Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Arxiu de la categoria: A un pam de la independència

La darrera xerrada del 2014, a Flix

Deixa un comentari

Xerrada divendres passat a Flix. Una de les darreres de la ronda de presentació d”A un pam de la independència’. Ja fa temps que procure no fer-ne més perquè crec que el seu cicle vital està esgotat però aquesta l’havia hagut de suspendre en un parell d’ocasions. Així que tocava recompensar-los.

Em repleguen a Lleida i baixem comentant l’actualitat política. Com és inevitable. En un cafè del poble demane permís per a fer l’editorial, excepcionalment també en dissabte, i després fem la xerrada. M’anime de veure les reaccions de la gent, malgrat alguna, una en concret, que em fa perdre els nervis. Després demanaré perdó però hi ha actituds i maneres de dir les coses davant les quals sóc especialment sensible. Em sap greu. No m’hauria de passar això.

Evidentment l’acord, concretament la manca d’acord, entre els partits centra el debat. Com és normal. Tots estem pendents d’eixir d’aquest revolt en el qual ens trobem aturats. Em sorprèn un aplaudiment sincer quan dic que crec que l’ANC hauria de presentar-se a les eleccions i demanar-ne la convocatòria si és que CiU i ERC no es posen d’acord a meitat del gener.

En acabar i mentre fem un mos especialment agradable me n’adone que aquesta és la darrera de les moltes xerrades que he fet aquest 2014 i repasse mentalment alguns moments inoblidables que hi he viscut. Crec que he vist amb detall una bona part del país i els ho agraïsc als organitzadors, l’ANC, local mentre encare el camí de Barcelona. Al 2015 més…

flix

 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 26 de desembre de 2014 per vicent

‘On tour’. (Disseny del Nubiola)

Deixa un comentari

Sopar d’aniversari a casa. Amb els amics més pròxims de Barcelona -a Bétera ja ho celebrarem el cap de setmana. Apareixen els regals com mana la tradició i entre ells aquests gràfics de l’Oriol Nubiola, plasmats en cartell, samarreta i unes xapes espectaculars per la roba.

Els Nubiola, a part de ser molt bons amics, són molt bons dissenyadors i fotògrafs. En aquest cas ha estat l’Oriol, que no sé ni quantes hores haurà hagut de dedicar a fer aquest disseny ‘On Tour’ que m’ha impressionat i tot. Realment el nombre de presentacions del llibre ha estat enorme. Vist així, sobre el mapa.

ontour

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència, General el 30 de novembre de 2014 per vicent

Dues xerrades tenses a Barcelona

Deixa un comentari

Aquesta setmana la ruta pel Sí+Sí ha estat curta. Dues xerrades però totes dues a Barcelona i prop de casa. Dimarts a la seu del CIEMEN i dijous al meu carrer mateix, a Sant Antoni. En tots dos casos organitzades per l’ACN.

Han estat xerrades tenses, sobretot la primera. Pesa molt la picabaralla entre els partits i aquest incipient aire de guerra civil entre els uns i els altres es va contagiar fortament en el cas de la xerrada de dimarts. La de dijous va ser més suau, també i en molt bona part perquè la tensió s’havia anat suavitzant arreu.

Em va saber greu trobar-me amb això, per primer vegada en molts anys. Però supose que és inevitable. Què hi farem?

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 25 d'octubre de 2014 per vicent

Amb el Jem, a Santa Maria d’Oló

Deixa un comentari

Xerrada divendres a Santa Maria d’Oló, el poble on resideix des de fa tretze anys el Jem Cabanes. L’acte l’organitza l’ANC local i omple la sala que era l’espai cultural i social de l’antiga colònia tèxtil.

És una setmana molt especial, on la unitat del procés ha quedat esquerdada per les diferències polítiques. Intente ser persuasiu. No sé si ho aconseguisc però la veritat és que ens hi estem dues hores ben llargues discutint. Al final acabe demanant descans, durant la setmana he dormit molt poc i ho note en el cos.

El Jem és l’encarregat de presentar-me i diu coses que m’impacten. Jem és segur la persona més sàvia que conec però sobretot és un amic enorme, d’aquells que mai no et girarà l’esquena passe el que passe. El seu alè i les coses que diu abans que em toque xerrar a mi m’arriben molt endins.

