Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
Ortega i Espadaler han desvetllat un misteri quan han afirmat que el full de ruta d’UDC és més ampli que dir un sí o un no a la persistent determinació catalana de tenir un estat propi ; fins ara els dos adverbis primaris i antitètics, l’afirmació i la negació, havien limitat l’espai polític de la formació democristiana, que s’ha mostrat tan ampli com àmplia es la falsa ambigüitat del potser sí i potser no , i tan estret com curt és el temps que hi ha entre l’avui i el 24 de maig. Espadaler ens ha dit que l’espai veritable d’UDC és el que es troba entre el no a Catalunya i el sí a Espanya. Però l’ambigüitat estructural dels dirigents del partit ens fa creure que uns bons resultats municipals per a la independència podrien fer-los dir sí encara que fos amb la boca petita i que uns resultats no tan bons retornarien el color i la respiració a Duran i la resta d’unionistes de la democràcia cristiana i els decidirien definitivament a introduir en el seu programa electoral l’opció conservadora del vague nou autonomisme que defensa la plataforma-partit-aixopluc d’unionistes demòcratocristians “Construïm” .
L’ambigüitat estratègica no és una tàctica política intel·ligent en els temps que vivim, l’interessat posicionament d’UDC, encara al Govern i presentant-se com a CiU en molts municipis, no és ni subtil, ni delicada, ni política. No és verosímil. Recorda aquell vell conte que diu:
En un país no molt llunyà, un home condemnat a la forca per insultar el Governador proposà al tribunal que li concedís un any de vida per a destinar-lo a ensenyar a cantar el cavall del Governador , comprometent-se que en cas de no aconseguir-ho ell mateix es presentaria al patíbul per a ésser penjat. Al tornar al calabós un company de presó li digué “Estàs boig?” i l’home contestà “Crec que en un any poden passar moltes coses. Pot morir el Governador i el nou potser em perdonarà. Puc morir jo i en aquest cas res no hauré perdut. Potser morirà el cavall i jo em lliuraré de la forca. I qui sap?, potser ensenyaré a cantar el cavall.”
Potser si que Duran, Ortega i d’altres dirigents d’UDC creuen que el cavall del conte pot cantar. Això ho explicaria tot o quasi tot.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’ acord, Carme-Laura…és el que molts opinem. El què encara s’ entén menys és que CDC toleri continuar tenint aquestes persones en els càrrecs més rellevants del Govern. És com tenir el llop vigilant les ovelles.
Mentre i tant continui aquesta situació CiU no és creible, per molt que Mas faci per avançar cap a la República Catalana.