L’ ésser humà ha volgut ser déu , crear d’altres humans per a dominar-los segons la seva voluntat o caprici, crear còpies d’ells mateixos i el relat mític durant segles recordava a les gents que allò impossible era possible i que els somnis eren imatges de realitats viscudes.
El relat deificà en Hefest el poder de la invenció tecnològica, la memòria perduda de l’edat del bronze, la forja dels metalls que donà a l’home poder i progrés. Hefest,el més humà dels déus, expulsat de l’Olimp per la seva pròpia mare, era l’hàbil ferrer, l’orfebre que fabricava joies per a les divinitats, l’artista que elaborà el meravellós collar que Cadme regalà a Harmonia el dia de les seves noces, el constructor dels braus d’or que condueixen el carro del sol, el forjador d’armes i escuts invencibles, l’arquitecte que edificà amb bronze la seva casa, més brillant que una estrella i el tecnòleg que creà els “automatoi”, artefactes que es movien per ells mateixos… Homer ho narrà en el cant XVIII de”La Ilíada'” als oients àvids de seguir escoltant la cruenta història de la gran batalla.
“Vina, Hefest, que Tetis et necessita!”. I Hefest abandona l’enclusa, amb l’esponja s’eixuga la suor que amara el seu cos musculós per la calor del foc sempre encès, es vesteix amb la túnica i recolzat en l’enorme bastó avança coixejant ajudat per ” dues estàtues fetes d’or, semblants a dues verges vivents, puix tenien intel·ligència, veu i força i havien estat ensenyades a fer les obres apropiades al servei dels déus”.
Dues “automatoi”d’or amb la forma de dones, són fortes, poden parlar i són intel·ligents, amb les instruccions apreses per al servei del déu. La història mítica cantada fa 2.800 anys és la realitat d’avui. Robots. Androides. Cyborgs.
Les noies d’or. Els crèdits de “Goldfinger”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!