Ningú ha dit que seria fàcil. Tots, uns i altres, ho sabíem. No ens esparverem pas, no ens escandalitzem per les discordances, no siguem timorats; anem junts molts i diferents, ho hem fet mantes vegades en el llarg camí de la nostra història. Som mestres en saber unir-nos, coneixem amb profunditat el significat de “nosaltres”, el plural format pels molts “jo” i els altres; som un poble individualista, sabem que “jo” no té plural, que és únic, que no té còpies i per això inventàrem el “nosaltres” on tots hi cabem sense distinció quan necessitem de la força, la solidaritat i la cooperació en un projecte comú.
Acceptem les discordances, evitem-les si podem, però si es donen acceptem-les com allò intrínsec en el plural.
“Junts pel Sí” és l’eina estratègica, heterogènia i hegemònica social de la independència, es fonamenta en el compromís i en la pluralitat ideològica. Les discordances en són inherents, acceptem-les sense pors, són la demostració del “nosaltres” i de la nostra força.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!