Estic tipa del setge amb què s’intenta sotmetre n’Artur Mas per part dels dirigents de les CUP ; estic tipa d’escoltar l’enganyós argument que no l’investiranu President de la Generalitat perquè ha estat el responsable de les “retallades” obviant que aquestes són la conseqüència de l’ofec pressupostari imposat políticament pel Govern espanyol. Estic tipa que els dirigents de la CUP aplaudeixin Tsipras i reneguin del nostre president .
Estic tipa i escandalitzada que els dirigents de les CUP , força intel·ligents, juguin el mateix joc d’aquells que volen l’enfonsament de l’independentisme i s’avinguin volgudament a deteriorar la confiança de gran part de la societat catalana.
Estic tipa i avergonyida de l’espectacle que vivim i com moltes d’altres gents votants de “Junts pel Sí” i d’Artur Mas com a President volem negociació però no coacció . I si cal demanarem noves eleccions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser el que cal és tranquil·litzar-nos tots plegats i deixar que parlin els que han de parlar.
I penso que unes noves eleccions castigarien totes les forces sobiranistes perquè la ciutadania difícilment les entendria.
O sigui que més val que hi hagi acord.
Aquest atipament pot tenir solució en el coneixement.
Coneixement de que uns condueixen tan bé que es troben a tots els cotxes de cara i tenen la patxoca de dir que són els altres qui condueixen a contra-sentit. Empatx d’autosuficiència democràtica assamblearia (quan ets sord al que ha dit [votat] la majoria de l’assemblea [Catalunya] en unes eleccions).
El que he dit al començament: ja s’ho faràn (els uns i els altres).
Atentament
Home, estic d’acord en que em de tranquil.litzar-nos. Pero en cert sentit els que havien de parlar érem els ciutadans. I ho vàrem fer. Junts pel Si va guanyar com a partit amb més vots i la candidatura de Mas era coneguda.
Si tenim en compte que Artur Mas és un dels actius més valuosos que tenim, no entenc la postura de la CUP.
Quan diuen tot allò de que s’identifica amb les retallades..que no se n’adonen que potser és només a ells a qui els hi recorda? O bé, potser la gent, tot i sabent-ho, prefereix que sigui en Mas que encapçali el procés perque els dona confiança?
Sigui com sigui això, no hauria d’estar passant..ens treure força i dona una imatge de feblesa de cara a l’estat espanyol.
I és que, permeteu-me, pero ho trobo realment absurd…jo estic d’acord en que la CUP negocii per aconseguir mesures socials urgents. Però d’aquí a paralitzar totalment el procés.. se suposa que eren unes eleccions per fer la independència i això era la prioritat número 1 i pel camí que estem anant no arribem enlloc.. perque permeteu-me, siguem sincers, que vol dir negociar? Si et tanques en banda en una posició i reiteradament manifestes que no cambiarás d’opinió..quina broma de negociació es aquesta?
Estic molt decebut amb la CUP.
Des del País Valencià, veiem neguitosos l’incapacitat de les forçes politiques del principat per deixar de banda els interesos partidistes i unirse amb un sol fí, només per declarar l’independència. I despres, ! després senyors ¡ triar el que seria el govern de la República de Catalunya. Sembla que uns quants politics volen repartir-se la pell de l’ós abans de caçarlo. I aixó fa perillar la nació catalana, no només a Catalunya. I el Sr. Mas no està entre aquells politics. Siga quin siga el seu tarannà politic, en aquesta ocasió que parlem d’independencia, està sabent estar a l’altura que es mereix la Republica nonata de Catalunya.
Estic completament d’acord amb el que dius sobre la CUP. Hem de tenir calma però; a veure si es pot aconseguir un acord. Organitzar unes noves eleccions seria un mena de fracàs (77% dels electors van sortit al carrer el 27S!)
Hi ha gent que ha votat la CUP perquè els queia bé David Fernàndez i es van afartar de l’actitud d’ERC en un determinat moment. No eren ben bé conscients de la ideologia del partit.