Amb la gent el debat és bastant aproximat al normal. Només que la inquietud pel trencament de la unitat política ens inquieta de manera especial. A tots. La gent de l’ANC local, però, són d’aquell estil que alçarien la moral d’un mort. Han pintat parets de groc, embolicat objectes urbans, preparen un autobús per a baixar a Barcelona diumenge i no paren ni un minut. Quan acabem la xerrada treuen les cadires i preparen un pica pica. Mentre brindem el batlle avisa que acaba de rebre la confirmació que al poble hi haurà urnes el 9-N. I jo pense que a Oló, malgrat la setmana que hem viscut, tot sembla possible i tot sembla guanyat.unnamed

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 21 d'octubre de 2014 per vicent

A Cambrils

Deixa un comentari

 

partal

Xerrada a Cambrils ja posats en plena campanya de la consulta. La sala s’omple de gom a gom. Em presenta Apel·les Carod, que fa molts anys que no el saludava. L’ambient és febril i excitat però ple de preguntes. Com sempre les intente respondre una a una. Fins que estic realment esgotat. No sé si fa molta calor o si la tinc jo però arriba un punt que em costa seguir parlant.

Després signe llibres, que havia portat la llibreria local i xerrem una bona estona. Tenen la sensació que el seu és un poble estrany, particular. Els hi dic que això passa amb tots. Tenen, això sí, una particularitat política: hi governen junts CiU i PP. La resolució del 9N l’han passat, però. Anem fent…

De tornada cap a Barcelona la persona que m’acompanya resulta saber molt de sistemes electorals. I em recomana que estudie el de Baden-Wütenberg. Reconec que és força interessant i insòlit. En les xerrades, sovint, el retorn a casa és ple de sorpreses com aquesta. Demà més.

(La fotografia és dels companys de la Revista de Cambrils)

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 5 d'octubre de 2014 per vicent

A Sitges

Deixa un comentari

Dijous passat, en ple referèndum escocès, vaig anar a Sitges a fer una xerrada a l’Ateneu Popular. En companyia del bon amic Ernest Sena. Vam anar-hi en tren i això ens va permetre una estona de passeig per la ciutat on, per cert, l’ajuntament havia penjat al balcó la bandera escocesa. Ens vam trobar l’alcalde i el vaig felicitar.

A l’Ateneu ple de gent, entre els quals alguns vells amics com Pere Ros i la dona de l’enyorat Jordi Ibàñez. Feia calor però això no va impedir que la conversa s’allargués durant molta estona. Hi vaig dir que aquella era la darrera xerrada abans d’entrar al tobogan. Perquè a l’endemà, com era previst, el parlament va aprovar la llei de consultes i amb això hem accedit a un moment polític on a cada instant qualsevol cosa ens pot sorprendre.

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 20 de setembre de 2014 per vicent

Cadaqués: primera xerrada i petit miracle

Deixa un comentari

cadaqués

Divendres vaig començar a Cadaqués el que en podríem dir ‘la temporada final’. Ja no m’atrevisc a presentar la xerrada com una presentació del llibre, que fa molts mesos que es va publicar, però vam vendre tots els que portàvem. Igual hauré d’innovar menys.

L’amic Oriol Sallas ens havia convidat a fer aquesta primera xerrada el darrer cap de setmana de l’agost. La sala es va omplir, el debat va ser interessant i vaig poder saludar Ventura Pons i saber dels seus darrers projectes.

La sorpresa, però, arribaria l’endemà.

Arribar a Cadaqués com sap tothom és molt complicat. La carretera és plena de corbes i el camí es fa feixuc. Així que vam acceptar la proposta de quedar-nos a dormir -cosa que no faig habitualment.

I ens van regalar un endemà que va ser un petit miracle. Vam començar esmorzant a base de bé a l’olivar que en Martí té a davant del mar. Amanida, abadejo, formatges, vinet… Costa explicar com de fantàstic era el paisatge des del porxo de la barraca. I què bé m’ho vaig passar simplement parlant.

Després vam anar fins el cap de Creus, on jo no hi havia estat mai. Sorprenent i poderós. I encara vam tenir unes hores per passejar tranquil·lament per Cadaqués abans de tornar cap a Barcelona. Carrers amunt i avall que d’empinat el poble ben bé que ho és.

Un petit miracle, doncs, que va allargar les vacances com qui diu fins l’últim minut. Un cop de sort.

