Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

A Font-Rubí i Olvan

Deixa un comentari
Aquesta setmana xerrada a dos municipis petits. A Font-Rubí i a Olvan. Aquestes xerrades són particularment gratificants per a mi. Per la geografia i pel contacte humà. Solen ser xerrades de format reduït, devien haver prop de cinquanta persones en cadascuna, on pots dialogar gairebé com si estigueres a casa. I que solen allargar-se molt, amb sopar inclòs. 

A Font-Rubí arribés per un paisatge de vinyes que calma automàticament l’ànima. Després resulta que la família que porta l’únic bar es baralla tremendament quan demanes el tec i acabes anant a Vilafranca però això no trenca la cordialitat que el paisatge inocula a la seua gent. És l’anècdota. Faig, per cert, una piulada com sempre dient que hi vaig a xerrar i em contesten tot de gent dient que allà fan un pa excepcional. Llàstima que ho diuen quan el forn ja és tancat! Sopant aprenc unes particularitats sobre les relacions entre partits i associacions de l’Alt Penedès que em resulten si més no xocants. Tot, obligadament, regat amb vi de la terra que hi ha coses de les que ningú no discutirà mai ací.

A Olvan arribe amb molt de temps. Aquesta vegada puge en cotxe, em pugen en cotxe per a ser concret. Això em regala vint minuts de calma al bar de la banda dreta -a Olvan hi ha un bar a la banda dreta i un bar a la banda esquerra. Fa un dia frescot i la calma i el silenci són un luxe. La gent de l’ANC mentrestant prepara la sala de plens i un pica-pica posterior durant el qual la conversa s’allargarà prop d’una hora més encara. Olvan té una batllesa socialista però al balcó de l’ajuntament hi ha la senyera i l’estelada. La van posar un dia i allà s’ha quedat. Xerrem i xerrem amb ganes i amb il·lusió. La tardor s’acosta i les dates claus ja són tan aprop que ara està ja tot definitivament en joc i les preguntes són esmolades. Responc les que puc respondre i debatem entre tots les que no sé.

Quan marxem, ja nit ben tancada, pense que aquest tour de presentacions del llibre ha estat per a mi un regal immens. De gent, de coneixences, de complicitats. Em pose content al llit… 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 13 de juliol de 2014 per vicent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.