Mails per a Hipàtia

Aquest divendres em tocava predicar a Campredó, el poble del meu admirat Emigdi Subirats. L’Emigdi és un d’aquells homes sense els quals el país no tiraria endavant. Són dècades ja empenyent i fent millor tot el que toca. Tant en l’àmbit cultural i polític com en el professional. Em parla amb entusiasme dels seus xiquets i dels treballs que els ha dirigit aquest any. Diu que vint han tret excel·lents i se li nota un orgull de professor que em causa sana enveja.

En arribar al local on farem la xerrada hi ha un home gran que me’l presenta de seguida. Es diu Joserin i l’Emigdi m’explica que és un vell resistent al franquisme, catalanista de tota la vida. Joserin m’impacte en dir-me que s’està cuidant molt perquè no vol morir-se just ara, que vol veure la independència abans. Tots els qui hi són el tracten amb deferència i respecte, cosa que em fa content. Cal saber que si hem arribat ací és gràcies a tots però també que hi ha gent com Joserin o Emigdi que mereixen unes gràcies molt especials.