Per sort, ara CDC i ERC tenen el mateix objectiu; ara el problema és la CUP. La diferència és que ERC vol la independència i la CUP no ho sabem del cert. Per ells no hi ha independència si no és com la volen ells, això vol dir que la independència passa a segon pla.
Tot plegat molt deceberdor, fins i tot se’ls podria titllar d’antidemòcrates. I no continuo per no dir-ne de més grosses.
Tot això es pot dir en privat. En public hem de fer la rialleta a veure si tot surt bé amb una mica de sort i una canya.
Ara, gràcies a la CUP, es repeteix el mateix atzucac viscut el dissortat primer trimestre passat, gràcies a ERC. Hauran de trigar també 9 mesos per veure la llum?
Si va passar amb ERc i ara amb la CUP, lo lògic és pensar que qui no es de fiar sigui conveniència i unio.
N’ hi ha que n’estem tips dels convergents que heu estat al poder durant 27 anys i tot i aixo encara conciderem que sou necessaris. Us toca baixar del burro i comencar a caminar com fem la majoria de catalans. El Sr Mas no potser el lider ultim del proces per que no ens representa a tots i aixo nomes ho es el propi Poble de Catalunya. Si sou tant classistes de posar el vostre grup per davant dels pais com heu fet en els ultims 40 anys alla vosaltres, el pais se’n ressentira pero espero que la historia us jutgi com mereixeu.
Agustí, hi ha hagut eleccions. Has de respectar els resultats. Els teus raonaments són viscerals. No pot ser que un partit que té 10 diputats li digui al que ha guanyat les eleccions quin serà el seu candidat o que hi posi veto. Això no es fa en democràcia. Es pot negociar sobre punts del programa, però no sobre el presidenciable, això no s’ha vist mai enlloc.
Bé, suposo que la democràcia encara no és un dels nostres forts, després d’haver estat tants anys caminant amb l’Estat Espanyol.
No entenc massa be el teu concepte de Democràcia. Jo crec que la CUP pot fer el que vulgui amb els seus 10 escons. Van estar tant democràticament escollits com els de Junts pel Si. Si Junts pel Si necessita el suport dels 10 escons de la CUP, hauran d’avenir-se a les condicions que posin i, si no, haver tret uns quants escons mes.
Jo demanaria a les CUP una mica de respecte per les persones que hem votat Junts pel Sí. Au, que sempre parleu de la “gent”, doncs au, la gent ja ha parlat.
Afegitó.
Entreu a governar cupaires, a veure com ho feu.
Potser caldria demanar el mateix respecte pels que hem votat a la Cup. Es el joc democràtic, si necessiteu els 10 escons de la CUP es perquè no he tret els suficients. La CUP te tot el dret de posar les seves condicions.
Amb independència de lo assenyades o no que puguin ser les exigències de la CUP, i també de la seva oportunitat (crec que força qüestionable), els polítics de CDC que darrerament estan amenaçant amb la carta d’un nou referèndum haurien de tenir clares algunes coses:
1) El dia 27 la gent va votar INDEPENDÈNCIA, no Convergència, i molt menys un nou referèndum. El que vol la gent és que s’acabi d’una vegada per totes la fase de planificació, i comencem a veure que el procés produeix efectes.
2) Junts X Sí no és CDC. És una coalició molt més àmplia, on només una part dels partits que la formen estan en radical desacord amb les propostes de la CUP. La resta hi són força més pròxims. De tots els vots que han anat a Junts X Sí, m’agradaria veure quants han anat a CDC.
3) Si CDC decideix forçar unes noves eleccions, ho tindrà molt malament per a reeditar una coalició com Junts X Sí. I si concorre sola a les eleccions, molt em temo que li passarà el mateix que a Unió: que es fotrà una castanya que desapareixerà del mapa.
