Fa 20 anys Anthony Giddens parlava de la necessitat, en el context incert, de generar “confiança activa”. No és aquesta l’estratègia de n’Oriol Junqueras.
Després de rebutjar la proposta de llista única presentada per n’Artur Mas, Junqueras i ERC han anat sembrant amb constància la llavor de la desconfiança sobre la sinceritat d’en Mas. Prengueren la decisió estratègica de substituir la figura d’en Mas per la d’en Junqueras a l’imaginari independentista, confiats que amb la mateixa operació ERC substituiria CDC.
No fou una decisió encertada. El pols de la ciutadania ho diu. A molts sembla incoherent que Junqueras demani acabar la legislatura amb ERC dins del Govern de CiU quan es negà a confegir una llista única de país i no de partits; no sembla generós sinó presumptuós que Junqueras s’arrogui la qualitat de “protector” , de garant del procés i defensor dels interessos dels qui volem la independència sembrant desconfiança i dubtes sobre la figura del President que, d’altra banda gaudeix més enllà de les enquestes una respectable valoració de la majoria social del país.
L’estratègia d’activar la desconfiança sobre Mas i CDC ha tingut un efecte no volgut i nociu, la de desactivar la confiança en el procés independentista, un efecte esperable que mai no seria desitjat pel mateix líder d’ERC, que oblidà que la independència és una realitat holística, que no té parts Res no s’ha guanyat i alguna cosa s’ha perdut. Cal posar-hi remei amb celeritat, deixar de fabricar dubtes i generar en la societat la confiança activa que ens dugui al futur desitjat. Cal la unitat visible i irrompible dels partits sobiranistes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi podria estar més d’acord!
La veritat es demostra amb fets, no amb paraules, i tota la desconfiança que jo personalment tenia amb en Mas i CDC a causa del seu tímid discurs a l’inici del procés (tenien prohibida la paraula “independència”), s’ha anat esvaint veient les passes que han fet, i encarant directament l’objectiu.
En canvi en Junqueras, que les seves paraules sonaven dolces com la mel al principi, amb les seves accions m’ha dut a pensar que per a ell primer és el seu partit, i la independència una cosa secundària (el considero responsable de la majoria de desavinences existents entre els dos líders).
Jo no sóc de cap partit, he votat sempre els que m’han semblat millors en cada ocasió (o els que m’han decebut menys), i per aconseguir el nostre objectiu (tant complicat, per cert) crec que la millor opció, si no l’única, és anar junts. De fet això ho considero tant evident que penso que qui no ho vol acceptar és perquè té altres interessos.
De tota manera crec que encara som a temps d’adreçar-ho, espero que TOTS els implicats se n’adonin d’una vegada per totes que cal estar ben units, i una abraçada de tant en tant fa més bé que mal, mentre que una crítica només ens debilita a tots. Per cert, parlant d’abraçades… potser en David Fernandez ha estat el més honest en tot això de la independència, tot i que igualment espero del seu partit la unitat amb la resta, no val a desmarcar-se amb cap excusa.
Si bé és cert el que dius respecte a la generació de desconfiança, atribuir-la en exclusiva als errors d’ERC obviant la contribució a aquest fet de CDC és una mica tendenciós.
En aquest sentit, assenyalaré algunes actuacions per part dels convergents que a mi personalment, i a molts independentistes del meu entorn, ens generen desconfiança:
– L’ambigüitat lingüística per part dels convergents respecte a la paraula independència
– El manteniment dels pactes amb Duran que juga obertament en contra de la independència
– Els ajornaments constants: la consulta, en comptes de fer-la entre març o setembre, al novembre; les plebiscitàries en lloc de fer-les al febrer-març, al setembre
– La negativa a constituir un govern d’unitat nacional.
…
Siguem seriosos, fins que no acceptem que tots, tots, han errat no es podrà refer el clima de confiança.
Per cert, no milito en cap partit.
Carme, ara els holigans de Esquerra que no de ERC, diran que ets una portantveu de CDC, o el que és pitjor que pots fer trontollar el procés. Personalment comparteixo el teu punt de vista i faig un pas més; “Si el 27 els que volem la independència no guanyem amb una sobrada majoria”, ERC en serà el culpable. Ho dic perquè en prenguem bona nota. Tot i perden la lluita continuaria, això si, amb altres actors i partits politics.
Realment sembla que en Junqueras està perdent el Nord. Llàstima! Temps enrere generava confiànça, ara només ens desorienta. Ningú dels seus ho veu?
Diem molt de presa que no fou una decisió encertada que Junqueras rebutgés la llista de Mas. No diuen el mateix les enquestes que mantenen els escons d’ERC, tripliquen els de la CUP, gens partidari de la llista de Mas i deixen CDC en caiguda.
Tampoc s’explica que el pitjor desestabilitzador és un Duran, soci de govern de Mas, portaveu de CiU al Congrés, i que està fent un nou partit anti-independentista sense que Mas digui res, i pitjor encara, no actui.
Recordem també que durant el mes de desembre els escenaris de corrupció, sovint inventada per Madrid, eren molt més actius que els actuals.
penós article. vostès saben, encara que sigui quan tenen dos minuts de sinceritat davant el mirall, que ha estat precisament la força d’ERC allò que ha dut a convergència a prendre partit per l’independentisme, o morir.
no siguin tan orgullosos, si us plau. de tant en tant una mica d’humilitat també va bé.
D’acord amb la conclusió final, però no pas en els mitjans.
Junqueras i ERC, han fet pífies de gruix, i encara en fan, continuament, amb la seva actitud, tant infantil.
Però el Sr Mas, va fer una errada garrafal, que no ajudava precisament a la confiança, quan va presentar en societat la seva super proposta personal, que no va consultar a ningú dels suposats socis de vaixell en el viatge cap a la independència, i servir-la com un plat cuinat, i acabat, sense haver comptat amb ningú.
Ajudar molt a confiar-hi, no ajudava. Més aviat era una bona P…….
Era com dir ciutadans de Catalunya, aquí teniu la MEVA proposta tancada, que no he coordinat ni acordat amb ningú, i o l’agafeu i us la mengeu amb patates.
Va ser un intent de diluir i anular a en Junqueras i a ERC a dins de la seva super mega proposta tancada: l’abraçada de l’ós.
L’espectacle d’ençà del 9N, ha estat i és lamentable i patètic! Dantesc!
Aixo no ens ho mereixem els ciutadans de Catalunya.
I aquest show el fan junts, CIU i ERC, amb la seva disputa, per a la supremacia. Mooooooolt lamentable.
Com me n’alegro de que les enquestes, els donin un empat tècnic! Així ningú no té més força que l’altre.
Que es facin repicar tots! ;-D
Ara mateix les picabaralles de convenients i republicans, em semblen trifulques de nens, al pati de l’escola.
Sol, que als polítics no els votem, per a que es comportin com a nens al pati de l’escola. I les decicions que prenen afecten les condicions de vida de milions de persones!!!! Poca broma!
Jo els pregaria, que paressin ja de fer el pena, o de fer pena, o fàstic, que és el que fan.
I que facin una llista unitària de país, en la que hi càpiga TOTHOM, des d’Unió, fins a la CUP, i tots el smoviments socials, i que anem a convèncer la gent, fent un debar madur, explicant els pro i contres d’aconseguir la independència. I prou de marejar la perdiu i de fer perdre el temps ala gent.
A veure si al final, tindrà raó aquell del bigoti macarrònic i anacrònic, que deia que als catalans només cal deixar-nos solets i ja ens matem entre nosaltres mateixos.
Fantàstic donar-li la raó amb aquell ex-polític mequetrefic!!!