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència, General el 31 d'agost de 2014 per vicent

La que fa 104

Deixa un comentari

santvicen

Finalment he arribat al final de la ronda de presentacions d”A un pam de la independència’. No vol dir que no puga fer cap altra xerrada sobre el llibre o sobre qualsevol altre tema però sí que d’alguna forma la ronda oficial, el ‘tour’ que diu el meu amic Nubiola es va acabar ahir. El llibre ja fa un any i mig que està publicat i he fet 104 presentacions arreu dels Països Catalans, de Perpinyà a Elx, a Bèlgica, a Luxemburg, a Irlanda, a Occitània, a Alemanya i als Estats Units. Crec que està més que bé. RBA ha fet sis edicions d’un volum que semblava molt limitat en el temps i he conegut un munt de gent interessant en tot de sopar i cops de volant per a tornar-me a casa. He après una barbaritat del país i del que pensa i em sembla que he usat bé aquest coneixement per a la meua feina diària. (El llistat complet de les presentacions està ací).

Al setembre i l’octubre, de fet fins el 9 de novembre, no pararé, però. Ja tinc pràcticament totes les nits aparaulades per actes de tot tipus, excepte les que he d’anar al PuntAvui TV. Serà, però, un altre tipus d’actes molt centrats en el referèndum i la campanya que tots hem de fer per a guanyar-lo. Encara tinc tres o quatre presentacions del llibre pel mig, poblacions que no hem pogut encabir en la ruta d’ara i que evidentment faré.

La casualitat, i ha estat pura casualitat, va fer que precisament la darrera fos a Sant Vicenç dels Horts, població on l’Oriol Junqueras n’és el batlle. Igual que va passar en la presentació oficial del llibre també aquesta vegada vam acabar fent un duet sobre un escenari fantàstic, a l’aire lliure i acompanyats de moltíssima gent. Em va fer il·lusió retrobar-lo cent tres xerrades després.

L’organització de l’acte era de l’ANC, que n’ha organitzat molts dels de la gira. També n’han organitzat llibreries, ajuntaments, casals, pràcticament tots els partits polítics nacionalistes, associacions culturals o grups informals que em convidaden i m’oferien cadira i micro. A tots ells un milió de gràcies i a seguir: que ara ve lo més bo de tot…

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència, Llibres el 24 de juliol de 2014 per vicent

A Font-Rubí i Olvan

Deixa un comentari
Aquesta setmana xerrada a dos municipis petits. A Font-Rubí i a Olvan. Aquestes xerrades són particularment gratificants per a mi. Per la geografia i pel contacte humà. Solen ser xerrades de format reduït, devien haver prop de cinquanta persones en cadascuna, on pots dialogar gairebé com si estigueres a casa. I que solen allargar-se molt, amb sopar inclòs. 

A Font-Rubí arribés per un paisatge de vinyes que calma automàticament l’ànima. Després resulta que la família que porta l’únic bar es baralla tremendament quan demanes el tec i acabes anant a Vilafranca però això no trenca la cordialitat que el paisatge inocula a la seua gent. És l’anècdota. Faig, per cert, una piulada com sempre dient que hi vaig a xerrar i em contesten tot de gent dient que allà fan un pa excepcional. Llàstima que ho diuen quan el forn ja és tancat! Sopant aprenc unes particularitats sobre les relacions entre partits i associacions de l’Alt Penedès que em resulten si més no xocants. Tot, obligadament, regat amb vi de la terra que hi ha coses de les que ningú no discutirà mai ací.

A Olvan arribe amb molt de temps. Aquesta vegada puge en cotxe, em pugen en cotxe per a ser concret. Això em regala vint minuts de calma al bar de la banda dreta -a Olvan hi ha un bar a la banda dreta i un bar a la banda esquerra. Fa un dia frescot i la calma i el silenci són un luxe. La gent de l’ANC mentrestant prepara la sala de plens i un pica-pica posterior durant el qual la conversa s’allargarà prop d’una hora més encara. Olvan té una batllesa socialista però al balcó de l’ajuntament hi ha la senyera i l’estelada. La van posar un dia i allà s’ha quedat. Xerrem i xerrem amb ganes i amb il·lusió. La tardor s’acosta i les dates claus ja són tan aprop que ara està ja tot definitivament en joc i les preguntes són esmolades. Responc les que puc respondre i debatem entre tots les que no sé.

Quan marxem, ja nit ben tancada, pense que aquest tour de presentacions del llibre ha estat per a mi un regal immens. De gent, de coneixences, de complicitats. Em pose content al llit… 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 13 de juliol de 2014 per vicent

Balsareny i Alcover

Deixa un comentari
El ‘Pam Tour’ comença a enfilar la recta final. El llibre ja és el carrer des de fa més d’un any i em sembla que tot i que cal seguir fent actes en la recta final pel referèndum l’excusa ja sembla excessiva. Així, doncs, vaig gaudint de les que seran aquest juliol les darreres presentacions.