Tots plegats comencem a estar farts de la generació del tacticisme. Penso que els comentaris de’n Felip Puig van ser un gerro d’aigua freda per a dos milions de persones que han sortit repetidament al carrer bàsicament perquè comparteixen una il·lusió, que no és pas tornar a votar sinó deixar d’una vegada de votar.
Totalment d’acord. Per fi algun raonament fet des de la objectivitat i sense posar ideals de partit per davant dels de país.
Es va votar, el Sr Mas no anava ni de cap de llista i no va aconseguir els 63 escons necessaris. Doncs serà que els votants no volen que sigui el president. No havíem quedat que el procés és del poble i que ningú és imprescindible?
Jo no li faria fàstics a unes noves eleccions. Les de 27S han servit perquè tots es retratin, botifles, utòpics socials, etc. Els independentistes tornarem a votar segur i tenint-mes clar a qui.
gens d’acord.
1. quin recolzament real té l’Artur Mas? …Convergència ha anat perdent suport i amb Junts pel Si segurament s’ha desdibuixat aquest fet.
2. caldrà desobeir la legalitat espanyola i caldrà veure si tots plegats mai farem el pas. Cal fer el salt
No tinc res contra ERC, però ha estat aquest partit el que, últimament, baixava molt a les enquestes. Suposo que ha estat perquè estava encallant el procés. Finalment, tot ha cabat bé perquè ERC ha posat la independència per sobre de tot. Sense independència res de res. Un desert ‘autonòmic’.
El més important, no és pronunciar el mot ‘desobediència’ o ‘desobeir’ primer s’ha de pensar, i després actuar per aconseguir el que volem, la INDEPENDÈNCIA!
1.- La llista electoral que presentava a Artur Mas com a proper president de la Generalitat va guanyar les eleccions.
2.- El sr. Mas, i les sres. de Gispert i Ortega es troben encausats per la justícia espanyola per haver desobeit la legislació espanyola. (Això, a banda que “desobeïr per desobeïr” pot ser alguns cops contraproduent, recordar per exemple el cas del sr. Jordi Pujol o altres casos de corruptes i corruptots: tots ells van desobeïr la legalitat espanyola).
A vegades es titlla a JxS de personalistes. És possible, però no em negarà que moltes vegades, per part de la CUP, sembla que la persona del sr. Mas sigui el més important.
Atentament
Les CUP sempre han estat així. Van votar SEMPRE contra la independència amb els seus tres diputats, però sempre mig d’amagat o amb un diputat de tres votant a favor, i quan va arribar el 9N la actitud irresponsable d’ERC i l’aprofitament del moment per clavar el punyal d’ICV va fer aparèixer a les CUP com un partit responsable (sense ser-ho). I d’aquell moment arrenquen els vots que ara tenen, de la seva imatge de remugaires responsables. Tant que fins i tot l’ANC va tenir el gran error de patrocinar la seva candidatura tot i el seu independentisme sempre unionista de facto (l’ANC ja havia inclós erroniament a ICV com força mereixedora de vots catalans el 2012, altre cop erroniament). Pel CNI és tant vacil manipular les assemblees: dos persones amb certes dots oratories manipulen fàcilment una assemblea de 150 persones i això se sap des de temps de la República Romana fa ja 2500 anys; i com que les CUP eren considerades radicals i estaven molt infiltrades per les forces policials antiterroristes, doncs ara l’estat en treu profit. Quan el seu perfil rondinaire però amable es trenqui i la gent vegi la seva verdadera cara i els retiri massivament el vot al fer-se evident el que son realment les CUP, un grup de unes 1500 persones fanatitzades, el partit es situara al seu lloc, a l’oposició cridanera extra parlamentaria de la que mai havien d’haver sortit. Crec que hi ha el convenciment general de que no hi ha pacte possible amb ells i que ara se’ls tolera perquè fins al 20D s’ha de donar una imatge negociadora, però el dia 21D se’ls ha d’engegar (i se’ls engegarà) a pastar fang i anunciar noves eleccions (no m’estranyaria que llavors correran a donar suport a la independència a canvi de res). Els independentistes votarem tant com convingui, i d’altra part si anem units no tenim alternativa de vot, tots els demés no sols no són independentistes sinó que la majoria ens matarien si podessin
Molt abans que en Mas, molt abans que ERC, molt abans que la gran majoria parlèssiu d’independència, l’Esquerra Independentista (de la que les CUP en forma part) ja érem empresonats, multats, torturats i coaccionats pel fet de ser independentistes.
