. Accelerar l’evolució fins a convertir-la en una revolució, esgotats tots els camins, és la drecera adoptada per JxS i la CUP per a aconseguir aquell objectiu. Semblà que el combat que calia lliurar es faria amb
Tot el que vivim és extraordinari i com a tal cal viure-ho. Tenim Parlament i Mesa amb majoria independentista. Tenim per Presidenta del Parlament na Carme Forcadell, una dona que ha demostrat abastament la seva capacitat de treball incansable i la seva confiança sòlida en la societat catalana i en el futur col·lectiu del
Estic tipa del setge amb què s’intenta sotmetre n’Artur Mas per part dels dirigents de les CUP ; estic tipa d’escoltar l’enganyós argument que no l’investiranu President de la Generalitat perquè ha estat el responsable de les “retallades” obviant que aquestes són la conseqüència de l’ofec pressupostari imposat políticament pel Govern espanyol. Estic tipa que
Ningú ha dit que seria fàcil. Tots, uns i altres, ho sabíem. No ens esparverem pas, no ens escandalitzem per les discordances, no siguem timorats; anem junts molts i diferents, ho hem fet mantes vegades en el llarg camí de la nostra història. Som mestres en saber unir-nos, coneixem amb profunditat el significat de
No només tenim dues llistes electorals independentistes potents, tenim un pacte de no agressió entre si al voltant de l’objectiu primordial comú i una agenda acordada per al dia després del 27/S si la societat catalana així ho disposa. Els noms coneguts que conformen la llista encapçalada per Romeva són l’ADN del sobiranisme cívic
Quin és l’objectiu o objectius de la llista cívica?. La resposta probable seria la de demostrar la unitat dels partits polítics sobiranistes i la seva comunió amb la ciutadania partidària de la independència i alhora la seva utilitat com un mitjà per a convèncer les persones que ompliren anys passats els carrers catalans i
Vaig creure que els partits d’obediència catalana s’unirien per a aconseguir-ho. Ara tinc dubtes, desconfio, constato que es vol arraconar la memòria, que es torna amb veus i protagonistes diferents a situar al centre del relat polític la querella dicotòmica dreta/esquerra que s’empra com a eina poderosa per a substituir la de dependència/independència i que situa la història
Quan en un partit s’obre la divisió i quan els tics autoritaris substitueixen l’autoritat, el cap del partit n’ha deixat d’ésser el líder i només se sosté per clientalisme i lleialtats personals. Després de la consulta del 14 de juny, sigui quin sigui el seu resultat, UDC deixarà d’ésser UDC; si el resultat és
No tots els vots independentistes han aflorat, es troben a l’espera de la crida d’un lider convincent. Un bon nombre d’aquells són vots que anteriorment votaren CDC, electors que no donaran la seva confiança ni a ERC ni a les CUP per raons diferents, perquè, entre d’altres motius, desconfien d’ERC per la seva associació amb
El combat contra la llengua catalana es dirimeix en dos camps: destruir la unitat de la llengua, relegant-la a la condició de peculiaritat històrica convertida en una raresa arqueològico-lingüística i subordinar a Catalunya, el bastió no conquerit, la llengua catalana a la castellana en tots els àmbits, atacant-la en el seu lloc de transmissió universal, l’escola.
Ortega i Espadaler han desvetllat un misteri quan han afirmat que el full de ruta d’UDC és més ampli que dir un sí o un no a la persistent determinació catalana de tenir un estat propi ; fins ara els dos adverbis primaris i antitètics, l’afirmació i la negació, havien limitat l’espai polític de la
Fa 20 anys Anthony Giddens parlava de la necessitat, en el context incert, de generar “confiança activa”. No és aquesta l’estratègia de n’Oriol Junqueras. Després de rebutjar la proposta de llista única presentada per n’Artur Mas, Junqueras i ERC han anat sembrant amb constància la llavor de la desconfiança sobre la sinceritat d’en Mas. Prengueren
Dieu que als balcons pengen estelades marcides, amb els colors esvaïts, esgarrapades pels vents, parracs d’il·lusions perdudes. Ho propagueu els que no ens voleu lliures. I nosaltres us diem que fa anys vam penjar als balcons les senyeres estelades en un gest insòlit i esperat per a fer saber a propis i estranys quina
La coherència entre les paraules i els fets i entre els fets i les idees, la ideologia i els ideals és un bé preuat a la vida pública i a la privada i difícil d’aconseguir especialment en l’àmbit de la política. En Raül Romeva, un polític amb llum pròpia, ha deixat de militar a