Aquesta setmana dues, a Balsareny i a Alcover. A tots dos llocs, contra el que és la meua costum de pujar en tren, van decidir vindre’m a buscar a Barcelona. Així que vaig gaudir d’una bona estona extra de conversa.

A Balsareny el teatre local es va omplir en la platea, en un debat divertit fins i tot i molt interessant que es va allargar durant hores. Deu ser de les presentacions més llargues que he fet però m’hi vaig sentir molt còmode entre aquella gent. Treballen més del que es pot demanar i sempre estan pensant com poden fer més encara. Aquesta és una de les claus de la situació tan bona en la qual estem.

A Alcover també la colla de l’ANC fa més feina de la que tocaria. És un poble un pèl estrany perquè té un batlle socialista, pel que m’expliquen bastant peculiar. I per què no té ni CiU ni ERC a l’ajuntament, que deu ser un cas únic. (*Em corregeixen sobre aquest tema, CiU sí que hi té regidors, ho vaig entendre malament). Hi ha dos regidors de Solidaritat, partit un militant del qual no van perdre l’ocasió d’explicar en la xerrada que tot el que fem tots és un autèntic desastre i que ells tenen raó en tot. 

Era la nit de divendres i el regal va venir en forma de sopar, en una espècie de mas on feia una fresqueta deliciosa i on vam menjar molt bé. Això de fer quilòmetres també té compensacions.

Per cert que els d’Alcover em van explicar que venien al Canet Rock, que com és sabut es fa a Arenys i vam quedar que ens veuríem. Fent broma. El cas, però, és que enmig de la gentada, efectivament, ens vam trobar 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 6 de juliol de 2014 per vicent

A Berga

Deixa un comentari
Xerrada, dijous, a Berga. Al magnífica Pavello de Suècia. Impressiona pensar que un edifici com aquest, fet per Suècia en ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona, té més de cent anys. La seua modernitat és rabiosa i la bellesa i elegància de l’indret difícil de superar en termes arquitectònics.

Durant la xerrada apareix la qüestió d’un possible cop d’estat. La desmentisc, com sempre, en base a un argument tècnic: quan Espanya va anul·lar la mili obligatòria va perdre la capacitat logística de fer servir l’exèrcit com a policia interior. En el cas del Principat una invasió amb garanties no es pot fer amb menys de mig milió de soldats i aquesta xifra multiplica per quatre els efectius de l’actual exèrcit espanyol. A l’eixida m’expliquen que precisament el pavelló de Suècia i l’edifici annex havien estat confiscats durant la guerra pels feixistes italians que eren l’avançada de Franco. I em donen una xifra: 10.000 es van haver d’instal·lar a Berga per a poder controlar la contrada. Qui s’imagina avui 10.000 soldats instal·lats a Berga per a aturar el procés d’independència? I d’on els treurien perquè caldria multiplicar els de Berga pels de tot Catalunya i encara pel temps ja que una invasió reclama quedar-s’hi anys…

Acabada la xerrada vam passar per la plaça a veure el rellotge que s’ha instal·lat a l’ajuntament per a fer el compte enrere cap al referèndum. És un d’aquells electrònics amb llum, que a plena nit feia un efecte certament enorme. 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 28 de juny de 2014 per vicent

Dues trobades amb el passat

Deixa un comentari
Xerrades, divendres i dissabte, a La Sénia i Palautordera. Amb un ambient extraordinari en totes dues. Quan veus les sales tan plenes de gent i l’entusiasme que es respira arreu del país més aviat cal contenir l’optimisme. Que no hem guanyat encara res, malgrat que estem en condicions de guanyar-ho tot.

En els dos casos, però, quede impacte per dues trobades personals que em retornen al passat. A La Sénia la gran sorpresa és trobar-me al Xavier, amb qui vaig fer, vaig patir, la mili. Jo vaig passar una mili horrorosa, en una unitat d’helicòpters que estaven bojos, recent tornats del Sàhara, que eren uns feixistes integrals i que ens les feien passar molt magres a tots. Hi vam acabar juntant-nos més o menys els qui no aguantàvem aquella gentola i ens refugiàvem en la companyia dels pocs amb els qui podíem parlar obertament i sense embuts. El Xavier era un d’ells i veure’l després de tants anys em va fer una gran alegria. Evidentment vam comentar com de diferent era tot i quina distància tan enorme que hi ha entre aquell moment i el que ara vivim. ‘I el que viurem aviat…’ que li vaig dir jo.