Seria molt demanar que deixessiu d’hiperventilar-vos i de fer el hooligan però es que si no ho dic, exploto…
No exploti, que no paga la pena. (De ben segur, que moltes persones el trobarien a faltar).
Home, molt abans d’aquesta Esquerra Independentista, ERC (i UDC) ja es va partir la cara i tingué morts per raó de defensar Catalunya. El sr. Jordi Pujol i Soley també va ser torturat i empressonat per defensar la catalanitat.
Tots tenim el nostre passat (i present), però això no ens dóna carta blanca per anar donant carnets de netedat política o fer judicis de valor com alguns portaveus de la CUP fan (i no només de la CUP… Tots tenen -tenim- vergonyes, malgrat la “metralla” que cada u porti al damunt).
Atentament
Benvolguda Carme-Laura,
Comparteixo en bona part els teus arguments.
Una abraçada.
L’objectiu és la independència. La CUP fa servir un argument de naturalesa estètica: no volem el president de les retallades. Això és un eslògan, i de poc trellat, ja que de retallades n’han fet molts i de diferents partits polítics a tota Catalunya i a diferents nivells de responsabilitat, i en bona part, i això també afecta la Generalitat, forçats pel repartiment de dèficit imposat per l’Estat. L’altre argument, el de la corrupció, és un altre argument curiós. L’Artur Mas no ha sigut imputat per corrupció, i CDC com a partit, segurament ha arrossegat un gruix important dels votants de JuntsxSí, negar-ho és legítim, però poc realista. Que hi hagi hagut finançament il·legal o no no dóna menys valor a l’opció d’aquests votants. La CUP aparentment vol la independència, i la qüestió seria amb quins peatges? JuntsxSí també vol la independència, i abonar el discurs dels unionistes per negar-li la sinceritat té el curiós efecte de reforçar les postures d’aquests últims. Qualsevol persona que vulgui la independència com a mitjà per a poder lluitar de forma efectiva per al model de país que vol tant se li en fotrà si és amb el Mas de president o amb l’ànec Donald. Perquè és el després el que importa, i en això el Mas poc podrà fer un cop siguem independents si la gent no el vota.
És cert que la candidatura de Mas a Junts pel Sí era ben coneguda, malgrat anar de número 4.
també és cert que la CUP tenia el compromís de NO investir Mas. I evident que part dels seus vots van ser per això.
A partir d’aquí, amb Junts pel Sí sense la majoria l’absoluta i necessitant els vots de la CUP, és insultantment lògic que s’entenguin per a un altre President.
L’única coacció l’esteu fent vosaltres -per mostra, aquest text- exigint a la CUP que no compleixi un compromís electoral. Us heu parat a pensar que amb una CUP dissolta a Junts pel Sí fins i tot la majoria absoluta podria haver perillat? Que cal créixer més i no retrocedir?
El país no és vostre, l’independentisme tampoc. La CUP ha de ser responsable i vosaltres també: Si us ho carregeu tot amb noves eleccions perquè CDC no aconsegueix un control que tampoc li correspon cometreu una traïdoria en majúscules. Imperdonable.
Au, tornem-hi, ara resulta que els que es carreguen el procés són els guanyadors de les eleccions amb 62 escons, mentre que els que treuen 10 són uns sants que només volen imposar la seva voluntat i la seva visió absolutista del món (Catalunya, o marxista o dissolta dins d’Espanya, aquest sembla ser l’ideari de la CUP ara mateix).
