L’acord que ahir el President féu públic m’ha deixat un regust agredolç. L’èpica i la imaginació han estat substituïdes per una agenda comuna consensuada d’acció parlamentària i de govern entre partits. Un acord-vacuna contra l’espectacle de la dissensió que proporciona temps per a la necessària construcció d’estructures d’Estat i d’una més àmplia afecció social a
El President proposà una llista única, ERC i les CUP no l’han admès, “que cadascú faci la seva!”, han dit, amb la voluntat patent de presentar el bibloc “esquerra radical”- “esquerra socialista” diferenciat de CDC, malgrat això produeixi una divisió ideològico-partidista de l’independentisme . Només en una qüestió tots estem d’acord, que l’espectacle és
Sàpiga Espanya que aquest el nostre país rebutja de manera indignada i contundent que el poder judicial admeti les denúncies i querelles contra el President i dues de les seves Conselleres per haver donada la veu al poble. Sàpiga Espanya que aquest el nostre poble, que es manifesta al carrer per a defensar totes
Independentistes i dependents malden per a eixamplar la seva influència sobre aquells catalans que no votaren el 9/N. Uns, els que volen seguir depenent del Govern espanyol i ésser espanyols, afirmen sense cap mena de reflexió que els que no votaren volen seguir com fins ara; els altres, CDC, ERC i CUP intenten atreure
El dilema: Si els partits rebutgen la llista única com serà possible el Govern de concentració?… Llistes diverses versus llista única. La proposta de formació de la llista única trasllada una concepció moderna de la política que trenca amb l’estructura dels partits i els obliga a retornar el protagonisme a la força de la
Avui escoltarem en Junqueras atentament, amb esperança. Escoltarem avui en Junqueras, i quan parlin escoltarem els portaveus de les CuP, i els líders d’IC-V, d’UDC, del PSC també, escoltarem tothom. Escoltarem tothom que ens vulgui parlar, sospesarem els seus raonaments i els jutjarem. I si obstaculitzen el camí, que podria ésser lineal i nítid,
Els temps de la conferència del President foren ben ritmats, l’escena final fou precedida d’un silenci profund, s’hi presagiava la jugada final que anul·lava els atacs possibles i enderrocava les defenses dels atacants. El President mogué el rei, deixà en suspens les altres peces, i amenaçà el rei adversari amb un escac a una
La inaudita actuació del Fiscal General i la Junta de Fiscals, la seva submissió al servei de la decisió política d’un Govern humiliat obre la caixa d’una Pandora resolutiva. Ni per uns instants el temps s’atura. Sigui quina sigui la resposta de la judicatura a la querella presentada, aquesta catapulta Catalunya i Espanya a
La campanya electoral ha començat; tots els partits polítics, els d’obediència catalana i els d’obediència espanyola, dibuixen la seva estratègia electoral. I el que escoltem aquests últims dies ens inspira desconfiança. La victòria del 9/N, que ho fou pels resultats i per l’actitud i respecte cívic dels catalans que anaren a votar i dels
Jo m’acuso d’haver votat el diumenge, dia 9 de novembre, i d’haver votat que vull la independència del meu país, Catalunya. Jo m’acuso de tenir una sola pàtria, Catalunya, i de rebutjar tenir-ne una altra. Jo m’acuso d’ésser culpable d’intenció, paraula i obra de participar en la construcció d’una Catalunya independent. Jo m’acuso d’ésser demòcrata i de
El 9/N ha demostrat al món el tarannà de la societat catalana i l’altíssim grau de civisme i maduresa democràtica que la defineix. Ha quedat desmentida la grollera acusació política que l’independentisme divideix els catalans, els enfronta i hi aixeca murs; el 9/N ha fet palès que el poble català és una comunitat forta
Diumenge, demà, acaba el pròleg del nou capítol de la història de Catalunya i dels països Catalans. La societat catalana ha enterrat definitivament el llarg període de la “transició” fonamentada en lligams sociològics amb la dictadura, corrupció, pors i records amargs, s’ha retrobat amb ella mateixa i la seva veritable identitat. Demà, diumenge, acaba
Voto Sí i Sí pels meus morts, perquè sé que aquesta seria la seva voluntat. Voto Sí i Sí pels nens que encara no han nascut perquè visquin en una Catalunya justa, solidària, culta, rica i lliure. I voto Sí i Sí per tots aquells que el 9/N votaran No o voldrien fer-ho perquè
Gràcies!, bravo!, President. El President Mas ha posat el seu partit, CDC, al servei de la voluntat del poble, ha trencat amb Duran i el que representa, s’ha enfrontat a les forces mediàtico-econòmiques que volien que abandonés la gran comesa, ha trencat amb el passat i ha vençut les pors de cometre un greu error.
El Govern espanyol impugna la votació del 9/N per segona vegada. L’acusa, ens acusa, d’antidemòcrates, acusa els ciutadans voluntaris, ens acusa, de manipuladors, acusa el nostre Govern d’enganyar la ciutadania catalana, d’enganyar-nos, i ens considera manipulables, irresponsables i ignorants i per aquesta raó, el Govern espanyol excusa la seva acció repressiva sota la suposada