A Palautordera ja hi vaig fer cap pensant que igual hi acudiria el Jordi. El Jordi és el marit de la Remei, que va ser cangur de les nostres filles, especialment de la meua major, fins a la seua mort. La Remei va ser per a nosaltres una dona especialment important, molt. I la seua mort va ser una desgràcia enorme, un pes que encara avui ens costa d’assumir. Ella vivia a Barcelona però era de Palautordera i els seus darrers anys els va passar allí. 

Quan vaig entrar a la sala vaig buscar a veure si el veia al Jordi però no el vaig trobar entre la gentada present. De sobte però el vaig descobrir quan ja havia començat a xerrar. Així que en el moment en que vam acabar vaig córrer a abraçar-lo, emocionat. Em va fer dedicar-li un llibre, que evidentment el vaig dedicar a la memòria de la Remei, que al cap i a la fi, és una raó més per a guanyar. La de fer-ho per tots aquells que no ho hauran pogut viure però que són encara ben dins del nostre cap, dels nostres cors. 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 24 de juny de 2014 per vicent

Joserin i Emigdi

Deixa un comentari
Aquest divendres em tocava predicar a Campredó, el poble del meu admirat Emigdi Subirats. L’Emigdi és un d’aquells homes sense els quals el país no tiraria endavant. Són dècades ja empenyent i fent millor tot el que toca. Tant en l’àmbit cultural i polític com en el professional. Em parla amb entusiasme dels seus xiquets i dels treballs que els ha dirigit aquest any. Diu que vint han tret excel·lents i se li nota un orgull de professor que em causa sana enveja.

En arribar al local on farem la xerrada hi ha un home gran que me’l presenta de seguida. Es diu Joserin i l’Emigdi m’explica que és un vell resistent al franquisme, catalanista de tota la vida. Joserin m’impacte en dir-me que s’està cuidant molt perquè no vol morir-se just ara, que vol veure la independència abans. Tots els qui hi són el tracten amb deferència i respecte, cosa que em fa content. Cal saber que si hem arribat ací és gràcies a tots però també que hi ha gent com Joserin o Emigdi que mereixen unes gràcies molt especials. 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 14 de juny de 2014 per vicent

A Roda de Ter

Deixa un comentari
Arribe a Roda de Ter i l’ajuntament només ja fa impressió amb la seua estelada sola flotant a l’aire. Això és territori que ja en podríem dir alliberat i es nota en la xerrada, en les coses que la gent pregunta, en la manera d’expressar-se. És el dia de la dimissió de Pere Navarro així que bona part de les preguntes en giren al voltant. Perquè? Com és que ha estat ara? Què significa? Em conten que els vots socialistes a les europees en Roda de Ter han estat ínfims. ICV està a punt de superar-los i ERC i CiU estan en una altra galàxia, a anys llum. De fet els socialistes locals ja fa temps que s’han desentès del projecte de Navarro que ara s’acaba.

Després, durant el sopar, conec una mestra de Burjassot que fa molts anys que treballa ací i que havia lluitat ja i patit molt durant el franquisme. Diumenge va anar al País Basc a veure la cadena humana i ens regala adhesius, amb els quals anem més contents que un gínjol, cap a casa. 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 14 de juny de 2014 per vicent

A la casa del president Irla, a Sant Feliu de Guíxols

Deixa un comentari
Presentació del llibre a Sant Feliu de Guíxols, a la que fou la casa del president Irla, molt ben restaurada i aprofitada, reivindicant fins i tot la taverna que va ser de la seua família.

És un lloc magnífic i únic per a explicar que cal que gaudim del moment que estem vivint. Som uns autèntics privilegiats d’estar protagonitzant aquest moment històric. Sempre explique que moltes generacions de catalans no han pogut fer res més que resistir. Ací, en aquesta casa, l’explicació és evident. En què devia creure el president Irla quan va acceptar el càrrec? Ho va fer a la mort, assassinat del president Companys i sense cap perspectiva de res. Ho va fer perquè havia de fer-ho. A ell li tocava mantenir la institució i ho va fer fins a la mort. Què pensaria avui?

Ho comentem animats durant una bona estona després de la xerrada. Una pregunta sense resposta, em tem. 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 4 de juny de 2014 per vicent