No amic cupaire, decapitar en Mas no sortia al programa electoral de la CUP (quins pebrots de dir que no es tracta de personalismes, quan ells han convertit aquest espectacle lamentable post-electoral en una cacera de bruixes anti-Mas).
El país no és dels votants de JxSí, evidentment, pero tampoc és de la CUP amb 10 diputats, i si tant assemblearis sou, a veure si escolteu d’una vegada l’assemblea més gran que hi ha, el poble català votant el 27S. A veure si les úniques assemblees que cal escoltar són les vostres.
No ens traspassis la culpa, si 10 escons boicotegen a 62, no ho dubtis, per més que t’esforcis, a qui jutjarà la història serà a vosaltres. Matar el desig d’un país per una vendetta personal contra un polític, per aixo passareu a la història.
Benvolgut Xavier,
No formo part de la CUP. Només intentava defensar un raonament que em sembla lògic i necessari per a desencallar la situació. Estic atemorit per amenaces com la de la Sra Carme-Laura (‘si cal demanarem noves eleccions’), m’esgarrifa i em sembla impropi d’una patriota. Noves eleccions per a què? Per tornar a intentar que Mas sigui President??? Per favor, eren unes eleccions per la independència i les hem guanyat!
I és que no veig cap setge, imposició, coacció, maximalisme ni imposició marxista-absolutista de la CUP cap a JxSí. De debò.
La situació és que els independentistes -en global- tenim majoria absoluta i si no ens entenem pringarem tots. Que la culpa que Junts pel Sí no tingui majoria absoluta o suficient per investir qui volia no és culpa de ningú més. Que per molt que sigui el guanyador, no pot imposar a cap altre grup els compromisos electorals que ha d’incomplir. I que l’amenaça de Mas o RES és aberrant i -això sí- inassumible i alarmant.
Encara que no fos l’òptim per CDC, quin problema insalvable hi hauria amb fer president el cap de llista amb la que vau concórrer a les eleccions?
Jordi crec que la teva conclusió és lògica pero equivocada perque parteix d’arguments equivocats, i et diré perquè crec que és així:
Dius que hauria d’ésser insultantment lògic que s’entenguessin per un altre president. Argumentes que la CUP tenia el compromís de no fer Mas president, i que part dels vots van ser per això.
De la mateixa manera, jo et recordo, que un compromís electoral de Junts Pel Si era fer Mas president, encara que no fos neccessàriament explícit, era sabut a qui faria president JxSi, i que també, parts dels vots van ser això.
Partint d’això, demanar a Junts pel Si que renuncii a fer Mas president, és el mateix que fer renunciar la CUP a no cumplir el seu compromís. Exactament el mateix. Deixant de banda el com, el quan i el què. Hi ha un problema en el qui.
Hi ha un grup parlamentari que creu que hauria de ser Mas (ja sigui per compromís polític, o per considerar que és el més idoni o pel que sigui) i un altre grup que pensa que hauria de ser una altra persona (ja sigui per compromís polític, o per considerar que no és el més idoni o pel que sigui).
I aquí, si es vol ser democràtic, s’hauria d’escoltar la majoria. No hi veig cap més discussió la veritat. Perque sino llavors diguem-ho clar, no creiem en democràcia, i les creences i promeses polítiques pesen més que la decisió de la gent.
Aniré més enlla. Posem l’escenari imaginari que JuntsPelSi tingués majoria absoluta. On estaria la CUP ara? quina força negociadora tindria per aconseguir influir en el full de ruta? Cap ni una. Ara be, aquest no és l’escenari, i la CUP amb els seus 10 escons i a falta d’una majoria absoluta de JxSi pot influir en el full de ruta. En una negociació, qualsevol negociació, es posa sobre de la taula que es vol aconseguir, i que es pot oferir.
Arribats a aquest punt jo em pregunto.. i que pot aportar la CUP a la negociació? Investir un president? I que vol? influir en el full de ruta? No fer Mas president?
si vol la independència, un president haurà d’investir, sigui quin sigui. Llavors partint d’aquí, l’aportació NO és investir un president (perque evidentment a algú haurà de fer president), sino investir el president PROPOSAT pel partit majoritari, partit amb el que està negociant.
Segons aquests arguments, que està aportant la CUP a la taula ara mateix? Res, bàsicament només està demanant, sense aportar res a la taula.
Dius que estem fent coacció, quan només reclamem que s’escolti a la majoria. Crec que igual que hi ha gent que creu que la millor opció no es Artur Mas, resulta que hi ha gent que creu que si. I això és el que no voleu veure.
I per això hi ha majories, encara que no siguin, absolutes. O és que realment voleu una Catalunya on facin falta majories absolutes per governar?
El que qualsevol partit polític hauria de recordar, és que la assamblea superior, a la que totes les altres haurien d’estar sotmeses, és el poble de Catalunya.
I en aquest sentit, l’única coacció la està fent la CUP, imposant amb 10 escons la seva opinió, per sobre de la opinió majoritària.
Dius que el país no es nostre, ni l’independentisme tampoc. I aquí tens raó, però tampoc significa que sigui vostre. (I crec per cert, que parlar en termes de vostre i nostre ens perjudica) Significa que és de tots, i repeteixo ser de tots implica escoltar la majoria.
Gràcies per la resposta, Carles. Em sembla que els comentaris raonats com el teu aquests dies, tristament, no sovintegen.
És totalment cert que una enorme quantitat de vots de Junts pel Sí segur que vénen de la confiança en Mas i CDC, no ho discuteixo. Però els compromisos en relació a Mas no són equiparables: La voluntat de Junts pel Sí pugués investir Mas depenia del seu resultat per fer-ho sola. El fet que els diputats de la CUP votin una cosa o altra, no.
Crec que erres tu en les premises. M’explico: El candidat de JxSí era Mas i el de la CUP, Baños. El teu plantejament dels 62 vs 11 que tu fas crec que seria totalment lògic si la CUP volgués a Baños de president… Però no és això. Senzillament, partint de la correlació parlamentària xunguíssima que ha tocat, la CUP busca casar el suport necessari a JxSí amb el compliment dels seus compromisos. I això passa per investir un president de JxSí, que podria ser perfectament el número 1 o el 2 o el 3…
Estic convençut que per la CUP això és un problema immens. No esperaven trobar-se en aquesta situació. Però uns i altres hi són i estan obligats a ser raonables. I la gent de CDC que amb tot el dret del món volen Mas de president, han d’entendre que no tenen la majoria -com no la tenim altres- per a aquest fi, però junts sí la tenim pel que importa: Fer la independència.
Estic tip del sectarisme de CDC, de que ens venguin el numeret que o Mas o res. Au va, es pensen que els de la CUP ens mamem el dit? Com a mínim la CUP no exigeix un president en concret, només diu que Mas no ho sigui.
I ja que parlen de 62 contra 10, deixin-me que els expliqui com funciona la política parlamentària. Si hom no té majoria absoluta no pot fer el que absolutament vol. Punt.
No em sembla una demanda tan exigent que s’investeixi un altre president, ja que hi ha molta gent capacitada per agafar les regnes a JxS, i no veig perquè un procés de milions de persones ha de patir per una sola persona.
Així que no vinguin a vendre’ns la moto de que som nosaltres els que “descarrilarem” el procés quan vostès no estan disposats a moure’s ni un mil·límetre per tal que Mas sigui investit.
Djeed jo vull la independència, tant o més que els altres. Ni em considero sectari, ni de CDC.
Però si em preguntes la meva opinió concreta, penso que l’Artur Mas és la persona més adient per encapçalar el full de ruta. I que perdre’l es aflebir molt el procés.
I dic la més adient, entre molts altres factors, perquè sino fos pel fet que ha sabut fer girar a CDC cap a l’independentisme, ara mateix no tindriem una majoria absoluta independentista.
O qui creus que dona garanties a tot aquest sector de la població, tradicionalment nacionalista pero contrari a l’enfrontament amb l’estat espanyol?
Per mi, en Mas es garantia per una part important de la població, que li ha donat el vot, precissament perque la seva presència els hi dona confiança.
No exigir un president concret, i exigir que no sigui en Mas és el mateix. La CUP ha d’investir president a algú, o sigui que realment, quan dieu que donareu suport a un altre president, no esteu oferint res, ja que si voleu la independència haureu de fer president a algú de JxSi oi? O fareu presidenta l’Arrimadas? Llavors, l’unic favor que podeu fer al procés ara mateix és deixar de banda aquesta caça contra en Mas, que no porta enlloc (be, si, a noves eleccions) i que no representa la voluntat majoritària del poble, i anar tots a una.
No és el moment d’aquest estira i arronsa ara. Hem d’anar tots a una i no mostrar desavinences. Ja n’hi haurà temps quan siguem independents. I si això implica fer president Mas doncs es fa, no crec que sigui tan difícil de justificar davant dels votants de la CUP, les circumstàncies s’han donat així, i ara mateix és el que hi ha. Crec que la CUP ja ha quedat be amb els electors, ja ha demostrat que no vol a en Mas. Voleu pol.lítiques socials? endavant, plà de xoc? endavant, ningú ha dit que no, però el que no podeu fer es carregar-vos els acords d’una coalició històrica (obligues a JuntsPelSI a no cumplir els acords interns que van pactar, entre els quals, un era fer que Mas encapçalés el procés) i anar en contra de la voluntad majoritària. Perque si realment la majoria de gent assumís que els vostres postulats anti Mas son certs, els 62 escons els tindrieu vosaltres. I no és així.
Sé perfectament com funciona la política parlamentaria, i és precissament el fet que la CUP s’estigui aprofitant d’això el que m’indigna.
El fet que la CUP estigui jugant amb el procés, i aprofitant-se d’això per imposar les seves condicions, tot i sabent que el procés perilla, per aconseguir determinats objectius partidistes, és una mostra de radicalisme i intransigència.
Quan un grup polític te majoria, encara que no absoluta, te un pla, uns objectius i ha determinat qui creu que serà millor per encapçalar aquest procés, és a dir, te encarrilat aquest procés, i un altre grup minoritari, es nega sistemàticament a acceptar part del pla del grup majoritari, es aquest grup precisament qui està descarrilant el procés.
Un grup que no vol acceptar que les seves tesis no han convençut a la majoria, i que tenen dret a defensar-les, però sempre en la mesura proporcional a la força parlamentaria de que disposa, i mai a imposar-les en nom de la independència.
Diguem a les coses pel seu nom, a la CUP li importa molt més no investir a Mas i les seves polítiques socials que arribar a la independència perquè sino fos així no estariem ni tan sols parlant de noves eleccions. Amb 10 escons els hi hauria de donar igual qui fos president, sempre i quan poguessin influir en el full de ruta o aconseguir de manera inmediata la recuperació de polítiques socials.
I quan siguem independents, llavors si discutiu, oposeu-vos i feu el que volgueu, si ningú no diu que no ho podeu fer!
Es diu “sentir arguments”. No “escoltar”
Ara, home, ara!. Algú ho ha dit d’una vegada. Molts i moltes no semblen recordar que, no fa massa temps ni el seu partit, ni el seu president, ni ells/elles eren independentistes, i el seu partit i el seu president (i per tant ells/elles), pactaren amb el PP la governabilitat d’Espanya a canvi d’unes poques engrunes.
Una reflexióhttp://www.eixdiari.cat/opinio/doc/58358/president-ordinari-per-a-una-situacio-excepcional.html?showdesktoppage=true#.VikuoprxjFU.facebook
Moltes gràcies pels vostres comentaris, raonats amb intel·ligència i contrastats amb respecte. I gràcies per haver triat l’article com a lloc de trobada i discussió, n’hem après molt. Una abraçada, Carme-Laura.